Banyoles. 1920. Dos autobusos elèctrics es posen en marxa i substitueixen les antigues diligències de carros i cavalls per desplaçar-se per la comarca. No és l’inici d’un guió de ciència-ficció. És l’origen de Transports Elèctrics Interurbans S.A. (Teisa), una iniciativa empresarial de cinc famílies del Pla de l’Estany que més de cent anys després gestiona una seixantena de línies de transport regular i factura al voltant dels 30 milions d’euros. Una història catalana d’emprenedoria i innovació.
L'aventura comença quan cinc famílies de la zona de Banyoles decideixen unir esforços i engegar un projecte de transport col·lectiu a motor. Algunes de les famílies venien del sector de les diligències amb animals, mentre que d’altres tenien centrals hidroelèctriques al riu Fluvià.
“Van decidir començar una nova activitat de transport de viatgers aprofitant l’energia que es perdia a la nit a les centrals”, explica Àlex Gilabert, director de Teisa. Dit i fet: van comprar dos òmnibus elèctrics a Anglaterra i el 13 de març de 1920 es van posar en marxa a Banyoles. “Semblaven petits tramvies, i tenien les bateries a la part inferior. Es carregaven durant la nit amb l’energia de les centrals hidroelèctriques”, apunta Gilabert. La gent els va batejar popularment com a babeques, per la seva forma similar a una òliba.
Gilabert: “Si hagués passat a Iowa, ara tindrien un parc temàtic dedicat a l’empresa”
I així és com va arrencar el primer servei de bus elèctric de Catalunya: “Va ser absolutament pioner. Si hagués passat a Iowa, ara tindrien un parc temàtic dedicat a l’empresa”. Poc després es van afegir dues famílies més al negoci i totes elles continuen formant-ne part, amb els Coromina com a accionistes principals.
Els primers trajectes eren entre Banyoles i poblacions veïnes com Crespià o Esponellà: “Va ser la substitució del cavall”. Els dies de mercat eren els dies amb més trànsit.
Els camins impracticables
Els pendents i l’estat dels camins va fer difícil que aquells vehicles elèctrics poguessin circular amb eficàcia. Per això, es van veure obligats a passar-se als motors de gasoil. Dècada a dècada (amb un impàs durant la Guerra Civil, quan es van col·lectivitzar els seus vehicles), Teisa anava creixent i guanyant viatgers per les comarques gironines, incorporant trajectes fins a Olot, Sant Feliu de Guíxols o Girona.
En aquests trajectes tenien la dura competència del ferrocarril, però el bus finalment es va imposar i Teisa es va fer amb les línies regulars. Els anys 60 va ser un moment clau per l’empresa: fins llavors qualsevol companyia podia operar en qualsevol trajecte, però el govern franquista va decidir concedir en exclusiva les línies regulars. Teisa va poder aconseguir-ne al Pla de l’Estany i després va anar adquirint empreses que gestionaven altres línies per Girona.
L’expansió de Teisa
Per exemple, Transports de Berga (Salt-Girona), Guerrero SA (Besalú-Barcelona) o La Companyia del Ferrocarril (Sant Feliu de Guíxols-Girona). De fet, el sector del transport col·lectiu ha experimentat una gran concentració des de llavors. Teisa surt de la comarca. I ho va fer, sovint, amb patrimoni personal de les famílies fundadores, que finançaven aquestes compres.
I en aquest context de concentració, amb grans companyies que agrupen centenars de línies i contractes amb les administracions, Teisa s’ha sabut mantenir com una empresa familiar arrelada a Girona i anar guanyant territoris. Avui dia la seva flota compta amb 275 autocars i, a banda de seixanta línies regulars, també gestiona un centenar de línies escolars i de treballadors i organitza viatges de lleure per l’estat i l’exterior.
Set famílies unides
Va ser especialment a partir del segle XXI quan Teisa fa el gran creixement. La companyia decideix professionalitzar-se incorporant nous professionals externs a la direcció. En aquest període han seguit incorporant empreses mítiques, com La Hispano Hilarienca el 2015. Des de 2003, la facturació s’ha multiplicat per tres, passant de 9 a 28 milions d’euros (2023). I amb la voluntat d’arribar als 30 aquest any, amb la mirada posada en fer el salt a Illes Balears, Aragó o País Valencià.
Un dels fets que més crida l’atenció de Teisa és com s’han mantingut les set famílies fundadores a l’empresa. En altres companyies, ni dos germans es posen d’acord i es trenquen relacions. Per Àlex Gilabert, el secret és que hi ha una “estructura ideal”, amb una vintena d’accionistes on es rendeixen comptes, però amb un accionista majoritari que és qui acaba prenent les decisions. A més, la majoria de les famílies mantenen altres negocis i no participen en la gestió diària.
Els conductors, el gran repte
El sector de l’autobús està experimentant un creixement de la demanda: per exemple, el 2023 es va disparar un 25%. Això fa que les companyies cada vegada hagin d’incrementar les ofertes i aquí és on sorgeix una de les grans dificultats: la falta de conductors. “No tenim personal, és complicat enganxar jovent que es gasti 3.000 euros pel carnet i s’hagi d’esperar als 21 anys per conduir”, apunta Gilabert. Aquesta és l’edat mínima per conduir un bus (i es pot fer en un radi de 50 quilòmetres).
És el futur els autobusos sense conductor? Teisa ha realitzat alguna prova, però només serà possible a mig o llarg termini amb trajectes molt concrets i carrils dedicats a aquests vehicles.
Teisa, la innovació com a bandera
Si fa cent anys Teisa va ser pioner amb el bus elèctric, ara està col·laborant en una altra revolució del sector a Catalunya. Concretament, l’empresa banyolina participa en un projecte per construir i provar el primer autocar interurbà propulsat per hidrogen verd. La idea és que comenci a circular el 2025 i suposa l’alternativa definitiva al combustible fòssil en trajectes més llargs. La tecnologia i la digitalització són dos pilars per Teisa, ja que sovint ho té difícil per competir per preu en els concursos públics, on empreses molt més grans poden ajustar els marges.
“Som conscients que en concursos públics es mira el preu. Però intentem distingir-nos per la qualitat. És un discurs fàcil però es concreta en tres qüestions”, assegura Gilabert, enumerant la inversió en manteniment i tecnologia, la digitalització del servei i la intermodalitat.
Tot plegat perquè Teisa continuï transportant viatgers. Amb el mateix esperit que fa 104 anys, quan les cinc famílies fundadores es van unir i van canviar els carros i els cavalls per dos petits òmnibus elèctrics a Banyoles.