L'empresa es troba en constant conflicte. L'ecosistema productiu del país, format en la seva amplíssima majoria per projectes petits i mitjans, està inserit en una activitat social volàtil, amb interessos creuats, sovint contraris, i necessitats líquides i canviants. La constant reivindicació de la negociació col·lectiva, el diàleg social i la col·laboració publicoprivada denota el paper essencial de l'empresa en l'articulació social, però també la seu a la taula amb projectes orgànics que li són aliens – sovint hostils. El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, en tant que representant dels empresaris com a "garant del progrés i la cohesió social", apunta a marcar, des de les posicions empresarials, els termes del debat. "És fonamental que els empresaris intervinguem en el terreny de les idees", afirma, taxatiu.
"És una qüestió crucial – afirma Sánchez Llibre – que la societat entengui la funció de l'empresari", una de lideratge, d'iniciativa i gestió, que situa el treball en un rol que "contribueix a l'èxit de l'empresa". En el 250 aniversari de la patronal – la més antiga d'Europa, fundadora de l'associacionisme empresarial del sud d'Europa – en què s'han entregat els catorzens Premis Ferrer Salat, l'empresariat del país s'ha valorat com a motor econòmic de Catalunya. En aquest sentit, el Rei d'Espanya Felip VI ha considerat el mateix acte com "un homenatge a la figura de l'empresari". El món corporatiu ha estat, en paraules del monarca, la constant del progrés d'una societat com la catalana, "terra d'emprenedors i d'iniciatives econòmiques i socials que han afavorit el progrés".
Sánchez Llibre: "És fonamental que els empresaris intervinguem en el terreny de les idees"
El model de progrés, però, està en construcció – en contingència, de fet. Després de celebrar els darrers cinquanta anys com la millor època de la història de l'Estat Espanyol, Sánchez Llibre postula l'empresari com"el garant del progrés, la cohesió social i superar la desigualtat social", tot remarcant la importància de mantenir o augmentar el pes del sector privat a la societat. La "necessària col·laboració publicoprivada" implica, per a l'empresari, que "una societat amb menys empresari i més administracions" no sigui desitjable, i es posiciona contra idees i propostes polítiques que portin la societat a "l'empobriment i la total dependència" del sector públic.
En aquest sentit, Sánchez Llibre alerta contra "els corrents de pensament que, en aquests temps de canvi, advoquen pel decreixement econòmic". El president de la patronal projecta a la trinxera oposada un discurs que "defensa menys avions, menys cotxes o menys turisme" – una tendència que el món empresarial ha d'operar per fer-hi front mitjançant "propostes que sedueixin l'opinió pública". L'empresari, vehement, es refereix a aquestes "idees destructives" com un camí de retorn a l'autarquia – una "ruïna", afirma. El benestar i la cohesió social que proposa el món empresarial, afirma, passa per un creixement sostingut "completament compatible amb el progrés social i la sostenibilitat del planeta".
Sánchez Llibre: "El creixement és completament compatible amb el progrés social i la sostenibilitat del planeta"
Front aquests programes, Sánchez Llibre reivindica el paper de Foment del Treball com a generador d'unes idees "que ajudin al debat públic per a orientar-lo cap al bé" – un bé que comparteix el monarca, que posa la patronal com a exemple d'una "encertada interpretació de la realitat i visió de futur". Els valors de l'empresariat català, aprecia el cap de l'Estat, són "condicions indispensables per al progrés de les persones i la societat". Felip VI, en aquest sentit, ha reivindicat la construcció d'un "escenari adequat" per a l'emprenedoria i l'activitat del sector privat, sustentada en la "certesa, la confiança i l'estabilitat" – un marc que estableix un full de ruta cap al futur, mitjançant el que, augura Sánchez Llibre, "podrem garantir un futur digne als nostres descendents".
Empresa i futur
Donada aquesta projecció, Sánchez Llibre proposa un "missatge d'optimisme" en una societat com la catalana, "capaç de tirar endavant amb força" de la situació econòmica provocada per la pandèmia. Les autoritats presents en l'aniversari, en aquest sentit, han projectat el diàleg social i la col·laboració entre el sector públic i el teixit empresarial com els millors camins a seguir per a la recuperació. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, reivindica un nou sentit en la política econòmica de les administracions, una "resposta oposada" a les polítiques establertes després de la crisi financera. En aquest sentit, la batlessa reivindica uns pressupostos com els aprovats en tots els nivells de l'administració, uns comptes "expansius", que serveixin de confrontació per "les brutals desigualtats que encara genera el sistema econòmic".
Colau: "Cal solucionar les brutals desigualtats que encara genera aquest sistema econòmic"
Colau ha coincidit amb la Ministra de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana del Govern Central, l'exalcaldessa de Gavà Raquel Sánchez, en la centralitat dels fons europeus Next Generation per aterrar una transformació de l'economia del país. Per Sánchez, de fet, la concreció de la recuperació econòmica depèn "d'esprémer al màxim" els ajuts de la Unió, que s'han de canalitzar cap a "administracions i empreses que els puguin executar". La urgència de la implementació dels projectes europeus allà on calguin i puguin operar fa especialment necessària, segons el President de la Generalitat Pere Aragonès, la seva cogovernança. "Cal transparència en tots els processos, que són absolutament claus", afirma el cap de l'executiu regional.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, al 250 aniversari de Foment del Trebal | EP
La implementació dels fons europeus ofereix, segons Colau, l'oportunitat d'una transformació ineludible. "La millor recepta pel fracàs – afirma la batllessa – és ficar el cap sota l'ala i no canviar res". La reconversió del model productiu cap a un de "valor afegit" que aposti per "l'excel·lència per sobre del treball barat" és la clau d'un país, segons Aragonès, que compta amb tots els ingredients per a la prosperitat. Les inversions que venen han d'assegurar, així, un marc de "confiança i seguretat" que, segons Felip VI, assegurin l'activitat empresarial. El president de la Generalitat ha apuntat, però, que aquesta estabilitat reivindicada pel monarca no sigui "sinònim d'immobilisme". Les transformacions econòmiques que venen marcades per la transició digital i l'emergència climàtica, afegeix Aragonès, "o les liderem o ens vindran donades per decisions que no hem pres".
Barcelona, punta de llança
Com apunta Colau, les transformacions que han de fer entrar el model productiu que ve ja fa temps que es visionen a l'organització econòmica de Barcelona. La capital del país, com celebra la seva alcaldessa, "ja fa anys que s'anticipa a la transició verda i digital de l'economia". L'aposta de futur de Barcelona, en el discurs de Colau, mostra el camí a seguir per les administracions territorials i estatals en la gestió i implementació dels fons europeus.
Aragonès: "El repte de la transformació és col·lectiu, no l'assolirà un govern ni una empresa sola"
La capital catalana, coincideix Sánchez Llibre, pot construir-se amb un model de "lideratge europeu", que ha de construir-se col·lectivament entre actors del diàleg social i administracions al tots els nivells. El president de Foment argumenta per una Barcelona "europea, que lideri el canvi i oberta al món", immersa en projectes internacionals que "dinamitzin l'economia que està per venir". La col·laboració entre iniciativa privada i cosa pública esdevé clau en aquest projecte – una unió que ja opera a la capital del país, amb iniciatives reivindicades per Colau com l'Operador Metropolità D'habitatge, la Ciutadella del Coneixement o el CaixaResearch Institute.
Tot i la necessitat "d'abandonar l'autocomplaença", Aragonès veu motius, amb tot, per a un reconeixement profund dels actius del país. El president, en línia amb l'optimisme de la patronal, insta a implementar una "autoestima que passi per sobre d'autoflagel·lacions estèrils". Part d'aquesta consciència de les mateixes potencialitats, segons el President, rau en una defensa col·lectiva de la identitat mateixa del país. En aquest sentit, el cap de l'executiu català ha demanat als actors empresarials del país "un compromís perquè la llengua catalana tingui la màxima complicitat per tirar endavant en un moment de reptes i amenaces". "El repte és col·lectiu, no l'assolirà un govern ni una empresa sola", conclou Aragonès.
Premis al teixit
Els premis Ferrer Salat, en aquesta catorzena edició, han reconegut l'excel·lència en l'activitat empresarial en diversos àmbits, des de la sostenibilitat a l'emprenedoria tecnològica, passant per la igualtat de gènere o la internacionalització. El Grup Sorigué ha rebut el premi al Compromís Social per la seva tasca en la inclusió laboral de persones en risc d'exclusió social, mentre que els epsecialistes en demolició circular d'edificis Hercal Diggers han estat guardonats amb el Ferrer Salat de Medi Ambient pels seus processos eco-eficients.
Imatge dels guanyadors dels XIV Premis Ferrer Salat de Foment del Treball | EP
Dos dels guardons de la nit s'han entregat ex-aequo: La Fundació Cugat i el Grup Eulen han compartit el Premi Ferrer Salat a la Innovació – pels nous tractaments en el camp de la traumatologia i la posada en marxa d'una Sala de Transformació Digital Virutal, respectivament – mentre que l'unicorn Wallbox i la multinacional Fluidra han rebut un reconeixement als seus processos d'internacionalització. Carrefour ha estat el receptor del Ferrer Salat a la igualtat per qüestions com la contractació sense biaixos o la seva promoció de la conciliació familiar i la igualtat retributiva; mentre que la familiar Bellapart ha estat reconeguda com a Pime de l'any per la seva "excel·lència" en l'oferta de solucions en disseny, enginyeria i arquitectura.
Més enllà dels guardons, però, el quart de mil·lenni de la patronal ha deixat el reconeixement, mitjançant dues medalles d'honor. L'Asociación Industrial Textil del Proceso Algodonero (AITPA), una entitat la història de la qual es remunta a les primeres organitzacions en la creació de Foment; i el president de la Fundació Bancària La Caixa Isidre Fainé han estat guardonats amb aquestes commemoracions per la seva tasca sostinguda en l'activitat empresarial del país. Fainé – un exemple "del caràcter català de l'emprenedoria", en paraules de Felip VI – ha reivindicat una ètica del treball que considera necessària per a l'èxit empresarial, tot celebrant el paper social de la fundació que presideix – un paper que Sánchez Llibre ha agrait profundament, tot destacant l'èxit d'un banc català que "ha mantingut la seva ànima".