Els canvis sociolingüístics que avui vivim a Catalunya i la preocupació que se’n deriven tenen l’origen en profundes transformacions en el camp de l’economia, de la societat i de la cultura. Es tracta, sens dubte, de processos a gran escala —migracions per motius econòmics, disrupcions tecnològiques, augment de la mobilitat internacional, globalització cultural—, que plantegen uns reptes d’envergadura similar, i sobre els quals organitzacions amb una llarga tradició d’adaptació als canvis i d’innovació com les empreses tenen molt a dir.
VIA Empresa recordava en aquest article una història catalana d’emprenedoria i innovació protagonitzada per Transports Elèctrics Interurbans, més coneguda com a TEISA. Avui, immersos en l’actual electrificació del parc automobilístic català, sembla inconcebible que la companyia d’autobusos de Banyoles comencés la seva activitat, precisament, amb dos òmnibus elèctrics que aprofitaven l’energia nocturna malbaratada de les hidroelèctriques del Fluvià. I com recordava també aquest altre article de VIA Empresa, TEISA comparteix les dificultats que tenen moltíssimes empreses de sectors ben diversos a l’hora de trobar personal adient que cobreixi la demanda, raó per la qual els havia ofert habitatge i formació.
Paradoxalment, el mercat laboral del sector serveis necessita absorbir una gran quantitat de treballadores i treballadors en edat laboral que no troba entre els nascuts a Catalunya. Les dades corroboren aquesta capacitat d’atracció de les empreses catalanes: el 40% de la població de Catalunya entre 25 i 45 anys ha nascut a l’estranger i, per tant, no ha estat escolaritzada en català. Aquesta realitat se superposa a una altra realitat igualment incontestable: majoritàriament, la societat d’acollida no només demana poder continuar accedint a béns i serveis en i a través de la llengua catalana, sinó fer un salt endavant que deixi enrere els dèficits històrics que el català ha patit en l’àmbit empresarial.
I doncs, ¿com fem casar les necessitats de les empreses catalanes amb aquest sector de població nouvinguda? ¿I com n’inserim la síntesi resultant en el mercat català? TEISA hi havia posat imaginació —explica l’article— oferint als treballadors allotjament gratuït i formació específica. Només faltava un ingredient per a benefici del treballador, de l’empresa, dels clients i de l’entorn: la llengua catalana.
Amb una subvenció pel Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya per a l’impuls del català a les empreses, TEISA ha pogut confeccionar un pla lingüístic que fixa el paper de la llengua catalana en l’àmbit laboral i dels treballadors, dels serveis i dels clients, i en l’àmbit de la responsabilitat social corporativa. A través del pla ha identificat que un dels aspectes a millorar, atès l’origen d’una part substancial dels treballadors, era el coneixement i l’ús de la llengua catalana.
Actualment, 98 dels 434 treballadors de TEISA (el 22,5%) són d'origen estranger, provinents de 28 nacionalitats diferents. Addicionalment, dels 336 d'origen espanyol, 62 han nascut a territoris fora de l’àmbit lingüístic català, fet que significa que 160 treballadors o treballadores (el 36,8% del total) són susceptibles de poder millorar les seves competències en llengua. Per a l’empresa, la formació en llengua catalana dels conductors era cabdal, perquè els 275 autobusos i autocars de la companyia constitueixen una oficina mòbil de cara al públic.
Per a l’empresa, la formació en llengua catalana dels conductors era cabdal
Amb la subvenció, a banda de la diagnosi i una enquesta interna d’usos lingüístics, s’ha fet una formació de llengua catalana adaptada al sector i cursada a les instal·lacions de l’empresa per poder compatibilitzar-la amb els horaris laborals; s’ha elaborat una guia de conversa que reflecteix els diàlegs reals habituals entre conductors i conductores i els clients, amb un glossari amb termes específics o tècnics; s’han fet sessions de pràctica oral, i una enquesta final de satisfacció entre els destinataris dels cursos.
L’adquisició de la llengua en edat laboral no és bufar i fer ampolles, però sí que és positiva per al treballador, que adquireix una eina de promoció laboral i de participació en l’empresa i en la societat; per a l’empresa, que pot oferir un servei de qualitat; per als clients, que veuen els seus drets lingüístics respectats, i per a l’entorn en general, que veu com un bé públic compartit com la llengua és socialment anivellador i fa sentir com a casa els que han nascut a fora.
