Xavier Marcet, nascut a Terrassa, és expert en innovació, lideratge i estratègia empresarial. Defensa un model de lideratge basat en la senzillesa, l’autenticitat i el valor de les persones dins de les organitzacions, amb una mirada profundament humanista. És fundador i president de Lead to Change, consultora especialitzada en innovació estratègica, activitat que compagina amb la docència a la Barcelona School of Management (UPF) i amb la presidència de la Barcelona Peter Drucker Society. Al llarg de la seva trajectòria ha assessorat nombroses empreses i institucions, tant a escala nacional com internacional, i ha impulsat diverses startups com 8 Wires, Worldcoo i ProtecTextiles. També és autor dels llibres Cosas que aprendemos después (2010), Esquivar la mediocridad (2018), Crecer haciendo crecer (2021), Management Humanista (2022) i Management del sentido común (2024).
Ens rep una estona abans de la seva intervenció a la Cambra de Terrassa, on presenta el seu darrer llibre, en què ofereix claus per liderar amb sentit comú i afrontar amb èxit els reptes actuals de les empreses.
El teu darrer llibre porta per títol Management del sentit comú. A què et refereixes exactament amb aquest concepte?
El sentit comú és allò que no requereix una gran explicació, que es dedueix de l'experiència i que no grinyola quan ens proposem fer-ho. Moltes vegades, el management el sofistiquem extraordinàriament. El subtítol del llibre diu para sofisticar sirve cualquiera. Per tant, és sobretot una gran reivindicació d'aquesta forma de gestionar les empreses amb senzillesa i amb sentit comú.
Davant aquesta reivindicació del sentit comú en la gestió, com creus que ha canviat les prioritats del lideratge arran de la pandèmia i l'entorn d’incertesa actual?
El lideratge sempre ha consistit no només a convèncer aquells que t’han de fer cas, sinó a aconseguir que també ho facin aquells que no tenen cap obligació. Això sí que té mèrit. És lideratge. En contextos de més complexitat, cal una transformació que es basi més en la influència que no pas en la norma o en l’autoritat. Per això, en moments com l’actual, el lideratge és més necessari que mai. I aquest lideratge ha de tenir clarament la voluntat de ser un exemple per als altres.
"Cal deixar de veure el talent només com aquells que ocupen llocs alts dins l’organització o que acumulen galons acadèmics"
Parles molt de liderar des de la humilitat i la senzillesa. Com es pot fomentar aquest tipus de lideratge dins les empreses?
Els líders creen líders. I els líders humils creen líders humils. La humilitat no és per tenir una contenció sobre les capacitats o la voluntat d'influència. La humilitat és la consciència dels límits, és el saber que encara que portis molts anys, la saviesa et diu que has de continuar escoltant i és tenir aquesta generositat que fa que no ens burocratitzem, que dediquem temps als altres que és l'únic que no tenim. Què necessitem? Líders amb molta ambició i amb molta humilitat. Molta ambició als projectes col·lectius i amb molta humilitat en el seu comportament personal.
Com poden les empreses combinar la tecnologia, com la intel·ligència artificial, amb el sentit comú i la humanitat que defenses?
Estem en una fase molt inicial de la intel·ligència artificial, però ja sabem algunes coses. Per exemple, sabem que la tecnologia et pot donar un cert avantatge transitori perquè aquestes tecnologies es democratitzen i un dia les té tothom. Són tecnologies que et donaran moltes respostes. Per tant, tu has d'aprendre a fer les preguntes. En el cas de la intel·ligència artificial, especialment, hi ha una cosa que reivindico molt, que és la necessitat que siguem treballadors amb pensament. Tots aquests suggeriments que ens fa la intel·ligència artificial, nosaltres els portem al nostre terreny. Som capaços de diferenciar-nos, i la diferenciació és l'únic que evita que acabem sent empreses commodity.
I pel que fa al talent, ens cal una nova manera d’entendre el potencial de les persones?
Cal deixar de veure el talent només com aquells que ocupen llocs alts dins l’organització o que acumulen galons acadèmics. Ens cal mirar el talent com aquelles persones que dibuixen trajectòries amb resultats per sobre de la mitjana. Es diferencien del no talent, aquelles persones que dibuixen trajectòries amb excuses per sobre de la mitjana. Aquestes persones que donen resultats per sobre de la mitjana els necessites a tot arreu, però especialment allà on hi ha contacte directe amb el client.
Com valores, en aquest sentit, l’ecosistema empresarial català?
Catalunya necessita empreses més potents. Vivim en una societat que, malgrat les dificultats, busca l’equilibri. És una societat cara, amb empreses cares. I això no és necessàriament dolent, però cal ser conscients que ningú al món està disposat a pagar-nos aquest cost. Ens l’haurem de pagar nosaltres mateixos. Per això, necessitem empreses altament competitives. Reivindico amb força la creació d’un model de management europeu que pugui pagar amb molta més competitivitat l'equilibri que encara ens queda de l'estat del benestar a Europa. Hem de canviar, hem de fer coses diferents. Hem fet molt malament tota la lògica d'innovació d'Europa.
"Tenim massa plans, ja n’hi ha prou. No podem passar el dia fent i desfent plans; el know-how és important, però el know-who és definitiu"
Quins serien els passos per poder fer les coses bé?
El primer pas és deixar de copiar i no pensar que la innovació es resoldrà amb el model de Silicon Valley. El segon pas és anar de debò. Això significa fer accions, no només crear plans diferents. Tenim massa plans; ja n’hi ha prou. No podem passar el dia fent i desfent plans. Cal fer més coses i menys plans. Finalment, el tercer pas és entendre que l’element clau sempre són les persones. El know-how és important, però el know-who és definitiu.
Com veus el futur del management i del lideratge en els pròxims deu anys?
El management ha passat per tres etapes. La primera és el management industrial, molt vinculat al sector de l’automòbil, que ens va aportar grans conceptes com l’estratègia, la planificació, el màrqueting i la qualitat. A mitjans del segle XX va sorgir una segona etapa, el management digital on ens vam enfocar principalment en la innovació. Ara afrontem el desafiament del management de la intel·ligència artificial. M’agradaria que aquest nou management s’anomenés management humanista, que hi hagués un equilibri entre la tecnologia i les persones, i que impulsi la figura dels treballadors amb pensament.