Als anys 60, els laboratoris farmacèutics encara envasaven bona part dels seus productes en vidre. Va ser llavors quan el Fèlix Triana i la Maria Rosa Vila van decidir emprendre un negoci de fabricació d'envsos plàstics per a medicaments. El 1963 van fundar Industrias Plásticas Triana en un petit local del barri de Sant Antoni de Barcelona. Van començar fabricant tubs per a pastilles efervescents i aviat es van convertir en un dels pioners. Seixanta anys després, la companyia familiar factura prop de deu milions d'euros, exporta el 40% de la producció i fabrica envasos per als sectors alimentari, farmacèutic i cosmètic.
Del vidre al plàstic
El Fèlix tenia formació en el camp de la injecció, mentre que la Maria Rosa acumulava experiència en administració i comerç. Gràcies a un préstec bancari, van emprendre el seu propi projecte. "En aquella època era mes fàcil començar un negoci en quant a permisos, legislació... ara tot requereix molts papers i molta burocràcia", explica l'Aleix Triana, actual CEO i tercera generació.
El primer mercat va aparèixer gairebé de forma natural. Catalunya comptava amb nombrosos petits laboratoris farmacèutics, molts d'ells nascuts de farmàcies que elaboraven les seves pròpies formulacions. Necessitaven envasos i el plàstic començava a substituir el vidre. Triana va apostar pels tubs per a comprimits efervescents, incorporant un element diferencial: també imprimien i decoraven els envasos. El client rebia el producte completament acabat.
Quan els tubs farmacèutics van arribar a la cuina
Ràpidament, els laboratoris farmacèutics els hi anaven demanant més productes, com taps, capses, dosificadors, xeringues, culleretes... El creixement de la companyia els va portar a traslladar-se a locals més grans, primer a La Verneda i després a Barberà del Vallès, on encara hi són. l el 1989 van inaugurar una sala blanca per complir amb totes les noves regulacions. Paral·lelament, van obrir nous mercats, com l'alimentació, fabricant envasos per sal, sucre o espècies. Avui en dia, és la part principal del negoci, que també compta amb una divisió de cosmètica.
"La diversificació ha anat sorgint de forma natural i per necessitats de clients. I també per una decisió estratègica de tenir menys dependència de clients i sectors concrets", destaca l'Aleix. A més, també els dona més resiliència i estabilitat davant de crisis.
De Barberà del Vallès al món
La diversificació també ha estat cap a mercats internacionals, amb un procés d'internacionalització començat ja als anys 90. El primer pas va ser a França per proximitat i avui en dia ja exporten el 40% de la seva producció, sobretot a la Unió Europea. Però també a països com Estats Units, Xile, Marroc, Tunísia o Orient Mitjà.
Aleix Triana: "Si només competeixes pel preu, sempre hi haurà algú que ho faci més barat"
El gran avantatge competitiu de Triana és que desenvolupa els seus propis productes. Actualment, el 90% de la producció correspon a dissenys seus. Això els permet oferir solucions específiques als clients i fugir d'una guerra de preus permanent. "Si només competeixes pel preu, sempre hi haurà algú que ho faci més barat". I et fa esta patint". Per això, disposen d'un departament propi de disseny, desenvolupen prototips, col·laboren amb centres tecnològics i ofereixen serveis diferencials.
Entre els seus clients, hi ha sobretot petites i mitjanes empreses que treballen pel gran consum, siguin del sector alimentari o farmacèutic. A Triana, ser una empresa familiar els permet oferir un servei molt més pròxim i basat en la confiança: "Som una empresa més flexible i podem donar respostes molt més ràpides".
El futur del plàstic
En els últims anys, el plàstic s'ha convertit en un material polèmic i que sovint s'ha demonitzat pel seu impacte en el medi ambient. Aleix Triana té clar que és un material amb beneficis i perjudicis, però creu que el debat s'ha simplificat: "Hi ha una percepció desdibuixada o errònia. No faré una defensa fanàtica del plàstic, però diré que tots els materials tenen avantatges i inconvenients".
Recorda que fabricar plàstic requereix molta menys energia que produir vidre, pesa molt menys i redueix considerablement l'impacte del transport. El gran repte, admet, continua sent el tractament del residu una vegada consumit el producte. "Hi ha empreses que eliminen un envàs de plàstic reciclable per substituir-lo per un altre material molt més difícil de reciclar, però el missatge és més atractiu", reflexiona. Per Triana, el debat no hauria de ser quin material és "bo" o "dolent", sinó quin impacte té cadascun durant tot el seu cicle de vida.
Aleix Triana: "Quan ets una empresa familiar penses més en la següent generació que en els resultats del pròxim trimestre"
En el seu cas, aposten per l'ús de material reciclat i reclama més pedagogia en qüestions com el reciclatge o l'impacte de cada material, però alerta cal que una reflxió com a societat: "Cap material és perfecte: hem d’asumir que no hi ha una vareta màgica i no podem mantenir el nostre model de vida sense impacte". "Cal canviar-nos el mòbil cada dos anys, comprar-nos moltes samarretes o viatjar contínuament", conclou.
Amb prop de seixanta treballadors i una producció anual d'unes 1.400 tones de plàstic, una de les claus d'Industrias Plásticas Triana és que continua sent una emresa familiar. "Quan ets una empresa familiar penses més en la següent generació que en els resultats del pròxim trimestre", resumeix.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat