Joaquim Vilà i Bruno Blanes van fundar Transportes Generales de Olesa el 1922. Un servei de transport de passatgers que va començar connectant Olesa, l'Estació del Nord i el Balneari La Puda a Montserrat. "Fins llavors s'hi anava amb cavall", recorda l'actual directora general de TGO, Carme Pros. Cent anys després, la companyia es troba en més d'una vintena de municipis catalans i va superar els 10 milions de facturació el 2019.
"Era una oportunitat per oferir un servei que no existia, més enllà de les tartanes, que era molt lent. Abans estava molt de moda anar al balneari, venia molta gent de Barcelona", detalla Carme Pros. Tot i això, la història de Transportes Generales de Olesa es remunta al segle XIX.
L'Hotel Gori, als orígens
Va ser al 1899 quan la família Casals, una de les més poderoses d'Olesa, va decidir inaugurar un establiment hoteler, l'Hotel Gori. Un cop inaugurat, van demanar permís per destinar tres vehicles al servei de transport de viatges, connectant així l'hotel amb l'Estació del Nord i el Balneari de la Puda.
Anys més tard, l'hotel va ser arrendat a la família Vilà, que volien utilitzar l'edifici com allotjament per als treballadors de la seva empresa tèxtil Indústria Olesana. Així va ser com els fundadors de Transportes Generales de Olesa van començar a crear el que més tard seria el trasllat de passatgers
Fins a l'any 1927, es van adquirir sis vehicles nous. Entre ells, un òmnibus per arribar de l'Hotel Gori al Balneari de la Puda. El 1929, la companyia va adquirir un òmnibus de la marca Hispano Suiza i un altre de la marca Rochet-Schneider. El primer en tenia 20 seients i el segon 22. Fins que al 1933 l'empresa va canviar de mans i va ser adquirida per Fèlix Figueras, que va ser alcalde del poble el 1931.
L'esclat de la Guerra Civil
Al març de l'any 1936, en Figueras i Aragay va aconseguir la concessió de la línia de transport per cobrir el trajecte entre Olesa i Barcelona. S'anava a inaugurar al juny, però l'esclat de la Guerra Civil va interrompre els plans. I en acabar la Guerra, un altre canvi de propietat: Amèlia Camats va agafar les regnes. "En aquella època i en un sector com el transport era estrany que hi hagués una dona al capdavant", destaca Carme Pros.
L'actual directora general assenyala que aquells anys de postguerra van ser complicats i no va ser fins als 50 i 60 quan el negoci va tornar a agafar una mica d'embranzida. Però sempre a escala petita i mantenint-se principalment a Olesa.
El salt de l'empresa
El 1984 compra l'empresa Salvador Alapont, que venia d'una família també dedicada al sector amb la històrica Masats. Les dues companyies uneixen forces. En aquells anys, la majoria de serveis es feien amb Terrassa, com recorda Carme Pros: "Olesa i Terrassa estan molt connectats, a nivell de salut i estudis. Recordo als anys 80, els busos anaven absolutament plens, la gent dreta i una mica desbordats".
Tot i el moviment, l'empresa tenia només uns deu vehicles. Alapont la va anar impulsant: "Era una empresa amb pocs vehicles i pocs conductors i la va fer créixer a poc a poc. Va ser una època complicada fins que es van aconseguir acords i contractes amb les administracions. Un creixement lent però sense parar".
El risc de l'empresari
Aquelles concessions per cobrir línies regulars no eren un negoci segur. Carme Pros explica com les administracions només cobrien les despeses si s'omplia el bus, sinó, l'empresari perdia diners: "Podia ser totalment deficitari". I moltes línies regulars ho eren.
Per això, TGO va decidir obrir una línia de negoci de serveis particulars, oferint transport per viatges a l'estranger, en casaments o escoles. "Era una balança, guanyaves per una banda i perdies per l'altre. Per això el creixement havia de ser a poc a poc", detalla Carme Pros. Però hi van apostar i va sortir guanyant. El 2019, TGO va tancar un any de rècord amb 10,5 milions d'euros i amb servei regular a 25 municipis. I compten amb 75 autobusos i més de 130 treballadors.
El gran repte de 2028
A mitjà termini, TGO té el 2028 gravat a foc. Acaben totes les concessions de servei de transport a Catalunya: "Esperem ser competitius per seguir amb les que tenim i, si pot ser, ampliar-les". Però no serà fàcil, ja que hi ha grans empreses que poden oferir uns preus molt més competitius.
"Nosaltres tècnicament ho complim tot, estem al dia. Però les licitacions estan molt marcades pel preu, és com una subhasta", lamenta. Tot i ser una empresa petita, el 2015 va entrar a formar part de Direxis i el grup va passar a ser TGO DX. Va ser quan va morir Salvador Alapont.
Tecnologia i innovació
TGO ha tingut clara sempre la necessitat d'apostar per la tecnologia. De fet, han desenvolupat un software vinculat al transport a demanda que ofereixen també a altres operadores.
"Sempre ens hem anticipat a les necessitats dels clients. Tenim un contacte molt fort cada dia amb el territori i els usuaris i detectem ràpidament el que necessita", resumeix Carme Pros.
Amb aquesta vocació de servei al client i al territori s'ha consagrat un grup que va començar a caminar fa més de cent anys. Tot i que durant dècades es va mantenir com una petita empresa, l'empenta de Salvador Alapont des dels 80 la va fer créixer i impulsar-la. Dels 10 busos de fa poc més de 30 anys, a gairebé 80. Un exemple que mai és massa tard per intentar-ho.