Aixecar finançament és el primer pas. El plantejament d'una proposta de valor, l'establiment d'una estructura i una cadena de producció i distribució, el tancament de la jerarquia interna a una empresa emergent són parts del camí que perden el sentit sense trobar l'inversor que, amb les seves aportacions, encetin un projecte innovador. Més enllà dels fons de capital risc, el corporate venturing, les inversions de grans corporacions en startups i projectes emprenedors, s'erigeix en una proposta de finançament i incubació per a nous empresaris que aporta l'experiència d'un actor de mercat. Sovint, però, molts dels acords, mesures i estratègies es perden a la traducció. "De vegades sembla que no parlem el mateix idioma", lamenta la directora de transformació digital de Damm Laura Gil.
Tech Spirit Barcelona, dins un programa que pretén aportar valor trasnversal a l'ecosistema innovador de la ciutat, recull les aportacions en la inversió interna i externa d'empreses de diversos sectors del país. A la representant de Damm s'afegeix Joaquín Engel, director d'estratègia a Agrolimen. "La corporate pot ajudar a les empreses a reformular productes, canviar processos de fabricació" – aporta el know how dels canvis al mercat. El perill, però, està en el fet que la corporate intenti operar com un proxy de la direcció de la startup. "No es pot substituir l'equip emprenedor", avisa Engel, que observa una tendència entre les grans empreses d'imposar les seves visions sobre les startups en què inverteix.
Engel: "No es pot substituir l'equip emprenedor, el 99% de l'èxit és seu"
"Hem d'aportar valor, però deixar que la startup faci el seu camí", afirma Engel, que reivindica, a més, una certa flexibilitat en les seves operacions. Agrolimen, de fet, conserva només dues clàusules en els seus acords de partnership amb les emergents invertides pel seu Venture: entrar als consells mensuals i tenir dret a proposar prorrates a rondes d'inversió posteriors. "El 99% de l'èxit és de l'emprenedor", aclareix. En un sentit semblant, el responsable d'estratègia i innovació a Naturgy, Jordi Esparbé, reivindica una adaptabilitat per part de la gran empresa, que no pot operar financerament ni jurídica de la mateixa manera quan arriba a acords entre corporates que quan incuba una emergent. "No hi pots demanar el mateix risc creditici que a una gran tecnològica, ni els mateixos terminis; cal mesurar d'una altra manera", afirma.
Més enllà del contacte directe amb l'emprenedor, Esparbé demana una millora en els processos de transferència tecnològica. Segons el representant de Naturgy, el món acadèmic i tecnològic sovint "es queda amb les seves aportacions en un àmbit massa teòric que en pocs casos acaba funcionant". L'aproximació, doncs, ha de ser una que plantegi al món acadèmic "reptes clars i pràctics" per aterrar les seves propostes. La universitat, però, a banda d'oferir tecnologia, també pot ajudar a la corporate a comprendre millor els mercats on inverteix i entendre millor les propostes de valor que poden tenir sentit. Segons Gil, Damm col·labora amb l'acadèmia per saber "com serà el consumidor, per a oferir dades reals i que els esforços dels innovadors estiguin aterrats".
Casos d'èxit
Amb tots els reptes que presenta la inversió corporativa, els actors presents al Tech Spirit compten ja amb un portfolio exitós – al que s'apliquen moltes de les recomanacions que han ofert durant la taula rodona. Des de Damm destaquen, de fet, el funcionament del seu marketplace, que posa en contacte els seus clients dins el món de la restauració – "un món molt allunyat de les noves propostes tecnològiques", segons Gil – amb les startups en què participen. La responsable de la companyia, de fet, recorda un cas d'un client concret que arriba a Damm amb una proposta de negoci basada en els pagaments digitals per a restauració que es desenvolupa internament des de zero.
Esparbé: "La gran empresa ofereix coses que simplifiquen la vida de l'emprenedor"
Agrolimen, per la seva banda, compta amb sis inversions realitzades en els dos anys que porta operant com a venture. Engel, tot i la joventut del projecte, el reivindica com un èxit, en tant que la majoria de les startups incubades han trobat recorregut. "De les sis companyies fundades, ja hem reinvertit en tres", destaca el responsable d'estratègia del vehicle inversor. Agrolimen, a diferència dels seus acompanyants, ha de triar amb molta cura els projectes en què inverteix, en tant que "el sector alimentari és molt complicat per a l'emprenedoria", perquè presenta unes dificultats tècniques importants. El know how de la corporació, en aquest sentit, pren especial rellevància, i l'acompanyament a l'empresa en la seva adaptació al mercat és un dels procediments més rellevants que porta a terme el venture. "Donem l'orientació justa perquè la companyia tingui èxit", assegura.
Esparbé, per la seva banda, presenta un projecte amb ritmes pausats i adaptables. "Abans de res cal un procés de maduració, perquè encara que la startup sigui àgil, la corporate no ho és", opina. Així, part de la innovació que surt del venturing de l'energètica es concreta en projectes "més madurs, que poden entrar directament al mercat", amb tempos més semblants als de la corporació. Més enllà d'aquest model, el responsable d'innovació valora les eines d'innovació oberta que ofereix la seva empresa mitjançant col·laboració directa, per exemple, amb universitats i centres de recerca que puguin generar spin offs empresarials. La clau, afirma Esparbé, està en, sigui quina sigui la mida de l'empresa accelerada, s'hi aporti valor. "El nostre programa és un mentoring bidireccional – i la gran empresa ofereix coses que simplifiquen la vida de l'emprenedor", conclou.