"Un emprenedor no té perquè ser innovador"

El president i conseller delegat de Telefónica I D, Carlos Domingo, aposta per una relació entre 'start-up' i multinacionals per a superar les dificultats en la innovació

Telefònica és l'empresa de l'Estat que més pressupost destina a I D, concretament 1.72 milions d'euros l'any passat, i Carlos Domingo és la persona encarregada de dirigir aquest projecte. El president i conseller delegat de Telefònica I D i director de producte e innovació de Telefònica Digital acaba de presentar un llibre que es defineix com "la guia definitiva per innovar amb èxit". En una entrevista a VIAempresa, l'autor de El viatge de la innovacióargumenta que "a l'hora d'innovar la idea està sobrevalora i que és només el començament del viatge".

Utilitzem les paraules innovador, emprenedor i creador com a sinònims. Quina és la diferència?

La innovació és el concepte ampli que enmarca la creació d'una cosa nova i la posterior comercialització d'aquesta. És a dir, innovar amb èxit. I aquí és on entra el concepte emprenedor: un emprenedor no té perquè ser un innovador, un pot emprendre un negoci sense haver inventat res de nou.

Espanya és un país d'innovadors o d'emprenedors?
D'emprenedors amb visió comercial. És un dels motius pels quals a Espanya hi ha moltes empreses de nova creació, que no exporten la tecnologia que han creat. És un país d'oportunistes. És a dir, som els primers en importar un concepte existent a d'altres països i comercialitzar-lo amb èxit. Si hi haguessin més innovadors es crearien menys pimes i més multinacionals, perquè una empresa innovadora pot vendre a qualsevol país del món.

Per què passa això? No invertim prou en I D?
No, si que invertim, però hi ha un salt entre la producció científica de les universitats i els centres de recerca, i el món empresarial. A nivell de producció científica Espanya ocupa el desè lloc a nivell mundial però, per contra, quan mires la relació amb la creació d'empreses baixem del rànquing fins al lloc 150.

Per innovar es necessiten recursos. En aquest sentit una empresa gran ho té més fàcil?
Tant les start-up com les grans empreses tenen les seves dificultats. Unes tenen pocs recursos i les altres tenen unes barreres inherents a l'hora d'implementar la innovació dins l'empresa. Hem d'aconseguir que ambdues empreses es relacionin, com passa als Estats Units, on aquesta relació és natural.

Quin tipus de relació és?
Per exemple Google va fer un producte d'èxit en el seu moment i la resta ha estat a base de comprar empreses petites. Telefònica, darrerament està fent el mateix i apostem per empreses en àrees que creiem que són estratègiques, com per exemple la xarxa social Tuenti i el servei de veu per Internet Jajah. D'altra banda també hi ha iniciatives com Wayra per fomentar la creació d'empreses, i en dos anys ja se n'han creat 300.

Quines són les barreres amb les quals es troben les grans companyies a l'hora d'innovar?
Principalment la incapacitat de provar comercialment els projectes. Les empreses grans estan obsesionadas amb les mètriques que mesuren el retorn de la inversió. El nostre problemes és com convertir la inversió en innovació, en productes comercials. Les nostres unitats de negoci estan enfocades a resultats a curt termini i a uns productes actuals que funcionen. Per contra, els productes innovadors tenen poc marge i són d'alt risc.

Com es pot superar aquesta característica?
Entenent que quan fas una inversió en innovació el retorn el tens al cap de cinc o set anys i per això has de tenir gent adequada al capdavant del projecte, amb experiència en start-up, curiosa, que els hi agradi experimentar i que siguin associatius. De vegades, la capacitat d'innovar és posar tres coses juntes que en un principi semblaven independents.
Avui et destaquem
El més llegit