La Fundació Vincle ha celebrat aquest dilluns la 1a Jornada pel català a l’empresa. El català és negoci: identifiquem casos d’èxit. La jornada va tenir lloc a l’auditori de la Cambra de Comerç de Barcelona i va estar conduïda per la secretària de l'entitat, Mar Forcada. L'esdeveniment va reunir més de 60 persones provinents del món empresarial català i de l'administració.
En el seu discurs de benvinguda, el vicepresident de la Fundació Vincle, Xavier Albertí, va advertir que la jornada “vol ser la primera d’una cita anual per tractar el tema específic que ens mou: conjugar el món econòmic amb la llengua i el sentir del país” i, concretament, “fomentar l’ús de la llengua en el món de l’empresa, des del mateix àmbit”.
Albertí va deixar clar que el català és negoci perquè suma tant en l’àmbit professional com en el comercial i va proposar un seguit d’accions per dur a terme en l’àmbit empresarial: militància lingüística (els empresaris tenen un avantatge, ja que tenen poder de decisió), inversió massiva en la catalanització (tasca dirigida a l’Administració pública), definició d’un model de país que no passi pel creixement desbocat, l’obligatorietat del coneixement i ús del català i la seducció (convèncer del positivisme del català).
A la trobada també va intervenir el conseller de Política Lingüística de la Generalitat, Francesc Xavier Vila, qui va afirmar que “l’empresa és central per garantir la cohesió social” i que en la darrera enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) surt la preocupació per la preservació de la identitat i la seva relació natural amb la llengua. Vila va deixar clar que “la no atenció en català genera desconfiança” entre aquelles empreses que actuen d’aquesta manera. Va afirmar que “l’empresa ha tingut i té un paper clau d’integració lingüística” i que l’aprenentatge del català és un indici de la voluntat d’integrar-se al país.
A continuació, durant la jornada van tenir lloc dues lliçons magistrals relacionades amb el món de l’empresa i la llengua. D’una banda, el director de Respon.cat, Josep Maria Canyelles, va dissertar sobre la llengua com a part de l'RSC de l’empresa. Canyelles va afirmar que “hem d’incorporar la llengua com una pedra angular en el camí d’aquesta Responsabilitat Social Corporativa de l’empresa”, i es va lamentar que “la llengua encara és fora del perímetre de la responsabilitat social”. Després de detallar els graus de responsabilitat que té l’empresa (primari, secundari i terciari), va alertar que “encara no s’ha sistematitzat la relació de l’empresa i la comunitat” i que, per exemple, amb l’Agenda 2030 no es va estirar el fil de la llengua.
D’altra banda, la intervenció del professor de neurociència de la Universitat de València, Ferran Suay, va girar al voltant de si era possible incrementar l'ús del català dins de les empreses. Suay va afirmar que els darrers lustres s’han fet moltes coses bones per la llengua, però, en canvi, s’ha abandonat el treball dels usos lingüístics interpersonals. “Si deixem que la llengua depengui dels usos espontanis, el sistema sempre convergirà cap al castellà, encara que tinguem majoria de catalanoparlants, que no és el cas”, va assegurar. Suay està convençut que si les empreses dissenyen plans lingüístics hi ha molt de marge perquè el català millori. Finalment, va assenyalar tres reptes principals: la inèrcia (continuar amb la invisibilització del català), la por (la por d’imposar el català) i la inconsistència (la manca de coherència entre el dir i el fer).
Després de les lliçons magistrals, la trobada va comptar amb un debat sobre el potencial de la llengua catalana per fer negoci empresarial, en el qual van participar el president del Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC), Josep Mateu, i el president d'Abacus Futur, Jaume Roures. Roures va començar precisant que la principal responsabilitat és de l’Administració, i que els mitjans de comunicació són claus pel català (abans el Club Super3 i ara l’SX3). A tall d'exemple, va explicar l’anècdota que el pilot Fernando Alonso entén i parla el català perquè de petit passava llargues estades a Catalunya i mirava els dibuixos animats que feien per TV3. En aquest sentit, va apuntar que el món audiovisual és importantíssim, i alhora va donar una xifra positiva provinent del Gremi d’Editors: les vendes en català continuen pujant des de fa uns anys i l’increment del 2024 ha estat d’un 4%. En aquest sentit, el 75% dels joves que tenen entre 14 i 24 anys llegeixen en català. Roures va comentar que quan treballava a Mediapro, les comunicacions es feien en tres llengües –català, castellà i anglès– i que s’enviaven arreu del món així.
Per la seva banda, Josep Mateu va ressaltar el fet que els empresaris són caps i, per tant, forjadors de persones, per la qual cosa tenen una responsabilitat amb la llengua. Va explicar que, als anys 70, el RACC era un grup castellà, i que el gran salt el va fer entre 1985 i 1990, quan la seva política lingüística d’empresa va encaminar-se perquè el català fos la llengua principal. Segons Mateu, “es va fer per motius pràctics perquè el català es va veure com un mitjà per fer negoci”. Mateu va confessar que avui dia la gestió lingüística és molt més complexa i que “ens costa trobar proveïdors que t’abasteixin en català”, ja que sovint no faciliten les eines en català. Va afirmar que actualment el 70% dels clients del RACC volen rebre la informació en català i que “en el tema del català a l’empresa has de mantenir la tensió contínuament, perquè si no, perds pistonada”.