El Suprem obliga les caixes a pagar 15 milions d’euros als seus treballadors

Els empleats de les entitats financeres rebran un plus pendent per l'anul·lació d'un article del conveni col·lectiu

El Suprem obliga les caixes a pagar 15 milions d’euros als seus treballadors El Suprem obliga les caixes a pagar 15 milions d’euros als seus treballadors

L'anul·lació per part del Tribunal Suprem d'un article del conveni col·lectiu entre caixes i entitats financeres farà que les subjectes a l'acord hagin d'abonar als seus empleats un plus pendent l'import total del qual podria ascendir, segons fonts del sector, a 15 milions d'euros. La Sala social de l'alt tribunal ha estimat en part el recurs de cassació presentat per la Confederació Intersindical de Caixes d'Estalvis (CIC) contra una sentència de l'Audiència Nacional d'octubre de 2017. Aquest sindicat es va oposar al conveni que havia estat signat entre la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvis (CECA) i els sindicats CCOO, UGT i CSICA-FINI.

Més info: La meitat dels municipis catalans no disposen d'oficina bancària

Segons aquest conveni, cada treballador va rebre un plus no pensionable ni computable a efectius de trienni per import pròxim als 300 euros durant 2011 i 2012, quantitat revisada a l'alça en els dos anys següents en funció del salari base. La demora en la conclusió d'un nou conveni va fer que l'anterior es continués aplicant durant vint mesos, cosa que va fer que els empleats poguessin continuar percebent aquest complement en els mateixos termes que en exercicis anteriors.

No obstant això, en 2016 les entitats van acordar suprimir-lo amb caràcter retroactiu a primer de gener.

La CIC sol·licitava que s'anul·lés l'article 43.3 del conveni col·lectiu per a les caixes i entitats financeres d'estalvi per als anys 2015-2018, ja que tenia efectes retroactius des del primer de gener de 2016 i afecta a una part variable del plus conveni reportada i consolidada entre el primer de gener i el 12 d'agost de 2016, però havia d'aplicar-se de manera proporcional al període entre el 13 d'agost i el 31 de desembre de 2016.

Ara, el Suprem dóna la raó a la CIC en considerar que el citat conveni "envaeix pejorativament un àmbit temporal en el qual els treballadors ja han generat i incorporat al seu patrimoni el dret al qual afecta". Segons el Suprem, els treballadors es veien privats d'un complement salarial en la seva part variable no només per al que restava de 2016 a partir de la signatura del conveni, sinó des del primer de gener d'aquest any.

Des de CIC, el seu president, Gonzalo Postigo, ha valorat la sentència com un "avanç social". Els treballadors recuperen "en els tribunals, drets que altres sindicats van decidir perdre en la negociació col·lectiva", ha afegit el president. 

Més informació
L’endemà de la decisió del Sabadell
Quan els bancs es barallen per finançar les pimes
Avui et destaquem
El més llegit