Francesc Betriu Tàpies era un enginyer català que treballava en una empresa d’aparells toca-discos. Tot va canviar el 1962, quan va deixar la feina i va tornar al seu poble natal, Oliana, per fundar Taurus, un taller dedicat als petits electrodomèstics. 60 anys després, la història del grup és com una muntanya russa: moments àlgids, caiguda als inferns i renaixements exitosos.
Però segueix en peu i, ja recuperada, és una companyia amb presència a més de 80 països i filials repartides per tot el món, amb una facturació el 2020 de gairebé 220 milions d’euros i la producció de 15 milions d’electrodomèstics l’any. En la seva trajectòria destaquen productes icònics, com les batedores de mà, i la integració de marques mítiques, com Túrmix.
En el lloc i moment oportú
Francesc Betriu muntava els motors dels toca-discos i, amb aquesta experiència, va engegar Taurus conjuntament amb dos socis més. “Els primers productes del 1962 van ser un molinet de cafè i un assecador de cabell”, explica Lluís Xavier Villaró, director de Producte de Grup Taurus.
El creixement va ser ràpid i en pocs anys, Taurus va passar de vuit a un miler de treballadors repartits en quatre fàbriques a Organyà, Oliana i Solsona. I el catàleg de petits electrodomèstics anava creixent. Al anys 70, ja és l’empresa espanyola més important del sector, coincidint amb la sortida al mercat d’una fregidora domèstica.
Villaró: “En aquell moment, no hi havia gaires fàbriques estatals amb aquells productes”
Així explica Villaró l’explosió de popularitat de Taurus entre la societat: “En aquell moment, no hi havia gaires fàbriques estatals amb aquells productes. El mercat era molt més estanc, la internacionalització no era com avui dia. Aquí eren conegudes algunes marques estrangeres, però estatals no n’hi havia gaires”.
El gran èxit de Taurus
“Sempre hem estat una marca generalista, però principalment enfocada a la família de cuina. El gran cas d’èxit de Taurus seria les batedora de mà, que a nivell del mercat espanyol és la família més gran després de les cafeteres espresso. Som número 1 amb diferència”, explica el director de Producte. També als anys 70, adquireix Túrmix, una marca mítica en la societat espanyola i que fins i tot dona nom a les batidores elèctriques.
Internacionalització i gran crisi
Als anys 80, Taurus fa les primeres incursions internacionals a Mèxic i Veneçuela, treballant amb empreses locals. Però després de 30 anys de creixement exponencial, tot es va anar complicant. Als anys 90, la crisi econòmica té un impacte important i també arriben al mercat espanyol noves marques internacionals. A més, la competència envia la seva producció a la Xina, reduint els costos.
Villaró: “Es va arribar a una situació límit”
Taurus jugava amb desavantatge i el control i eficiència dels costos no era òptim, ni tampoc es va actuar amb rapidesa. Les quatre fàbriques catalanes i el seu cost no feien viable el negoci. “Es va arribar a una situació límit”, resumeix Villaró.
Fins que el 1993 va ser rescatada per la Generalitat al preu simbòlic d'una pesseta. Taurus, una de les marques més populars a les cases catalanes i espanyoles, penjava d’un fil. La decisió de la Generalitat responia a la voluntat de mantenir el teixit industrial a Oliana i a l’Alt Urgell. Una filosofia que mantenia el fundador, com explicava en els primers anys: “Volia donar feina a la gent del poble”.
La nova etapa i propietat
L’administració pública gestionava (i reflotava amb la injecció de milions de pessetes) la companyia fins que va vendre la meitat de la propietat el 1997 als empresaris Ramon Térmens i Jorge Tornini, que van adquirir tota la propietat a principis dels 2000.
Villaró explica què se’n va extreure: “L’aprenentatge va venir sobretot pel control de costos i fer una anàlisi eficient del mercat i dels competidors”. Així, l’aposta va ser enfortir la internacionalització i concentrar-se en productes tecnològicament punters.
El creixement mundial es va fonamentar amb la compra de marques d’altres països i l’obertura de filials per tot el món, per tal d’aconseguir un arrelament més fort en cada mercat. Brasil, Índia, Sud-àfrica, Mèxic o Perú són alguns exemples. Actualment, més del 60% de la facturació del Grup Taurus ve de l’exterior.
Pel que fa a la fabricació, una part dels productes es van portar a l’Àsia, mentre que la fàbrica d’Oliana, on treballen entre 250 i 300 persones, es reserva per productes d’alt valor afegit. Tot i això, un repte de futur per Taurus és ara acostar la producció als consumidors i reduir la dependència de la cadena de subministraments del sud-est asiàtic, que des de la pandèmia pateix una greu crisi amb un creixement exponencial del preu i dels terminis d’entrega.
Mycook, buc insígnia
Un exemple de productes innovadors fets i pensats des de Catalunya és el Mycook, un robot de cuina que és l’estrella de Taurus. Va sortir al mercat al 2007, quan només es coneixia el de la marca Thermomix.
“Un robot de cuina fabricat 100% a Oliana i que exportem a tot el món. Després d’anys de desenvolupament, es va aconseguir llançar un producte tecnològicament molt alt, amb un preu molt raonable”, destaca el director de Producte. Fins i tot el 2015 es va introduir internet a l’aparell perquè estigués connectat amb els usuaris.
Nous horitzons: plaques solars i automoció
Al gener de 2022, Taurus va anunciar la compra de Nifco Products España, companyia del sector de l’automoció, per 11 milions d’euros. La companyia, especialitzada en industrialització i injecció de components funcionals de plàstic per al sector de l'automòbil, canviarà el seu nom i passarà a dir-se TAG AUTOMOTIVE
“Un objectiu és la diversificació de línies de negoci. És una oportunitat, una empresa que pot aportar moltes sinergies a nivell de grup i en la fabricació de components. Entra dins de la línia estratègia per incrementar la capacitat productiva als països on tenim fàbriques”, destaca Villaró.
No és l’única línia que ha obert recentment Taurus, ja que el 2021 es va introduir en el sector de les energies renovables i les plaques solars. Tot plegat amb l’objectiu de seguir diversificant-se i fer créixer el negoci. Taurus, 60 anys després del seu naixement en un garatge d’Oliana i després de passar greus crisis, s’ha tornat a convertir en un referent.