A la multipremiada sèrie Mad Men, el seu protagonista, Don Draper liderava una de les companyies de publicitat més exitoses de la Nova York efervescent dels anys 60, on es van crear algunes de les campanyes més icòniques de la història. La seva vida transcorria en una bogeria d’horaris, begudes alcohòliques de (molt) bon matí i reunions constants amb el seu equip, que anava en massa al seu despatx cada cop que firmes com Coca Cola o American Airlines confiaven en ells per arribar a un públic massiu.
Però, al contrari del que passaria avui en dia, Draper no es posava a escriure compulsivament quan el client sortia per la porta. Més aviat el contrari: la majoria de vegades s’estirava al sofà i tancava els ulls. Simplement per pensar. Actualment, qualsevol perfil professional està tan immers en el dia a dia davant d’una o diferents pantalles que solen respondre a un patró comú: les idees li venen al cap a la dutxa, al lavabo, quan puges al cotxe o quan practiques esport. La qual cosa, segurament, ha derivat en processos creatius de menor qualitat dels que podem esperar de persones amb un alt índex de talent.
Aquesta rapidesa, inclòs abans de l’existència de les xarxes socials, ja la va viure en les seves carns Pablo Esteve. Traslladat des de València fins a Madrid, amb 24 anys ja era Director Creatiu d’una de les agències més importants del país. I creava anuncis per alguna de les marques globals anteriorment esmentades. Però si una paraula defineix la seva cerca vital és equilibri. Amb la seva família, amb el seu treball… i amb una taula.
Després de quasi dues dècades allunyat de València, decideix tornar a la seva terra per diferents raons. I demostrar que no fa falta emmarcar-se en una gran estructura per poder dur a terme projectes d’alt nivell. Hi ha pensaments com el de Fernando Alonso, la passió del qual és evident que és la Fórmula 1 i rebutja absolutament un futur a curt termini que l’allunyi d’aquest món concret. Però, en contraposició, apareix Nico Rosberg, que guanya un Mundial, se sent satisfet i decideix viure un altre tipus d’existència.
En el cas d’Esteve, les circumstàncies són similars. Si bé l’horitzó laboral és el mateix, el fet d’haver afrontat grans projectes de grans comptes és ja una etapa assimilada. El que li confereix la tranquil·litat de poder fer el mateix des d’una posició més tranquil·la, encara que curiosament acabi arribant quasi al mateix lloc. De fet, individualment quasi accedeix a la mateixa cartera que de forma corporativa.
Però el canvi, realment, és enorme. Quan li ve de gust, ho necessita o les dues coses, marxa a surfejar les onades del Mediterrani en horaris que són considerats laborables per la majoria dels seus col·legues de professió. I és d’aquí on neixen les millors idees. Com també succeeix amb les estones que passa amb la seva família, sense pensar amb els seus clients i, de cop, la relaxació fa aflorar conceptes esquius quan et passes vuit hores davant d’un ordinador o un telèfon mòbil.
Cal recordar que Màlaga va ser la ciutat d’Espanya que més va créixer en cens l’any 2020. Una població molt similar a València, amb mar i forta innovació, que va atraure per la seva qualitat de vida a nombroses persones no només natives, sinó també nòmades digitals. Avui, com s’ha demostrat des de la pandèmia, més de la meitat de la força laboral a Espanya podria exercir la seva professió des del lloc que escollís. I aquesta ha estat la premissa d’un dels millors publicistes del país, que amb el seu exemple està canviant l’habitual rigidesa d’unes empreses que creuen que només es pot generar negoci estan a Madrid.