Si una persona admet no tenir perfil de Facebook, la resta s'escandalitza. Si rebutja totalment usar WhatsApp, se'l considera un desconnectat del món. I no cal parlar de Twitter, LinkedIn, Instagram... Dir no a alguna d'aquestes xarxes és ser vist com una mena de 'bitxo estrany'. I és que de tot el temps que estem connectats al web, un 28% el passem en alguna plataforma d'aquest tipus, el que es tradueix en dues hores pels joves de menys de 20 anys i en tres hores pels majors, segons una infografia de Go-Globe.com.
Però el quid de la qüestió no està en el temps que perdem o dediquem –segons la percepció de cada usuari- a navegar per les xarxes socials, està en no creuar la perillosa línia de l'addicció. Entre les dades que revela la consultoria, n'hi ha algunes que deixen clar que això ja és un problema: 1,23 bilions de persones es connecten a alguna xarxa cada 17 minuts i un 18% dels usuaris no pot estar més de dues hores sense mirar Facebook.
Els hàbits que la societat està adquirint ja preocupen els especialistes. Entre ells, al psicòleg Marc Masip, qui assegura que tot i no estar encara tipificada com a patologia, "es detecta i es tracta com l'alcohol, el tabac i les drogues". Els likes, els seguidors i els comentaris són les noves addiccions.
Com saber si som addictes?
Abans d'analitzar-se un mateix els hàbits, Masip insisteix a diferenciar entre "variació de conducta" i "addicció". La primera mostra un canvi en les rutines, com el fet d'aixecar-se abans per consultar les notícies via Twitter i reprendre les obligacions després; mentre que la segona es detecta si un usuari es lleva amb una hora de marge per obrir les xarxes i, tot i això, acaba fent tard a la feina i eludeix les seves responsabilitats.
Per posar-hi solució, no hi ha més remei que instaurar límits. Tant amb l'ordinador com amb el telèfon mòbil, el qual és més difícil de controlar donat el fet que el portem cada dia a sobre.
Por a la desconnexió
Els usuaris no volen perdre el fil de què passa al món. És més, poden arribar a patir ansietat si no saben què s'hi cou al web quan no estan connectats. Segons el soci de Zinkdo Pepe Tomé, és una reacció deguda a "la sensació de pertinença amb la comunitat i de seguretat en un mateix" que generen les xarxes, i que sovint costa de trobar en la realitat. Per tant, a més participació en una plataforma, més interacció es té amb la resta, més comentaris es deixen i més s'alimenta la reafirmació en l'entorn.
Més enllà de la reafirmació immediata, l'especialista en màrqueting digital assenyala un segon atribut que diferencia la xarxa de la vida real: "Quasi tot es positiu". És obvi que els comentaris negatius hi són presents, però a escala personal, i no d'usuari amb notorietat mediàtica, abunden les interaccions positives.
D'això també en parla Masip. Ell, però, introdueix el terme 'cobdícia': "En el moment en què veiem que els nostres tuits o fotos tenen una acceptació, encara en volem més i més. Seria com tenir molts diners i encara voler-ne més".
El 'social media' en hores de feina
La feina és l'àmbit més afectat, més que no pas les relacions familiars i interpersonals. "Ara hi ha moltíssima gent que al treball té el Facebook obert, i això distreu, com també s'està massa pendent del WhatsApp", critica Masip, qui dirigeix el programa Desconecta, centrat a educar els usuaris en l'ús de la tecnologia. Aquest fet tampoc passa desapercebut per Go-Globe. En la seva infografia revela que els treballadors passen a les xarxes entre un 60% i un 80% del temps que estan a Internet. I no es refereix a les hores totals del dia, no, sinó a l'estona que passem connectats a la feina.
Per al psicòleg, el culpable de l'abús de les xarxes a l'entorn laboral és el mateix usuari. "La tecnologia és una oferta, no una imposició", afirma, però sense excusar totalment a les empreses, les quals creu que "haurien d'aportar un plus –eines o programes- perquè res d'això passi". Al costat contrari s'hi situa Tomé, qui alleugereix la visió de Masip: "No és negatiu que una persona destini temps a les xarxes mentre està a la feina. És un moment de desconnexió com ho és anar a fumar o parlar amb el company del costat".
Malgrat les dues percepcions oposades, sembla clar que no es pot etiquetar la dada del 60%-80% de temps que dediquem a les xarxes en horari de feina. Ni és bo ni és dolent, tot depèn dels hàbits de la persona i del motiu pel qual s'hi va.
Adopció immediata de les xarxes
"Les xarxes socials són el fenomen de més ràpida adopció de la humanitat", opina Tomé, "qualsevol altra cosa de les que coneixem ha necessitat un període més llarg de temps per néixer, créixer, consolidar-se i morir". Però morir, per molt que alguns ho diguin, no moren. Aquesta és l'única etapa que encara no hem vist. I que hi hagi gent que sigui capaç de generar addicció cap a les xarxes és una mostra de què trigarem a veure-ho.
El repte d'ara està a saber què hi fa la població a cada xarxa, perquè cada edat i sector escull un canal i un ús diferent. En aquest sentit, el soci de Zinkdo intenta matisar els estudis publicats: "Hi ha un ús massiu de les xarxes, però estic segur de què és compartit. Jo miro el meu Facebook mentre tinc una sèrie posada, o consulto Twitter alhora que veig la TV. Són pestanyes que estan obertes alhora".
Per tant, és innegable que les xarxes són un part inherent de nosaltres i que poden generar addicció, però cal precaució. "Passem moltes hores a l'ordinador, pel que hem de donar-li un to de naturalitat a les xarxes socials i no excloure tot allò que fem al mateix moment", reflexiona Tomé.