El supermercat s'acomiada de la bossa de plàstic

Des d'aquest 1 de juliol les superfícies comercials no poden repartir bosses gratuïtament, el que les obliga a dissenyar una bona política de costos

Les bosses de plàstic del supermercat tindran un cost mínim d'entre 5 i 15 cèntims
Les bosses de plàstic del supermercat tindran un cost mínim d'entre 5 i 15 cèntims

Els espanyols utilitzen prop de 120 bosses de plàstic per persona a l’any. Això equival a una bossa per ciutadà cada tres dies, una xifra massa elevada a ulls de la Comissió Europea, qui mitjançant una directiva va fixar en una mitjana de 90 el nombre bosses anuals per habitant i de 40 per al 2025. I l’Estat espanyol ja s’ha posat a fer els deures, perquè des d’aquest 1 de juliol està prohibit donar-ne de manera gratuïta als supermercats.

Estem parlant, però, de les conegudes com a lleugeres (menys de 50 micres) o gruixudes (més de 50 micres). Queden exemptes les molt lleugeres (menys de 15 micres) que el client ha d’utilitzar per raons d’higiene a la fruiteria, carnisseria o peixateria i les de plàstic amb un percentatge mínim de 70% de materials reciclats. Tal com afirmava el dia de l’aprovació del Reial Decret el passat abril l'exministra d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient, Isabel García Tejerina, “el 90% de les bosses només s’utilitzen una vegada i tenen una vida útil d’entre 12 i 25 minuts i triguen entre 100 i 500 anys a descompondre’s”.

Més info: Les bosses de plàstic deixaran de ser gratuïtes l'1 de juliol

El consumidor ho pot veure com una despesa més, perquè si aquell dia s’ha despistat i no porta una de les –cada cop més comunes- bosses de roba o de ràfia, n’haurà de comprar. El preu podria oscil·lar entre els cinc i els 15 cèntims segons el seu gruix, tot i que seran les superfícies les qui decideixin el seu cost.

Substituir: la millor alternativa

Els compradors poc previsors hauran de sumar alguns cèntims més a les compres a finals de mes, però també els supermercats, que en els últims anys s’han posat les piles en la creació d’una bona estratègia per fer front al canvi. I un bon exemple és Mercadona, que ha anat una passa més enllà de la normativa i ha introduït la bossa de paper.

En últims dos mesos, la cadena valenciana de supermercats ha posat en marxa una prova pilot en 11 botigues de València, Balears, Biscaia i Barcelona –les de l’avinguda Meridiana i el carrer Veneçuela-. S’hi han suprimit les bosses tradicionals i i ara n'ofereixen una de plàstic reciclat i més gruixa, la de ràfia i una de nova de paper per ajudar l’usuari a fer una transició més fàcil cap a la reducció total del plàstic en els pròxims dos anys.

BOSSA PAPER MERCADONA

Bossa de paper que utilitza Mercadona | Cedida

El test serveix, segons fons de la companyia, per escoltar les aportacions dels clients i els treballadors respecte a la iniciativa i obtenir dades clau de cara al disseny de l’estratègia definitiva en tots els establiments. Una pràctica més que se suma a l’aposta feta els anys 2010 i 2011 per introduir productes de la llar com palanganes i pals d’escombra o de fregar de plàstic recuperat dels hivernacles i bosses alternatives a les d’un sol ús.

Una estratègia equivalent és l’empleada per Lidl. Els supermercats alemanys van començar a treure les bosses en algunes botigues de Catalunya, Balears i Madrid, aconseguint reduir-ne més de 30 milions de les que venia anualment en 200 establiments. La tria també ha estat suplir la seva falta amb bosses de paper i de ràfia, aquesta segona amb un preu de només 50 cèntims, el més baix del mercat, per incentivar-ne el consum i ajudar el client a fer el pas.

Mercadona i Lidl faciliten bosses de paper i de ràfia per donar una alternativa reutilitzable al consumidor

Quan la mesura estigui implementada al 100%, suposarà la retirada de 100 milions de bosses anuals, el que es tradueix en un estalvi mediambiental de 1.300 tones de plàstic i deixar d’ingressar per part de la companyia 1,5 milions d’euros a l’any per la seva venda. Però cal arriscar, ja que, segons la cadena, els resultats obtinguts en un estudi intern mostren que més del 90% dels seus clients prefereix alternatives més sostenibles per transportar la compra.

En paral·lel, Lidl ha anunciat el seu compromís de reduir el plàstic almenys un 20% fins al 2025 i d’utilitzar per a tots els productes de la marca pròpia materials reciclables.

Retornar al client la seva contribució

Veritas va ser pionera en la supressió de les bosses de plàstic de caixa el 2010. Les van substituir per les bosses compostables i posteriorment van animar el client a portar les seves. “La millor bossa és la que portes de casa, la que reutilitzes tant com pots”, explica a VIA Empresa el director de la cadena, Silvio Elías, qui des del primer moment va tenir clar que no havien d’esperar que la normativa digués com actuar, sinó trobar una solució que estigués alineada amb els valors de l’empresa.

bossa plàstic supermercat fruita

Les bosses per als frescos són les que més contaminen, però seran gratuïtes fins al 2021

La decisió va anar acompanyada d’una política que afavoria el comprador. Si aquest portava la seva bossa, se li tornaven dos cèntims per cada 20 euros de compra, que és el que van calcular que hi podia cabre a dins. Al cap de poc van passar a oferir les clàssiques bosses de cotó orgànic o de paper amb certificació FSC, que assegura que la fusta prové de boscos gestionats de manera sostenible.

Una mesura que també va aplicar Bon Preu, sense eliminar del tot la bossa de plàstic de caixa, ja el 2008. En aquest cas, la cadena pagava dos cèntims per cada 10 euros de compra amb l’objectiu d’estalviar 10 milions de bosses al medi ambient i conscienciar el consumidor del benefici que suposa fer-ne un ús responsable, segons fonts de la companyia.

Alhora, aposten per la reutilització d’elements per carregar la compra com són les caixes de cartó i les bosses reutilitzables compostables i de paper, amb un cost de cinc i deu cèntims respectivament.

Cap a la petjada de carboni positiva

Més enllà de les bosses, Bon Preu treballa a reduir un 35% el consum d’energia en els seus establiments i un 40% les emissions de CO2. Entre les mesures aplicades, es recicla tot el cartó, pòrex, fusta i plàstic possible mitjançant la logística inversa. És a dir, tornant els materials a la planta on són tractats.

Unes mesures que Elías de Veritas veu amb bons ulls i comparteix perquè, com afirma, això de les bosses és només “la punta de l’iceberg”. “Ara els focus està en el que es dóna a caixa, però on es generen més residus és en la fruita i verdura, que són més fines i no es poden reutilitzar amb tanta facilitat”, comenta; i celebra que per al 2021 totes aquestes bosses hagin de ser compostables de manera obligatòria. “La normativa arriba, que és el més important”, afegeix, deixant clar que hi ha molta feina a fer.

Més info: Patata, blat de moro i tela: el nou plàstic

Ja fa tres anys que Veritas va oferir materials compostables per als productes de fruiteria i verduleria, concretament, de blat de moro. Més recentment ha renovat els uniformes dels seus més de 500 treballadors. Ara estan fets en un 60% per teixit orgànic i en un 40% per reciclat. Una petita contribució que, segons el director, “encareix el cost per a l’empresa però amb un retorn en forma d’estalvi de 1.500 milions de litres d’aigua que necessita de menys el cotó ecològic, la seva petjada hídrica és molt més baixa”.

Elías: "Sanitàriament els plàstics fan la seva funció, conserven bé. Hem de buscar el mateix nivell de garantia amb materials alternatius”

Precisament aquest és el seu objectiu present. En els últims dos anys ja ha reduït la seva petjada de carboni un 25% amb mesures diverses pel que fa a l’ús d’equips tècnics, electricitat de fonts renovables i altres elements del dia a dia. Ara la companyia vol enfortir l’estratègia eliminant els plàstics afegits dels productes que depenen directament de la seva gestió. “No és fàcil perquè sanitàriament fan la seva funció, conserven bé. Hem de buscar el mateix nivell de garantia amb materials alternatius”, afirma Elías, “tampoc podrem fer-ho al complet perquè no podem exigir als fabricants i proveïdors que ho facin, no tenim aquesta capacitat d’influència, però sí que ho demanarem per aconseguir-ho al màxim”.

Tot això té un cost i Elías ho sap, però prefereix no quantificar-ho perquè no estan esperant un retorn. “Ho fem per convicció, perquè creiem que hem d’anar cap aquí i fer que l’impacte sobre el medi ambient de la nostra activitat econòmica sigui el menor possible, aquí hi ha l’estalvi”, defensa amb contundència. I és que el seu client és aquesta petita part de la societat que té consciència sobre el seu entorn, pel que tots aquests canvis són benvinguts i un gra de sorra més per educar en sostenibilitat.

Més Informació
Plàstics: al menjar, al transport i a la roba
A qui li importa l'ós polar?
Avui et destaquem
Comentaris (1)
Pere
Abans al Super es podia agafar les capses buides que ara son llançades a reciclar, per tal de portar la compra a casa, hi ara no, és veu que es un bon negoci, cobrem el cartró al reciclar-lo y cobrem la bossa.