Aquesta setmana ha traspassat Fèlix Millet i Tusell (1935-2023), un personatge caigut en desgràcia des del celebèrrim cas del Palau de la Música l’any 2008, però que molt abans de tot això era considerat el burgès prototípic, membre d’una nissaga medul·lar de les grans famílies de Barcelona. A més, en un parell de setmanes es compliran cinc anys de la mort de la seva muller, Marta Vallès Guarro. La imatge gairebé grotesca que projectava el personatge en els darrers anys de la seva vida -tots els posteriors al descobriment de l’afer Palau- no fan justícia al que havia transmès en èpoques anteriors, on se’l considerava un pal de paller de la teranyina burgesa del país.
Com dèiem, tothom relaciona Millet amb l’escàndol del Palau, però la seva trajectòria de llums i ombres era molt més dilatada. Per començar, l’any 1974 es va vincular a una entitat fraudulenta anomenada Renta Catalana on també hi eren Joaquim Molins Amat i Josep Maria Trias de Bes Serra, burgesos de renom com Millet. La firma financera va acabant fent fallida després d’haver captat 1.500 milions de pessetes (9 milions d’euros) d’estalviadors i els tres personatges esmentats van haver-se d’enfrontar a la justícia. La primera sentència, el 1983, va enviar Millet a la presó, però en una repetició del judici va quedar absolt. No deixa de ser curiós que dècades després d’aquest escàndol, triés un altre Molins com a advocat defensor quan l’afer del Palau.
FC Barcelona i Agrupació Mútua també estan en el llarg currículum de Fèlix Millet
En el llarg currículum de Millet també hi ha dues des les entitats més arrelades al país: el FC Barcelona i l’asseguradora Agrupació Mútua, aquesta darrera avui ja en vies de desaparició. El pas de Millet pel FC Barcelona va ser com a directiu (durant el període de Joan Gaspart Solbes, 2000-2003) i també com a patró de la Fundació del club blaugrana, un càrrec que va abandonar quan va esclatar el cas Palau (1993-2009). Abans havia estat vicepresident executiu d’aquesta mateixa entitat, el que implicava que era la persona que presentava els números de cada exercici tancat. Pel que fa a la seva relació amb Agrupació Mútua, Millet en va ser president entre el 2006 i el 2009, coincidint amb el que seria el declivi de l’asseguradora, que acabaria en mans franceses.
Que Fèlix Millet tingués tanta facilitat per accedir al poder s’explica per la seva família
Que Fèlix Millet tingués tanta facilitat per accedir als llocs de poder de la societat s’explica, fonamentalment, per la família de la que procedia, una nissaga central dins la burgesia del país. El seu pare fou Fèlix Millet Maristany (1903-1967), un destacat financer del temps del franquisme. Va ser president del desaparegut Banco Popular a partir del 1945 i no va deixar el càrrec fins el 1956, quan es va trobar enmig d’una lluita intestina pel control de l’entitat entre els membres de l’Opus Dei (on ell pertanyia) i els partidaris d’integrar-se dins el Banc Central d’Ignacio Villalonga. Coincidint amb la seva entrada com a president i accionista del Popular, el 1947 va ser nomenat conseller del Banco Hispano Colonial (1947), en substitució de l’empresari del cotó Josep Llaudet Soler, pare del qui més tard seria president de FC Barcelona Enric Llaudet Ponsa. També va ocupar la presidència de la històrica asseguradora Chasyr i de l’Orfeó Català. El 1961 va contribuir a fundar Òmnium Cultural, juntament amb Lluís Carulla Canals, Joan Baptista Cendrós Carbonell, Joan Vallvé Creus i Pau Riera Sala. També en va ser el primer president (1961-1967).
Emparentat amb la família Valls-Taberner que va comandar el Banco Popular durant més de trenta anys
Per cert, abans parlàvem del Banco Popular, i aquí cal destacar que els copresidents Luis i Javier Valls-Taberner Arnó, que van liderar l’entitat entre 1972 i 2004, eren cosins segons de Fèlix Millet Tusell, i és que aquesta parella de germans tan influents eren fills de Marcelina Arnó Maristany, cosina germana de Fèlix Millet Maristany, el pare del nostre protagonista. Per altra banda, el germà de Fèlix, Joan, va formar part del consell d’administració de Banca Catalana, l’entitat on s’hi aplegava bona part de la burgesia catalana.
Si continuem avançant per l’arbre genealògic de la família Millet, arribem a l’avi de Fèlix Millet, Joan Millet Pagès (1860-1911), industrial cotoner i germà de Lluís Millet -conegut com a mestre Millet- músic i fundador de l’Orfeó Català. Amb Lluís Millet es va iniciar una nissaga de personatges vinculats al món de la música, com Lluís Maria Millet Millet, Lluís Millet Loras i Lluís Millet Farga.
Amb la mort de Millet en plena desintegració de la teranyina burgesa del país, la sensació que queda és la de final d’una etapa històrica del món dels negocis i del poder en general.