30
de Juliol
de
2015
Act.
03
d'Agost
de
2015
Barcelona no és ciutat de grans gratacels. No és Nova York, ni Hong Kong, ni Londres, però té un skyline i un potencial econòmic que ha atret la mirada de grans grups inversors. L'última joia arquitectònica que ha generat rebombori és la Torre Agbar, la qual farà efectiu el seu darrer traspàs aquest 31 de juliol. Tanmateix, edificis de gran alçada com els hotels Arts i Habitat Sky tampoc es deslliuren d'una història de vendes multimilionàries i de grups empresarials amb pretensions de fer-ne d'ells un gran negoci.
Torre Agbar
La data per fer efectiu el canvi total de mans és l'1 d'agost. A partir d'aquesta data, Aigües de Barcelona tindrà tot l'equip a la Zona Franca i Emin Capital serà oficialment el propietari de la torre.
El que havia cert dramatisme a la compravenda era el previsible apagament de les llums vermelles i blaves a finals de juliol amb el traspàs. El fons inversor necessitava retallar en despeses i la il·luminació de l'edifici era un capritx que no es podia permetre. I és el que nou propietari volia explotar-lo convertint-lo en un hotel, una idea que no ha pogut tirar endavant a causa suspensió en la concessió de noves llicències turístiques imposades per l'Ajuntament de Barcelona.
La mesura, però, ha estat aturada arran l'anunci d'un document que certifica que el projecte no es veu afectat per la moratòria. D'aquesta manera, l'Ajuntament ha deixat la porta oberta a la creació de l'hotel, tot i que ha assegurat que analitzarà la situació.
Emin Capital ha adquirit la torre per 150 milions d'euros, 20 milions d'euros més del que va costar la construcció feta entre el 2001 i 2004. És una obra del francès Jean Nouvel feta a petició d'Aigües de Barcelona. Abans, però, han sigut propietaris de la construcció el grup inversor Azurelau –qui la va vendre per prop de 160 milions d'euros a Agbar- i de la promotora Immobiliària Laietana.
La superfície de l'edifici és de 50.693 metre quadrats. A oficines i instal·lacions tècniques s'hi han dedicat més de 40.000 metres quadrats, mentre que 8.132 metres quadrats eren únicament serveis.
Hotels Arts
Construït entre 1988 i 1992, l'Hotel Arts és un dels edificis aixecats a Barcelona amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992. Els seus 154 metres d'altura el converteixen, juntament amb la Torre Mapfre, en un dels edificis més alts de la ciutat. Només supera la seva veïna en el nombre de pisos: un total de 44 plantes enfront de les 40 de la torre de l'asseguradora.
L'Arts és obra de l'arquitecte Bruce Graham i acull un hotel de cinc estrelles que va iniciar l'activitat el 1994. Integra 27 apartaments de luxe, amb més de 480 habitacions i de 700 empleats; i un restaurant dirigit pel xef Sergi Arola, situat al pis més alt de la construcció.
Des del juliol de 2006, es troba en mans del grup hoteler Host Hotels&Resolts, el fons de pensions holandès Stichting Presionsfonds ABP i una filial de l'empresa d'inversió immobiliària GIC Real Estate que pertany al govern de Singapur. Aquesta és el darrer de sis processos de compravenda, una operació que va costar 417 milions d'euros però que ha mantingut la cadena Ritz-Carlton en la gestió de l'hotel.
Hotel ME
Quart edifici dels més alts de l'skyline de Barcelona amb 115 metres d'altura i 31 plantes ocupades per més de 250 habitacions d'aquest l'hotel de cinc estrelles.
Actualment la cadena balear Sol Melià és la propietària, qui va tancar l'operació el 2008 per tornar a tenir a la capital catalana un hotel de luxe, modern i de referència. En el seu moment, l'adquisició es va fer per 103 milions d'euros, però va comptar amb un grup de socis format per Sol Melià (40%), Caja Mediterráneo-CAM (40%), i Invernostra i Caja Duero (20% entre les dues companyes).
El nom original de l'edificació era Habitat Sky. Sol Melià va passar a anomenar-lo Hotel ME amb l'adquisició, el que el va convertir en el quart hotel de la companyia sota la marca ME by Melià.
Torre Realia BCN
No es troba a Barcelona, sinó a l'Hospitalet de Llobregat, però està dins del rànquing dels 10 edificis més alts de la comarca del Barcelonès i dels que han rebut ofertes de compra multimilionàries.
En aquest cas, la torre d'oficines s'inclou en el lot patrimonial de la immobiliària Realia que FCC i Bankia van posar a la venda. Entre els seus actius, valorats en 650 milions d'euros, hi ha també les torres Kio de Madrid, el que va cridar l'atenció de noms com Amancio Ortega, Colonial i Carlos Slim.
S'estima que Realia va pagar fins a 125 milions d'euros per la construcció del gratacel. Té 117 metres d'altura, 22 dels 24 pisos destinats a oficines. El lloguer d'una oficina de prop de 660 metres quadrats supera els 11.000 euros mensuals.
Diagonal Zero Zero
Situada a l'inici de l'Avinguda Digonal, al costat de l'edifici Fòrum, és una de les més recents obres mestres que ornamenten les vistes de Barcelona. Es va acabar de construir el 2011, té una alçada de 100 metres, 34.000 metres quadrats i s'estima que el seu cost estava sobre els 86 milions d'euros.
Actualment està en mans de Telefònica, qui ha convertit l'edifici en la seva seu a Catalunya. Destaquen els 5.000 metres quadrats destinats al Centre d'R D de la companyia i l'auditori modular, amb capacitat per a 340 persones, que acull part de la universitat corporativa, Universitas Telefónica.
Es tracta d'un dels dos únics edificis que l'empresa de telefonia té en propietat, l'altre és la seu de Madrid. La seva adquisició es va fer el setembre de 2014 per 107 milions d'euros en una petita guerra entre el fons immobiliari Axa Real Estate i César Alierta. Fins aleshores, Telefónica tenia llogat l'espai per 21 euros el metre quadrat, un preu molt per sobre del que hi havia a la zona.
La també coneguda com a Torre 00 compta, alhora, amb la presència de la cadena SB Hotels des del 2009 amb l'hotel Diagonal Zero. Compta amb cinc estrelles, 262 habitacions i una ocupació mitjana que supera el 70%.
Torre Agbar
La data per fer efectiu el canvi total de mans és l'1 d'agost. A partir d'aquesta data, Aigües de Barcelona tindrà tot l'equip a la Zona Franca i Emin Capital serà oficialment el propietari de la torre.
El que havia cert dramatisme a la compravenda era el previsible apagament de les llums vermelles i blaves a finals de juliol amb el traspàs. El fons inversor necessitava retallar en despeses i la il·luminació de l'edifici era un capritx que no es podia permetre. I és el que nou propietari volia explotar-lo convertint-lo en un hotel, una idea que no ha pogut tirar endavant a causa suspensió en la concessió de noves llicències turístiques imposades per l'Ajuntament de Barcelona.
La mesura, però, ha estat aturada arran l'anunci d'un document que certifica que el projecte no es veu afectat per la moratòria. D'aquesta manera, l'Ajuntament ha deixat la porta oberta a la creació de l'hotel, tot i que ha assegurat que analitzarà la situació.
Emin Capital ha adquirit la torre per 150 milions d'euros, 20 milions d'euros més del que va costar la construcció feta entre el 2001 i 2004. És una obra del francès Jean Nouvel feta a petició d'Aigües de Barcelona. Abans, però, han sigut propietaris de la construcció el grup inversor Azurelau –qui la va vendre per prop de 160 milions d'euros a Agbar- i de la promotora Immobiliària Laietana.
La superfície de l'edifici és de 50.693 metre quadrats. A oficines i instal·lacions tècniques s'hi han dedicat més de 40.000 metres quadrats, mentre que 8.132 metres quadrats eren únicament serveis.
Hotels Arts
Construït entre 1988 i 1992, l'Hotel Arts és un dels edificis aixecats a Barcelona amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992. Els seus 154 metres d'altura el converteixen, juntament amb la Torre Mapfre, en un dels edificis més alts de la ciutat. Només supera la seva veïna en el nombre de pisos: un total de 44 plantes enfront de les 40 de la torre de l'asseguradora.
L'Arts és obra de l'arquitecte Bruce Graham i acull un hotel de cinc estrelles que va iniciar l'activitat el 1994. Integra 27 apartaments de luxe, amb més de 480 habitacions i de 700 empleats; i un restaurant dirigit pel xef Sergi Arola, situat al pis més alt de la construcció.
Des del juliol de 2006, es troba en mans del grup hoteler Host Hotels&Resolts, el fons de pensions holandès Stichting Presionsfonds ABP i una filial de l'empresa d'inversió immobiliària GIC Real Estate que pertany al govern de Singapur. Aquesta és el darrer de sis processos de compravenda, una operació que va costar 417 milions d'euros però que ha mantingut la cadena Ritz-Carlton en la gestió de l'hotel.
Hotel ME
Quart edifici dels més alts de l'skyline de Barcelona amb 115 metres d'altura i 31 plantes ocupades per més de 250 habitacions d'aquest l'hotel de cinc estrelles.
Actualment la cadena balear Sol Melià és la propietària, qui va tancar l'operació el 2008 per tornar a tenir a la capital catalana un hotel de luxe, modern i de referència. En el seu moment, l'adquisició es va fer per 103 milions d'euros, però va comptar amb un grup de socis format per Sol Melià (40%), Caja Mediterráneo-CAM (40%), i Invernostra i Caja Duero (20% entre les dues companyes).
El nom original de l'edificació era Habitat Sky. Sol Melià va passar a anomenar-lo Hotel ME amb l'adquisició, el que el va convertir en el quart hotel de la companyia sota la marca ME by Melià.
Torre Realia BCN
No es troba a Barcelona, sinó a l'Hospitalet de Llobregat, però està dins del rànquing dels 10 edificis més alts de la comarca del Barcelonès i dels que han rebut ofertes de compra multimilionàries.
En aquest cas, la torre d'oficines s'inclou en el lot patrimonial de la immobiliària Realia que FCC i Bankia van posar a la venda. Entre els seus actius, valorats en 650 milions d'euros, hi ha també les torres Kio de Madrid, el que va cridar l'atenció de noms com Amancio Ortega, Colonial i Carlos Slim.
S'estima que Realia va pagar fins a 125 milions d'euros per la construcció del gratacel. Té 117 metres d'altura, 22 dels 24 pisos destinats a oficines. El lloguer d'una oficina de prop de 660 metres quadrats supera els 11.000 euros mensuals.
Diagonal Zero Zero
Situada a l'inici de l'Avinguda Digonal, al costat de l'edifici Fòrum, és una de les més recents obres mestres que ornamenten les vistes de Barcelona. Es va acabar de construir el 2011, té una alçada de 100 metres, 34.000 metres quadrats i s'estima que el seu cost estava sobre els 86 milions d'euros.
Actualment està en mans de Telefònica, qui ha convertit l'edifici en la seva seu a Catalunya. Destaquen els 5.000 metres quadrats destinats al Centre d'R D de la companyia i l'auditori modular, amb capacitat per a 340 persones, que acull part de la universitat corporativa, Universitas Telefónica.
Es tracta d'un dels dos únics edificis que l'empresa de telefonia té en propietat, l'altre és la seu de Madrid. La seva adquisició es va fer el setembre de 2014 per 107 milions d'euros en una petita guerra entre el fons immobiliari Axa Real Estate i César Alierta. Fins aleshores, Telefónica tenia llogat l'espai per 21 euros el metre quadrat, un preu molt per sobre del que hi havia a la zona.
La també coneguda com a Torre 00 compta, alhora, amb la presència de la cadena SB Hotels des del 2009 amb l'hotel Diagonal Zero. Compta amb cinc estrelles, 262 habitacions i una ocupació mitjana que supera el 70%.