El Centre Sanitari Can Mora de Sant Cugat ha estat el primer a alçar la veu. A inicis de setembre, el recinte mèdic publicava un comunicat en què denunciava les cada cop més freqüents inspeccions que el Ministeri de Treball està realitzant a les clíniques, hospitals i consultoris privats amb la finalitat que “els metges i professionals sanitaris que hi prestem servei siguem afiliats al Règim General de la Seguretat Social com a treballadors per compte d'altri, privant-nos el dret d’elecció de la nostra relació contractual”. És a dir, per controlar el nombre de treballadors autònoms que hi ha en aquests centres.
La presència de metges autònoms en els centres mèdics privats és habitual. A Can Mora mateix compten amb una vuitantena de col·laboradors, als qui cedeixen un espai perquè puguin realitzar les visites als seus pacients. “Són treballadors que estan a diverses clíniques i que treballen amb el seu propi material. Pactem amb ells les hores que vindran i cobren una comissió per la mitjana de visites que fan a l’hora; és una situació adequada per a ells, ja que tenen una gran flexibilitat i condicions econòmiques molt millors que les que tindrien amb una relació laboral sota conveni”, explica la gerent del recinte de Sant Cugat, Consolación Sánchez.
Sánchez: "Quan arriben les sancions els col·legis professionals es renten les mans, perquè la llei no indica com han de treballar aquests professionals sanitaris”
Per a la responsable del centre privat, l’origen del problema és la manca de normativa per regular els treballadors freelance. “Els col·legis professionals mèdics ens recomanen arribar a aquests acords amb els autònoms, pactant horaris, vacances, temps de visites, comissió per establir el salari i la cessió d’un espai de treball, però quan arriben les sancions es renten les mans, perquè la llei no indica com han de treballar aquests professionals sanitaris”, denuncia Sánchez.
Els col·legis professionals i l’advocacia de sanitat tenen previst abordar un projecte de llei per fixar les condicions de treball dels liberals del sector, però, fins que es concreti, l’amenaça de sancions continua. El resultat de l’ambigüitat de la normativa és que els inspectors considerin a aquests treballadors com a falsos autònoms. Al Centre Sanitari de Can Mora, les inspeccions li han suposat una sanció d’un milió d’euros. “Hem recorregut la multa, en un cas que els advocats veien clarament a favor nostre, però el Suprem ha acabat rebutjant les nostres al·legacions”, explica Sánchez, que veu en l’actuació de l’Administració “un afany purament recaptatori”.
La frontera dels falsos autònoms
La qüestió dels falsos autònoms no és exclusiva dels centres mèdics privats, tot i que hi afecta especialment per la gran quantitat de recintes d’aquest tipus a Catalunya i per l’alt percentatge de professionals liberals que presenta el sector.
Fernández: “Si l’investigat està lligat a un horari i a un salari fix, i està subjecte a una jerarquia”
Així doncs, quins paràmetres té en compte la Seguretat Social per dictaminar si està davant d’un cas de falsos autònoms? L’advocada del despatx de Sant Cugat AF Abogados, Selene Fernández, assenyala tres factors: “Si l’investigat està lligat a un horari i a un salari fix, i està subjecte a una jerarquia”.
Sobre els horaris, l’advocada assenyala com a factor determinant quina de les dues parts fixa els dies de consulta. “Es podria justificar un autònom si, per exemple, existeixen correus en els quals el professional indica al centre els dies i hores que farà les visites. Si, al contrari, és la clínica la que determina les jornades es pot donar una situació que la Seguretat Social pot interpretar com a similar a la d’un assalariat, on el treballador respon a una jerarquia”.
Fernández, però, assenyala el salari com el fet més determinant. “L’autònom sol tenir uns ingressos variables. Si la factura mensual és sempre la mateixa, podria assimilar-se a una situació d’assalariat. Una solució podria ser cobrar una quantitat en funció dels pacients realment atesos, no fent el càlcul de mitjana per hora al centre”. L’advocada indica que també podrien justificar el seu treball com a autònoms els professionals “que no rebin la major part dels seus ingressos d’un sol centre, sinó que el seu salari arribi de dos o més. En aquests casos no es pot dir que el treballador sigui assalariat de cap lloc en concret”.
Aquesta és la situació de bona part dels professionals liberals de la sanitat, però no de tots, ja que alguns sí que facturen tot el seu treball d’un únic centre. Fins i tot en aquests casos, l’advocada veu una sortida per a justificar el treball com a autònom en la inclusió de despeses per ús dels serveis dels recintes mèdics. “El centre està facilitant una consulta, una secretaria, atenció telefònica i, en alguns casos, fins i tot, una cartera de clients. Un autònom convencional sol pagar per aquests béns o serveis, i incloure aquestes despeses és un argument davant de la Seguretat Social per demostrar que no s’és treballador del centre, sinó un usuari dels serveis a escala professional”, argumenta. En aquest sentit, Fernández considera que el fet de treballar amb material propi “és un factor a tenir en compte, però no decisiu”.
Situació límit
Més enllà dels detalls legals, la gerent de Can Mora denuncia l’aleatorietat de les inspeccions, que considera injustificables. “Tenim col·laboradors que dediquen el 100% de la seva jornada al centre sense sanció i d’altres que treballen només tres dies que ha suposat una multa”.
Després del rebuig a les al·legacions per part del Suprem, el centre de Can Mora està a l’espera de rebre una sanció a la qual, segons Sánchez, “no tenim manera d fer front”. El recinte privat de Sant Cugat ha estat el més castigat, però les inspeccions i multes s’han multiplicat en els darrers mesos, deixant en l’aire tant la situació dels professionals mèdics autònoms com dels centres privats.