Les patronals, les cambres de comerç, les associacions i les institucions empresarials catalanes instem totes les forces polítiques de l’Estat a treballar activament amb els seus homòlegs europeus per aconseguir el suport necessari a l’oficialitat del català a la Unió Europea (UE).
En un moment en què la Unió Europea es troba en un procés de repensar-se a si mateixa i en què es demana més solidaritat i cohesió entre els estats membres, és precisament ara el moment idoni per negociar favorablement l’oficialitat de la nostra llengua. L’oficialitat del català, el basc i el gallec no implica el retrocés de cap altra llengua, i cal un esforç unànime en aquesta direcció.
Recordem que llengües d’estats membres amb menys parlants, com el lituà i l’eslovè, són oficials al conjunt de la Unió
Recordem que llengües d’estats membres amb menys parlants, com el lituà i l’eslovè, són oficials al conjunt de la Unió. També ho són el maltès i l’irlandès, malgrat que l’anglès –llengua oficial també a Malta i Irlanda– ja fos oficial a la UE, fet que no va suposar cap obstacle perquè aquestes dues llengües adquirissin la condició d’oficial en l’àmbit europeu.
Fer oficials a la UE les llengües que ja ho són a l’Estat espanyol és una mesura de cohesió que reforça la protecció del patrimoni cultural europeu i facilita la participació plena dels ciutadans en la vida europea.