VIA Empresa ha celebrat enguany el seu 10è aniversari en una ocasió idònia per fer-se preguntes sobre el passat, el present i el futur. Avui dia ja podem fer una fotografia exacta de com era l'economia i l'empresa catalana fa més de 10 anys. Amb més exactitud, en podem fer una altra de l'actualitat. Però la del futur està plena d'interrogants. "I d'aquí a 10 anys què?" es pregunta l'etnògraf digital, Josep M. Ganyet. D'aquí en sorgeix una taula rodona amb quatre experts de renom en l'àmbit de la comunicació, l'economia, la tecnologia i l'emprenedoria, moderada per la directora de VIA Empresa, Elena Busquets. És l'inici del futur en què tot serà possible.
Com era l'economia de Catalunya fa una dècada?
En el marc del naixement de VIA Empresa el 2013, l'atur català era del 23% i Espanya estava a punt de fer fallida, mentre mirava de reüll a Grècia. "De fet, l'empobriment de la classe mitjana catalana, que abans de la crisi del 2008 estava formada per més del 50% de la població, va disminuir amb el pas dels anys", apunta Oriol Amat, economista i catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Tot en un context en què les petites i mitjanes empreses predominaven a Catalunya, juntament amb les grans empreses familiars.
Gasol (emprenedora i inversora): "Fa 10 anys teniem 1.080 startups a Catalunya i ara en tenim més de 2.022"
Sortosament, un dels grans canvis al llarg de la dècada té a veure amb l'emprenedoria, el nou model de startups i la captació de talent, segons detalla Rat Gasol, sòcia d'OnaLabs i vinculada a diferents ecosistemes de salut digital. "Fa 10 anys parlavem de 1.080 startups al nostre territori i ara en tenim més de 2.022", continua Gasol. Sempre amb la mirada a la inversió estrangera que ha liderat Catalunya de forma sostinguda i que ha multiplicat per cinc, amb un 75% del capital risc total que rep l'estat espanyol. Com a curiositat, Barcelona és el tercer hub de la Unió Europea amb preferència per obrir una startup.
Respecte a la tecnologia, fa més d'una dècada que va néixer l'iPhone, juntament amb una nova tecnologia que contenia un incipient web mòbil, però en aquells moments "internet encara era el futur i ho hem pogut constatar durant la pandèmia", afegeix Ganyet. "Ha canviat la tecnologia, però nosaltres més", precisa. En aquest context creix l'angoixa tecnològica i l'etern debat de la substitució de llocs de treball per màquines.
Quin és el rol de la intel·ligència artificial a l'empresa?
Avui en dia estem parlant molt de la intel·ligència artificial de la mà del ChatGPT i l'OpenAI, que s'ha obert a tothom i que ho utilitza la població de forma directa o indirecta. "La tecnologia actual és dels anys 50, malgrat que ara tots tenim mòbil, generem dades fins i tot quan dormim i tenim la sort de poder-les analitzar", continua l'expert. "Tanmateix, no m'agrada el nom d'intel·ligència artificial i crec que s'hauria de dir competències artificials, perquè d'intel·ligents només ho som els humans i no hi ha cap sistema que s'acosti remotament a nosaltres", afegeix Ganyet. Ara bé, cal tenir en compte les capacitats de les màquines, com ara les d'escacs capaces de guanyar a humans des del 1997.
"Les novetats de la IA són ideals per aplicacions creatives, ampliar horitzons i enfocaments. Però a l'hora de la veritat i de decidir en aspectes en què ens vagi la vida o la supervivència dels nostres negocis, no ho faria servir mai", continua Ganyet.
Cal generar comunicats de verificació en el context actual. Per a Marc Argemí, periodista i soci-director de Sibilare, "el rumor no és una cosa negativa, sinó una notícia improvisada". Totes les notícies que podem llegir estan incompletes i la nostra capacitat d'atenció ha disminuït i tendim a ser poc reflexius". O un altre element pel debat, com és la importància de la regulació amb les tecnologies noves. "Què hauria passat si amb el naixement dels avions no haguéssim regulat els enlairaments i les rutes? N'haurien caigut milers a terra", continua Amat.
Ganyet: "Les novetats de la IA són ideals per aplicacions creatives, ampliar horitzons i enfocaments. Però a l'hora de la veritat, en aspectes en què ens vagi la vida o la supervivència dels nostres negocis, no ho faria servir mai"
O, una curiositat que ha fet riure al centenar d'assistents, apuntada pels ponents. Es veu que el ChatGPT "renya i es nega a fer poesies romàntiques sobre la brossa" i, fins i tot, "evita escriure sobre pàgines web per descarregar-se pel·lícules pirates i recomana fer-se soci de plataformes legals". Però "si li dius quins llocs has d'evitar per navegar més segur t'acaba revelant la resposta anterior", apunta amb humor Ganyet. I aquí rau la importància de formular bé les preguntes per donar els objectius correctes a les màquines, juntament amb l'aliança de l'humanisme i la tecnologia. Fins i tot els experts apunten que "hi ha nous llocs de treball sobre formular preguntes a màquines d'intel·ligència artificial amb salaris que oscil·len els 350.000 dòlars l'any amb els requisits de ser gran lector, viatjar i ser molt culte, sense la necessitat de ser enginyer de formació".
I ara què? Cap on anem?
Durant el 2023 Catalunya pot créixer al voltant de l'1,5% i generarà nova ocupació. Malgrat que l'economia és més accelerada i "complexa", a causa de la pujada del tipus d'interès amb la inflació descontrolada. Amat confia en un any bo, amb menys atur i el repte de recuperar poder adquisitiu. Pel que fa a l'ecosistema emprenedor, Gasol creu que amb la incertesa actual prevalen models de negoci més sostenibles amb el temps, i cada vegada més, es defuig del creixement immediat. "Els emprenedors venien de només tancar rondes d'inversió, una darrere l'altra i ara hi ha més prudència inversora, cal tornar al seny".
"Em costa entendre que empreses categoritzades d'unicorn al nostre país acaparin portades mentre tinguin pèrdues milionàries". I Gasol es reivindica: "Hem d'apostar pel país, pel creixement sostenible, hem de deixar d'emmirallar-nos tan a fora i hem de retenir talent. És la meva reivindicació de cada dia". I llança la pregunta enmig d'aplaudiments: "Per què no puc formar un grup d'empreses i anar creixent com a país?"
Els desitjos finals
Finalment, què serà possible i què no d'aquí a 10 anys? Ganyet apunta amb humor que li agradaria que la intel·ligència artificial ens prengués la feina, que hi hagués una dignitat garantida i que tots poguéssim treballar en allò que ens agrada. Considera que tots seríem més productius i feliços.
I la VIA Empresa del futur? Argemí pronostica que hi haurà més continguts automatitzats, tot i que hi haurà noves propostes informatives i formatives més situacionals i conversacionals. I, en clau d'humor, "malauradament no es podrà limitar l'estupidesa humana en fer bestieses amb la tecnologia".
I el desig comú de Gasol: que Catalunya es consolidi com el veritable motor europeu en producció, creixement econòmic, emprenedoria i talent. I sobretot, que la tecnologia digital sigui un suport per avançar i "empoderar el país per fer grans aliances de país".
10 anys de VIA Empresa
La família i la xarxa que hi ha al voltant de VIA Empresa ha anat creixent i per aquest motiu s'ha preparat pels 10 anys un llibre monogràfic, en format revista amb reportatges, opinions i entrevistes en exclusiva sobre innovació, economia, reptes, empreses, tecnologia, emprenedoria, poder o relleus. A la celebració d'enguany també hi ha hagut un diàleg entre Laia Corbella, primera directora de VIA Empresa i Ramon Grau, editor de VIA Empresa per parlar de present, passat i futur i dels inicis del diari, del seu predecessor (la B-30) i del salt de model al País Basc amb Pilar Kaltzada i tot l'equip d'Enpresa Bidea. Grau ha valorat el reconeixement que ha tingut VIA Empresa al llarg dels anys, assolint la xifra de més de 10.000 usuaris únics cada dia i amb un equip i xarxa de col·laboradors que no para de créixer. Posteriorment, hi ha hagut un cóctel relacional entre tots els assistents i, en paraules d'Elena Busquets, actual directora de VIA Empresa: "Tenim per davant una època molt il·lusionant".
__galeria__