L'avi em deia que existeixen tres tipus de mentides: les piadoses, les intencionades i les ESTADÍSTIQUES. En aquest darrer grup estan: L’IPC, el PIB, L’EURIBOR i més. Tot plegat com aquella pel·lícula: Sexe, mentides y rock&roll. El professor Xavier Sala-i-Martin explica a VIA Empresa: "Els diners són una manera de comprar dopamina i ens serveix per fer coses que ens donen plaer. El PIB és una manera de comprar droga, dit a lo bèstia". Bona definició, que a més pot servir per despertar consciències i aconseguir un bon titular.
Prestigiosos economistes, emulant als homes (i dones) del temps sovint brillants meteoròlegs, vet ací que “si l’encerto l’endevino”, sinó no? Doncs llàstima perquè - gairebé mai - és culpa seva, de la falla. Despatxant-se amb frases, amb més o menys enginy. Referit al tema econòmic, uns diuen: “Son los mercados estúpidos y las fuerzas telúricas de la economía global, que mueven el mundo.” Fet i fet, com quan els de la Meteo, ens diuen que: “la borrasca no ha complert els models matemàtics fets amb ajuda dels satèl·lits”. Però, l'economia hauria de funcionar molt millor que la natura? O ves a saber?
I si l'actual PIB fos el “concepte” perfecte - imperfecte? Per mesurar el PRODUCTE (Interior Brut) DE CADA PAÍS, però al cap i a la fi, només és una: xifra abstracte, anomenada PIB” que (degudament cuinada - presumptament? - per?) no pot pas reflectir, ni calcular el nivell de desenvolupament nacional, en tant que estaria bé saber com els economistes (i els que fan l’índex) expliquin com mesuren: el benestar, la producció real del país, els recursos públics generats, la felicitat dels ciutadans i molt més. Ens caldria produir més qualitat, que quantitat de dades.
Està clar què fer i explicar el que reflecteix l’IPC, no és el mateix que mesurar l'índex de felicitat de països com Butan o el Japó, que no tenen res a veure amb IBF de Sudan del Sud, o de molts altres països. Ningú s'atreveix a posar IMPOSTOS a transaccions tan quotidianes com el sexe de pagament, "trapicheos" amb drogues i més (sense que els seus treballadors cotitzin a la Seguretat Social, però la Societat tingui cura de la seva Salut). Ni – està clar – és vol (perquè avui en dia amb ajuda de la tecnologia gairebé tot és possible) per gravar molt millor l'economia submergida, vaja allò que algunes persones diuen que és Economia informal, o "en negre?" – que segons alguns estadístics – podria ser fins a un 20% de l'economia nacional?
Ja no parlem del “sidral” dels immigrants indocumentats, molts d’ells volen treballar (quan troben alguna feina?), de tal manera que poguessin cotitzar i més... Però com s'inclouen al PIB? Si tenen un grapat de dades que estan “fora del sistema estadístic”, després de tot plegat només se'ns acudeix alguna pregunta, com aquella de l'acudit: ¿Hay alguien más?
El Racó del Lector és una secció per compartir experiències, donar el teu feedback o fer algun suggeriment de tot allò que t'agradaria llegir o escriure. Escriu-nos a lectors@viaempresa.cat.