Maria Àngels Chacón, Ramon Tremosa i Roger Torrent. En aquest ordre i des de 2018, són les tres generacions de consellers del Departament d’Empresa i Treball (fins a Tremosa, conselleria d’Empresa i Coneixement) que han precedit a Miquel Sàmper en el càrrec. Tres personalitats que, durant els seus mandats, van viure l’inici, desenvolupament i final de la pandèmia, les tensions amb el govern central posteriors a l’1 d’octubre de 2017, el llançament dels fons Next Generation o la primera presidència de Donald Trump com la veu del gabinet encarregada de dir: “I les empreses, què?”. Tots tres, sota la moderació del catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Oriol Amat, han estat reunits pel Col·legi d’Economistes de Catalunya (del qual Amat n'és membre de la Junta de Govern) a la 30a edició de la Jornada dels Economistes per rememorar èxits, obstacles i deures pendents d’aquests set anys de funció pública.
Amat ha volgut encetar la conversa posant a prova els tres exconsellers: quin havia estat el seu moment més complicat en el càrrec? Per donar-los temps de rumiar-s’ho, el catedràtic ha compartit l’experiència de Jordi Valls, conseller de Treball i Indústria entre abril i novembre de 2006 i actualment quart tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona: “Poques setmanes després de prendre posició, es va trobar amb el tancament de la fàbrica de Braun, que suposava la pèrdua de 700 o 800 llocs de treball”.
Amat ha explicat que Valls va traslladar-se a Alemanya per mirar d’aturar la decisió, però l’empresa el va rebre en un hotel i en menys d’una hora van comunicar-li que era irrevocable. “Però quan hi ha un treball continuat”, ha parafrasejat Amat a Valls, sorgeixen situacions com la viscuda el 2024, quan l’alemanya Qiagen va invertir tretze milions d’euros per inaugurar un nou centre d’inversió a les mateixes instal·lacions. “I si això ha passat, és per una sèrie de decisions acumulades de diferents consellers”, ha complementat Amat.
La pandèmia, el moment més complicat
Chacón ha estat la primera a prendre el relleu, i ho ha fet mencionant un cas molt similar, el del tancament de la planta de Nissan a la Zona Franca de Barcelona. Una època “molt difícil”, però no la decisió escollida en si; aquest premi se l’ha endut el moment de presentar la convocatòria per aconseguir el superordinador MareNostrum 5 del Barcelona Supercomputing Center (BSC). “Teníem claríssim que era una infraestructura vital per als pròxims anys pel posicionament de Catalunya, però estàvem en un moment de crisi i conflicte polític, amb companys polítics a la presó, i en què la consigna del president era de confrontació i no relació amb Madrid”, ha recordat l’exconsellera. “Tenia el cor dividit”, ha reconegut Chacón, que finalment va optar per viatjar a la capital de l’Estat per tancar el projecte amb l’aleshores ministre de Ciència i Innovació, Pedro Duque.
L'altre gran moment dur de Chacón al capdavant de la conselleria d'Empresa i Coneixement va ser l'inici de la covid-19 i la gestió que va haver de fer-se en l'àmbit empresarial: “Havia d’haver-hi tancament dels comerços, però hi havia empreses que no podien fer-ho de la nit al dia. Em va doldre la poca receptivitat als comentaris i les decisions preses cap al món productiu”. Aquest és també el moment escollit per Ramon Tremosa, qui ha assenyalat l’impàs dels primers mesos de 2021, quan encara no havien arribat les vacunes: “Passaven les setmanes i creixia la tensió: el sector mèdic, molt potent i prestigiós a Catalunya, demanant el tancament absolut de tots els comerços; i els gremis econòmics dient-nos que si els tancàvem i no els podíem subsidiar com a França i Alemanya, les empreses anirien a fallida”.
Tremosa: “Semiobrir el sector hostaler, amb esmorzars i dinars, va ser una decisió molt difícil. Els metges ens deien: ‘Els morts seran responsabilitat vostra’”
L’exconseller ha recordat una reunió telemàtica mantinguda amb les dues parts, amb 50 representants del sector de la salut i 50 representants de gremis i associacions empresarials. “Semiobrir el sector hostaler, amb esmorzars i dinars, va ser una decisió molt difícil. Els metges ens deien: ‘Els morts seran responsabilitat vostra’”.
“Els tres som de la generació políticament covid-19”, ha assenyalat per la seva part Torrent, qui va ser responsable de gestionar-ne “la cua”, moment en què “les mesures que fèiem per frenar les últimes onades s’entenien encara menys per part de les empreses”. En el seu cas, l’exconseller d’ERC ha reconegut que “el punt més dolorós de la consellera Chacón per mi representa un dels més feliços”, en referència a la reobertura de la planta de Nissan. “Un tancament feliç d’una situació complicada i que demostra que cal continuar els projectes”, ha reclamat Torrent.
Una reivindicació dels Pactes Nacionals d'Indústria
Repassats els moments més durs, Amat també ha permès als extitulars d'Empresa lluir-se amb aquelles decisions de les quals se senten més orgullosos. Una oportunitat que els consellers han aprofitat per reivindicar els grans acords arribats amb el conjunt de l'economia catalana, començant per Chacón: “Una de les que estic més contenta és el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement, amb tots els partits votant-hi a favor. En aquell moment enteníem que el coneixement que no generem, l’haurem de comprar”. L'exconsellera també ha fet valdre la posada en marxa del Pla Auto per auditar totes les empreses del sector automobilístic i ajudar-les a adaptar-se per a la finalització del vehicle de combustió.
Per la seva banda, Tremosa ha destacat un parell de moments concrets, com la renovació del contracte de deu anys amb el BSC, “que l’Estat va signar a l’últim minut”, o el fet d’aconseguir que les universitats públiques tanquessin l’exercici amb dèficit zero. “L’entesa amb el ministre Manel Castells va ser clau per no deixar un llast”, li ha reconegut l’exconseller.
Torrent considera que el Pacte Nacional per la Indústria és una eina "fonamental" que "va contribuir a fixar el relat del país"
Torrent també ha posat en relleu els pactes nacionals, en el seu cas, el Pacte Nacional per a la Indústria, que justament aquest 2025 s’ha renovat amb una nova edició. “Gràcies a Déu no era una novetat, la recollíem d’èpoques anteriors”, ha celebrat l’exconseller, qui veu en aquesta mena d’acords transversals una eina “fonamental” que “va contribuir a fixar el relat de país”.
El problema sempitern de la "teranyina" burocràtica
Malgrat haver deixat el càrrec, cap dels tres ponents ha pogut esquivar la valoració d'una de les queixes més unànimes del sector empresarial català: l'excés de la burocràcia. Una “teranyina”, com l'ha definida Amat, que Chacón ha reconegut que “quan vens del sector privat, com va ser el meu cas, esfereeix veure la paperassa i la hiperprotecció”. En aquest sentit, ha assenyalat la “presumpció de culpabilitat” de la legislació com un dels elements que reforça aquesta situació (“hauríem de partir de la presumpció d’innocència”, ha reclamat), però també la multiplicitat d’administracions públiques (europees, estatals, catalanes i municipals) que despleguen normatives. “Hem de trobar l’equilibri, que també implica entendre les dinàmiques del teixit productiu i simplificar-ho”, ha opinat.
Tant Chacón com els seus successors a la conselleria han mostrat un deix de resignació, tots ells mencionant els esforços que s’han intentat impulsar i que encara ara es posen en marxa. Tremosa, per exemple, ha recordat que “l’any 2020 es va implementar un sistema de pagaments de la Generalitat a 30 dies”, i ha demanat que les autonomies puguin tenir accés a la gestió impositiva: “Si no hi ha finançament, és molt difícil. Cal una màxima entesa amb el govern central per aprofitar la reforma i tenir-hi accés directe”.
Tremosa: “Si no hi ha finançament, és molt difícil. Cal una màxima entesa amb el govern central per aprofitar la reforma i tenir-hi accés directe”
“Hi ha qui diu que el que ens agermana avui als europeus és la burocràcia”, ha bromejat Torrent, qui també ha reconegut que, “amb la competència global que hi ha ara i la velocitat a què es prenen les decisions, és paralitzant”. L’exconseller més recent ha citat un informe de Pimec, en el qual es recollia que el temps mitjà de resposta d’un tràmit no recurrent amb l’administració és de 135 dies, que “operativament és molt”.
Davant d’aquesta situació, Torrent considera que una de les grans causes d’aquest excés de burocràcia és la doble pressió a què es veuen subjectes els governs: “D’una banda, la pressió legítima i sana per part del teixit empresarial per reduir les càrregues burocràtiques, i per l’altra, la pressió del Parlament, el poder legislatiu, i una certa pressió pública a través de mitjans de comunicació, de la necessitat constant de legislar”. “Si una legislatura ha fet menys lleis que la legislatura passada es considera un fracàs, perquè és el KPI de les legislatures”, ha apuntat Torrent.
Cal, a parer de Torrent, atacar aquesta arrel del problema, i una de les vies que proposa l’exconseller és apostar la intel·ligència artificial. “Si la fem servir sense por, amb transparència i amb totes les garanties, la IA predictiva pot ser una solució que ens ajudi”, ha assegurat Torrent, qui ha lamentat que el sector públic s’hagi palanquejat en una digitalització que va liderar a principis de segle: “Quan va arribar internet, el sector públic va ser molt pioner i va incorporar tot el que ens permetia aquella fase de digitalització. Ara no estem liderant, està liderant el sector privat”. “Si en aquell moment va ser pioner i valent, ara hauríem de fer el mateix, perquè en no fer-ho, la diferència de velocitats també es va eixamplant”, ha alertat. Això sí, cal “enfocar-ho bé”, perquè si no “ens quedem en el terreny del populisme”.