Has de ser el millor en allò que fas. Sota aquest mantra ha aixecat Peony Herrera Sy (Filipines, 1968) The Pink Peony, un saló d'ungles al més pur estil novaiorquès, però que és una escola de formació per a les seves treballadores i un negoci amb un projecte social al darrere. Herrera ha normalitzat termes com manipedi a casa nostra i aconsegueix destruir els estereotips de la immigrant filipina.
Una enamorada de Barcelona
Herrera és filla d'un filipí d'origen espanyol i una xinesa. Va néixer i créixer en un barri de majoria xinesa de la ciutat de Daet, la capital de la província de Camarines Norte a Filipines. "Els meus pares es van mudar a San Francisco buscant el somni americà" quan ella tenia 7 anys, explica. Va marxar a Nova York amb 21 per "menjar-se el món". Havia estudiat auditoria en una universitat de Califòrnia i compta amb un MBA pel Dartmouth College. Va acabar treballant per un banc i també va passar per la marca Chanel.
La seva història d'emprenedoria arrenca el 1999 quan es va enamorar de Barcelona, quan va venir com a turista: "Em vaig enamorar de la ciutat, de la cultura, de la gastronomia, vaig tornar als Estats Units durant un mes per recollir les coses i acomiadar-me".
"Fer les coses molt bé no és més car que fer-les molt malament"
"Tenia 30 anys i com a filla d'immigrant no tenia l'oportunitat d'estudiar res creatiu, tot i que el meu cervell és artístic, em vaig dedicar a la cosa més pràctica, l'auditoria", recorda. Segons explica, "si fallava en aquesta aventura, almenys podria tenir una feina en comptabilitat". El 2000 es matricula en una escola de disseny de moda a la capital catalana.
El 2006 recrea a Barcelona la idea dels establiments de manicura i pedicura novaiorquesos, que coneix de quan hi havia viscut. La idea neix per dos cantons: "D'una banda perquè jo estava acostumada a dur les ungles arreglades i aquí no hi havia aquesta cultura, aquí és una cosa de festa"; de l'altra, el seu origen també va pesar en la decisió. "Un amic em va dir que, a l'hora de buscar feina, digués que era xinesa, perquè les filipines tenen mala imatge: netegen cases" recorda.
Es tracta de convertir l'oferta de manicura en una experiència de bellesa total. En els seus serveis complementa l'hospitalitat asiàtica amb l'atenció al client nord-americana i l'elegància europea. Els productes són naturals i de primera qualitat, "sense toxines, orgànic i natural" -de fet, han formulat la seva pròpia crema de mans amb la Farmàcia Cera-.
"No estava acostumada als estereotips dels filipins: Isabel Preysler o nannys i dona de fer feines de família benestant", relata. Després d'estudiar per ser esteticista, el projecte, doncs, volia "reclutar aquestes dones i formar-les". Va contractar la dona que li netejava la casa, i a partir d'aquí, elles han reclutat les seves cosines i germanes. "Hem crescut com una família i ens entrenem entre nosaltres", detalla, i ja són 42 treballadores. En el fons, el projecte comercial també és social: de formació i promoció personal.
El local de The Pink Peony al carrer del Perill | Cedida
El primer local obre les seves portes al carrer del Perill, en un petit local: "Si funciona aquí, funcionarà a tot arreu", riu. "Jo estava sempre allà, feia de recepcionista, esteticista, formadora", recorda. I fins i tot van experimentar alguna anècdota incòmoda: "Els mossos d'esquadra passaven amb el cotxe a poc a poc per davant, es pensava que practicàvem la prostitució", afirma.
I al cap d'un any aixecava la persiana al Passeig de Gràcia. Ja tenia clients de tota la ciutat o de l'àrea metropolitana que s'hi desplaçaven, però també turistes que reservaven des de Suècia o Itàlia. I tot pel boca-orella. "Abans les dones anaven a fer-se la manipedi al costat de casa, però llavors viatjaven per anar al Pink Peony". El 2015 van obrir al carrer de Mandri, un projecte rendible, socialment responsable i ambientalment sostenible certificat Lead Gold.
Les ungles tenen obra social
Per 20 euros la manicura, el perfil de clienta és molt variat, des de "netejadores, senyores de la zona alta, homes i fins i tot celebrities!". Però, del que està més orgullosa Herrera és del fet que les seves empleades siguin hospitalàries i puguin atraure tot aquest tipus de públic.
The Pink Peony al carrer de Mandri | Cedida
Darrere de The Pink Peony, a més, hi ha un projecte d'obra social que col·labora amb ONG's de Barcelona i Nepal. Durant el mes d'octubre celebren el pink october i recapten diners pel Grup Àgata, de suport a dones amb càncer. "No hem explicat el projecte filipino fins 8 anys més tard, perquè no volia que els clients compressin per simpatia, sinó per qualitat", apunta.
"No volia que els clients compressin per simpatia, sinó per qualitat"
I és que en la seva filosofia impera que "fer les coses molt bé no és més car que fer-les molt malament" i que "has de ser el millor en allò que fas". Per això s'ha centrat en les ungles. En un principi també oferia massatges, però ho va descartar: "Si no puc ser la millor fent massatges, no val la pena".
Sang contra els robots
The Pink Peony ja té un recorregut de més de 10 anys. Ara defineix quin és el seu futur: "Hem superat la crisi, ara veurem si creixem, morim o morim d'avorriment". Herrera vol que la fletxa del negoci vagi cap amunt. Molt cap amunt.
I en aquest horitzó, a Herrera la preocupen dos aspectes. D'una banda vol que les seves empleades cobrin 2.000 euros al mes: "Ens entrenarem per arribar a aquest objectiu i ser millors". De l'alta, la robotització: "En el futur desapareixeran molts milions de llocs de feina, com sobreviurem? Hem de fer la nostra feina molt bé".
The Pink Peony planta cara als reptes amb més formació. Herrera es formarà a Nova York en tractaments antiedat. Alhora, "en el meu equip tinc formades universitàries en infermeria, les he enviat a la Teknon a estudiar estètica oncològica. Els metges han vist que la recuperació és més ràpida si pots mantenir l'estètica i amb el tacte. Així competirem contra els robots, ells no tenen sang", conclou.