Un festival autogestionat, assembleari i de música en català. Amb aquests fonaments va néixer El Tingladu, un projecte impulsat per un grup de joves de Vilanova i la Geltrú que va voler oferir una alternativa cultural dins de la Festa Major. Va engegar el 2008 com una jornada cultural amb un concert de Pau Riba i altres activitats complementàries. I ara s'ha fet un lloc en el mapa dels festivals de Catalunya, tant dominat per grans empreses.
De Manel a Zoo
Quinze anys després, El Tingladu s'ha convertit en un referent de la música en català, cada any atreu unes 21.000 persones i ja hi han passat més de 140 artistes com Manel, Sílvia Pérez Cruz, Txarango, SFDK, Zoo, Albert Pla, Oques Grasses o Manu Chao. Un festival on igual d'important és la música com el missatge, fet que demostrant cada any afegint Valtònyc al cartell.
"Neix com un projecte molt senzill dins de la Festa Major de Vilanova, amb un parell de concerts i activitats com tornejos de botifarra, pintada de grafitis...", explica Ricard Llenas, membre de Can Pistraus, l'associació que impulsa El Tingladu. De fet, quan van engegar la proposta no tenien la vocació ni la idea que s'acabés convertint en un festival de música, com ha acabat passant.
El català i un model únic
Aquells joves que van crear El Tingladu per oferir una alternativa cultural tenien dues idees molt clares: havia de ser un espai per l'art en català i l'autogestió era el model de gestió. "Volíem que fos un espai de difusió de la cultura catalana. En aquell moment, la música en català no tenia tants espais de difusió com ara", explica Llenas, mencionant propostes més recents com el Canet Rock, el Cabró Rock o l'Estiuet.
Així, El Tingladu volia ser una plataforma i un espai pels grups de música en català en un moment on els festivals majoritaris no hi apostaven. "La llengua catalana i la cultura accessible ens han diferenciat", assegura Llenas per explicar una de les claus que els ha permès consolidar-se com un dels festivals de referència.
Llenas: "Som una associació cultural sense ànim de lucre"
Així és com han aconseguit atreure unes 7.000 persones al dia en les tres jornades que dura actualment el festival (enguany se celebra el 20, 21 i 22 de juliol). Però no és l'únic factor diferencial, ni segurament el més destacable. El que pot sorprendre més és el model d'organització. En un context de festivals gestionats per grans empreses i convertits en grans negocis, des de Can Pistraus se'n van desmarcar des de bon començament: "Som una associació cultural sense ànim de lucre".
El festival és autogestionat i les decisions es prenen a través d'una assemblea on participen una trentena de persones: "No hi ha jerarquia ni càrrecs". A més, s'organitza de manera voluntària, ningú cobra, ni les més de 200 persones que s'encarreguen de l'organització mentre dura el festival (barres, control, supervisió...). "Això és possible perquè la gent se l'ha fet seu i és un orgull per la ciutat, tothom aporta el seu gra de sorra", resumeix Llenas.
Llenas: "El Tingladu es pot fer perquè hi ha voluntaris"
De fet, té clar que El Tingladu es pot fer "perquè hi ha voluntaris": "Si no, no podria seguir. La gent vol continuar i s'ho passa bé participant en l'organització". Això també explica un dels motius que va diferenciar el festival: durant els primers dotze anys va ser gratuït, sent un dels pocs projectes d'aquesta envergadura que no cobraven entrada.
I des de fa tres anys van establir un preu molt reduït: vuit euros per dia i divuit euros l'abonament. Tot plegat per un festival que aquest any porta més d'una quinze d'artistes com Albert Pla, Stay Homas, Inadaptats, Mishima, Tremenda Jauría, Doctor Calypso o La Ludwig Band.
L'èxit del Tingladu
Tot plegat són factors que expliquen com El Tingladu ha passat d'una proposta emmarcada a la Festa Major de Vilanova a un festival de música que atreu milers de persones d'arreu del país cada any: "No ha estat una decisió conscient. Hem anat creixent a poc a poc, de forma natural". A més, Llenas destaca que les ganes per trobar revulsius i motivació dins de l'equip ha estat també un factor fonamental per créixer com a festival. El 2022 van vendre les 21.000 entrades disponibles.
Néixer en un moment amb poca oferta de festivals en català, amb un model assembleari i sense ànim de lucre i amb voluntaris són conceptes que han fet únic el festival i l'han convertit en un cas molt peculiar i exclusiu: "Muntar ara un Tingladu de zero seria impossible".
Llenas: "Volem que el festival serveixi també per crear consciència, més enllà d'un espai d'oci"
I la reflexió que fan des del Tingladu és com poden diferenciar-se de la resta de festivals que ara també aposten per la música en català. I la resposta la tenen clara: "Intentem que el festival tingui una coherència i uns valors que des d'una empresa són complicats de mantenir". Per exemple, un dels dies el dediquen a una jornada antirepressiva i solidària, destinant una part de la recaptació a projectes solidaris. I també han donat suport a Valtònyc fent un concert a Brussel·les o afegint-lo cada any al cartell.
"Volem que el festival serveixi també per crear consciència, més enllà d'un espai d'oci. Expressem idees i les compartim", resumeix el membre de Can Pistraus. Una idea que també es traspassa a la proposta musical, amb grups que no són habituals d'aquests espais com Inadaptats, Chill Mafia o Doctor Calypso.
Un món de festivals
I des d'aquest extraradi musical, reflexionen sobre el panorama actual dels festivals, amb grans projectes que sovint es van tornant els artistes: "La música és diversitat. Hi ha festivals que fan molt bona feina i, d'altres, que provoquen que no neixin propostes alternatives". "No sé si parlar d'una bombolla de festivals o, més aviat, de macrofestivals", afegeix Llenas, que valora positivament que hi hagi festivals escampats pel territori més enllà de la capital.
Llenas: "Estem en un moment molt bo de la música en català"
Només quinze anys després, els espais per la música en català s'han multiplicat. "Estem en un moment molt bo de la música en català, amb molts grups i molta diversitat. Estem en un moment molt dolç", celebra Llenas, que s'enorgulleix: "Nosaltres hi hem contribuït amb el nostre granet de sorra". Un granet que són quinze anys de cultura catalana gratuïta i molt accessible, sense defugir la consciència social i demostrant que un altre festival és possible.