L'any 1997 a CavesGramona van començar a elaborar el que aleshores encara s'anomenava "videgel". Ho van fer a l'estil dels eisswein alemanys i austríacs i dels icewine canadencs, per a elaborar els quals es verema tardanament, quan les baixes temperatures han glaçat el raïm. Aleshores es premsa suaument, encara amb el raïm glaçat, i se n'extreu un most molt concentrat en aromes i sucre, mentre que el contingut d'aigua gelada -sòlida- queda amb la pellofa. Però, és clar, al Penedès al principi de la tardor no hi ha temperatures prou baixes com per glaçar el raïm, així que a Gramona ho van fer congelant el raïm al celler.
Fa un temps que la DO Penedès ha decidit emparar la producció d'aquests vins amb la nomenclatura de Vi Dolç de Fred, per diferenciar-los dels vins de gel nord-europeus. Fa cinc anys, Finca Ca n'Estella va treure al mercat aquest Vi Dolç de Fred rosat elaborat amb raïm merlot, tot desmarcant-se de l'estàndard de vi de gel fet amb raïm blanc.
Es tracta d'un vi del color habitual dels rosats, de robí d'intensitat mitjana, net i lluent. A la gamma aromàtica tampoc es diferencia molt d'un rosat fresc: maduixa, magrana, síndria, amb un punt final lleument cítric d'aranja. El que és poc habitual és la gran intensitat d'aquestes aromes, que s'escapen de la copa. A la boca, la densitat i, és clar, la dolçor, tot i que molt lleu, fan la primera diferència definitiva amb un rosat sec. Tot i això, es manté la frescor en boca, amb una acidesa alta i malgrat això, poc agressiva, que desentela el paladar i que juntament amb un final amb un punt d'astringència, conviden a una altre copa fins buidar ràpidament l'ampolla de 50 Cl.
Per posar-li una pega: és tan agradable, tan fresc i llaminer, que gairebé no sembla un vi, sinó una beguda de fruita. És clar que, i no és això mateix, un vi?
Setmanalment, VIAempresa presentarà un vi català, dins el cicle Tastos, amb la col·laboració del diari dels vins catalans Vadevi