Amb una trajectòria vertiginosa, la startup YPlasma ha passat en poc més d’un any de veure la llum a col·locar-se entre els projectes més il·lusionants de l’àmbit científic actual. De fet, ja el 2024 va ser guardonada per Acció (l’Agència per a la Competitivitat de la Generalitat) com a millor startup catalana de l’any, en una competició que reunia 24 projectes empresarials innovadors. Les referències a l’origen de la companyia parlen de manera indefectible d’una anècdota que va resultar providencial, com va ser el trencament d’un estri anomenat tub supersònic quan els tècnics de l’INTA (Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial) Antonio Conesa i Mario Sánchez García traginaven amb ell per tal de fer un experiment. La solució que van trobar per esmenar-ho va consistir a aplicar uns dispositius anomenats actuadors de plasma, que ja són a la frontera del que els profans podem arribar a entendre. Aquesta solució improvisada no només els va salvar del tràngol, sinó que va obrir la porta a una nova aplicació tecnològica.
Deu anys més tard de l’incident, a començaments del 2024, la startup començava a caminar. Des del punt de vista analític, els dispositius amb els quals treballa aquesta firma estan formats per dos elèctrodes separats per un material aïllant. Quan reben un estímul d’alta tensió, generen un impuls elèctric que crea plasma com a resultat. Aquest plasma serveix per escalfar i refredar, i també per millorar l’aerodinàmica d’un cos (el plasma és un estat de la matèria que es caracteritza perquè la major part dels àtoms estan ionitzats i lliures, i que es comporta com a fluid conductor elèctric).
Que el projecte tingués èxit va dependre en gran mesura del programa The Collider, una acceleradora d’empreses fundada el 2017 i que pertany a l’univers del Mobile World Capital Barcelona. El programa està enfocat en les iniciatives innovadores i actua de connector entre les universitats, els centres de recerca i les empreses. Allò que es coneix com a transferència tecnològica. Altres patrocinadors del projecte han estat l’Agència Espacial Europea (ESA, fundada el 1975 i amb seu a París), Open StartUp (un programa en el marc de l’Open Compute Project, una comunitat col·laborativa fundada el 2011) i les firmes de capital risc germanes SOSV (encapçalada per Stephen Chambers i Po Bronson) i HAX (liderada per Duncan Turner i Cyril Ebersweiler).
Avui dia, YPlasma és dirigida per David Garcia Pérez, un emprenedor en sèrie, que fins ara ha participat en empreses com TVUp Media Telecom, Nexiona, Kiin i 2396. Abans de tot això, es va llicenciar en enginyeria industrial a la UPC. Els seus dos escuders són els científics de qui parlàvem al començament, Antonio Conesa (director del laboratori de plasma i premi al millor projecte de recerca del 2019) i Mario Sánchez García (enginyer aeronàutic), que van iniciar el projecte i que avui encapçalen un equip amb científics de múltiples nacionalitats diferents.
YPlasma és dirigida per David Garcia Pérez, un emprenedor en sèrie, que fins ara ha participat en empreses com TVUp Media Telecom, Nexiona, Kiin i 2396
L’estructura de la companyia, que té seus a Barcelona, Nova York i Madrid, ja la tenim clara, però per a què serveix tot això? No és pas fàcil explicar-ho en termes planers, però els actuadors de plasma tenen les següents aplicacions pràctiques:
- Refredament d’electrònica, útil per als tan de moda data centers, aquelles grans instal·lacions de computadores que necessiten compensar l’augment de temperatura que provoca el funcionament dels seus xips.
- Sanejament, o sigui, processos de neteja de camps agrícoles i preservació dels aliments.
- Gestió tèrmica, que serveix per millorar la manufactura dels productes amb un elevat component tecnològic.
- Control dels fluxos aeris, clau per al disseny d’aerogeneradors, plaques solars i bateries.
- Eficiència aerodinàmica, aplicable al transport i l’automoció.
- Propulsió iònica, que consisteix a manipular les forces elèctriques per aconseguir el desplaçament de cossos.
- Neteja de l’aire, que té una aplicació principal en el sector mèdic.
- Captació d’aigües.
La seu operativa de Barcelona està ubicada a Castelldefels, al costat de l’Institut de Ciències Fotòniques, a tocar del Canal Olímpic. La seu social és a la plaça de Pau Vila número 1, a la Barceloneta. L’estiu passat, la firma va aconseguir aixecar fons per valor superior als dos milions d’euros, en una ronda de finançament liderada per Faber, un fons especialitzat en ciència de frontera que té com a màxim responsable a Alexandre Barbosa. Cal pensar que en un futur sentirem a parlar d’ells.