"No cal agendar el sexe, però sí que cal tenir temps en el dia a dia per fer-ho". Sentència i revulsiu. Tan contundentment s'expressa Carmen Sánchez, psicòloga, sexòloga i psicoterapeuta, que l'auditori que l'escolta, format íntegrament per vora 300 dones, no pot més que amagar una rialla. En el marc del recent Women 360º Congress celebrat a Sant Cugat del Vallès aquests dies, la psicòloga llança les seves recomanacions en una taula rodona que analitza el futur de les dones directives, sexualitat activa i maternitat ajornada més enllà dels 40 anys. Casualitat que les tres idees comparteixen espai?
Els anhels de ser treballadores –les millors, segurament-, mares –plusquamperfets- i dones -les millors, si pot ser- en un món regit per homes dóna per a parlar. I molt. Per això, Carmen Sánchez no emmudeix i deixa anar tot un seguit de recomanacions: des de la literatura eròtica com a reclam per avivar consciències fins a l'ús d'estris de gaudi personal. Les dones, siguin directives, empresàries o assalariades, han de trobar-se a si mateixes, després ja vindrà la resta, ve a dir. "Sense la concepció de la maternitat, el sexe és per a les dones –per a la resta dels adults, en general- una forma de divertir-se. La reproducció és una altra cosa. El que no és possible és que mentre estem practicant el sexe estem pensant que tenim posada una rentadora". Però, si la rutina i la seva voràgine quasi obliguen a trobar racons a l'agenda per practicar el sexe amb la parella, com no agendar la maternitat?
Un retard al qual aquesta setmana el col·lectiu de dones i mares 'El club de las malas madres' ha volgut posar fre mitjançant una campanya llançada a les xarxes socials amb el hastag #Yonorenuncio. El col·lectiu expressa que no vol renunciar ni a ser mares ni a veure créixer als seus fills, raons per les quals demanen que s'incentivi fiscalment a aquelles pimes que implantin la jornada contínua amb flexibilitat horària. La seva demanda, a data d'aquest dimecres, ja ha recollit més de 53.000 signatures en change.org.
En un comunicat publicat al seu web, El club de las malas madres denuncia que "la dona treballadora, quan és mare o quan l'hi està pensant, es veu obligada a renunciar, a escollir entre diferents plans de vida: renunciar a la seva carrera professional per la qual tant ha lluitat; renunciar a veure créixer als seus fills com t'hagués agradat i/o renunciar ser mare o retardar-ho un any més.
 |
| Fernández-Ochoa, Lafuente, Amat, Barri, Sánchez i Vila-Rovira, en la taula rodona. Cedida |
El doctor Pere N. Barri, especialista en obstetrícia i ginecologia, recorda que, a partir dels 32 anys, "la fertilitat de les dones decau, però ho ignoren o ho infravaloren". Les xifres ho avalen, ja que segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE), amb xifres de 2014, les espanyoles tenen el seu primer fill als 31 anys. Per què? Raons hi poden haver tantes com persones, però és cert que la majoria estan més capficades en desenvolupar la seva carrera professional i prefereixen esperar. "Retarden la maternitat perquè estan desenvolupant-se personalment i professionalment o perquè no troben la persona adequada però també hi ha canvis econòmics i socials que hi influeixen", assenyala el doctor Barri.
En aquest sentit, Barri apunta l'increment de la desocupació, l'ocupació inestable, la mobilitat professional, les menors possibilitats d'emancipació i la reducció d'ajuts econòmics com a raons del retard de la maternitat en el conjunt de la societat actual. "Un estudi recent afirma que la dona que es pren menys d'un any de baixa perd un 11% del seu salari; si el període és de 3 anys, perd un 37%", apunta donant com a nou argument. També apunta raons socials, com la disminució de la xifra de matrimonis, l'augment dels divorcis, la incorporació de noves estructures familiars i la menor emancipació en edat jove, lligades totes, d'alguna manera, també al context econòmic. En definitiva, Barri afirma que "el retard de la maternitat és una reacció a una situació física i social que tenen les dones".
Més del doble de tractaments de fertilitat
La por a la pèrdua del tren professional, a la desconnexió, atemoreix algunes dones. D'això se'n deriva la xifra que fa servir Barri com a exemple, qui assegura que "la demanda de tractaments de fertilitat s'ha duplicat en els últims anys per 10". Barri, director del departament del servei de Medicina de la Reproducció de l'Institut Dexeus de Barcelona, és a més president d'honor de la Sociedad Española de Fertilidad (SEF) i membre del comitè executiu de la International Society of Gynecological Endocrinology.
Una altra tècnica per poder retardar la maternitat (en cas que es desitgi ser mare, cal dir) és utilitzar la tècnica de la congelació d'òvuls, que segons el director, "s'ha multiplicat un 190% en els últims anys. A més, les dones ho solen fer tard, més tard dels 35 anys". Empreses com Apple o Facebook ja ho han proposat a les seves empleades, en opinió del doctor Barri, tant per limitar la maternitat com per fer-les més auto-determinants. "Crec que és una mesura que es pot veure des dels dos punts de vista".
Però el mite de la superwoman no solament afecta l'edat que una decideix ser mare o a la freqüència de les seves relacions sexuals, executades en mig de jornades on caben des de la feina, fins a la copa amb les amigues, passant pel sopar-networking. També preocupa la bellesa i l'estat físic, en definitiva, la imatge que es projecta. I es posa en el mirall les dones d'Okinawa, una regió japonesa on el 85% de la seva població femenina supera els 100 anys. Alimentació, esport i coneixença personal ajudarien, segons la doctora Amalia Lafuente, a assemblar-se més a les japoneses, que gaudeixen d'un envelliment saludable. "D'aquí a uns anys també tindrem una població envellida. Ens interessa que les generacions següents puguin envellir bé perquè si no el sistema no se sosté". Però això, ja són 'figues d'un altre paner'.