Argemí: "Fins i tot el rumor més increïble té el seu públic"

Segons l'expert en credibilitat i Big Data, les xarxes socials són la versió digital de la cafeteria de la plaça major, un espai on les opinions es converteixen en petroli

Marc Argemí, soci director de Sibilare i autor d'El sentido del rumor'
Marc Argemí, soci director de Sibilare i autor d'El sentido del rumor'

Marc Argemí (Sabadell, 1979), a més de tenir un acurat sentit de l'humor també té un gran sentit del rumor. Llicenciat en periodisme, amb una tesi doctoral sobre la credibilitat dels rumors i les notícies, Argemí entén el rumor com "una notícia improvisada, que es difon ràpidament, es creu, es transforma i fins i tot pot arribar a provocar fallides d'empreses o situacions de pànic".

Segons el soci director de Sibilare, consultora de comunicació especialitzada en credibilitat i Big Data fundada el 2003, "les xarxes socials són l'hàbitat que estava esperant el rumor per recuperar la seva hegemonia en el competitiu món de la informació; són la versió digital de la cafeteria de la plaça major", exemplifica en el seu últim llibre El sentido del rumor. Cuando las redes sociales ganan a las encuestas (Ed. Península, 2017). En aquest context, què és més fiable una enquesta a 3.000 persones o l'opinió de 700.000 usuaris?

Es diu que els rumors sempre són falsos...
No són falsos. La falsedat o la veritat no està en la seva definició, el que defineix el rumor és la seva sensació de provisional. Durant els últims 200 anys hem compartit el mateix codi de lectura on s'entenia que el que es comenta pot ser veritat o mentida (el rumor) i que els mitjans de comunicació són els que s'encarregaven de confirmar la informació. Quin és el problema? Amb les xarxes aquesta premissa ha saltat pels aires.

Quina és la particularitat dels rumors en un context d'Internet i de xarxes socials?
En aquest escenari un rumor i una notícia són molt difícils de distingir. A més a més, el rumor no té uns criteris de noticiabilitat com la notícia, es regeix per uns criteris de difusió. Les dues dinàmiques s'estan barrejant. Allò que es comentava a la plaça major i a la cafeteria, ara es comenta a les xarxes. El timeline de Facebook s'ha convertit en la font d'informació per a molta gent. És probable que el que hi trobis no recordis si ho has llegit en un post del New York Times o en un comentari d'un blog d'un propagandista. Però alerta, perquè tot el procés que s'havia de fer en una redacció, ara la mateixa xarxa ho pot fer per si sola: generar un consens entorn una informació amb independència de l'origen. És necessari que sapiguem que el que circula per Internet és més un rumor (una notícia improvisada que una notícia acabada).

"El rumor no té uns criteris de noticiabilitat com la notícia, es regeix per uns criteris de difusió"


Quina és la següent categoria del rumor?
El rumor és una unitat d'informació, està en la base de cada receptor decidir quin valor li dóna. El més curiós és que un rumor pot començar sent falç i pot acabar sent cert. Fins i tot el rumor més increïble té un públic que el considera una notícia. Un pot començar a difondre que un banc té problemes de liquiditat i potser no ser estrictament cert, en el sentit que no té més problemes que el del costat, però si això genera un efecte crida de tots els clients, en menys de 24 h aquell rumor es converteix en cert.

Marc Argemí entrevista
Foto: Àngel Bravo.

La conversa de Twitter i Facebook reflecteix tendències?
Degudament analitzada, sí. En el camp polític, més Twitter que Facebook. Facebook és un lloc més de consum i compartició de la informació i Twitter és més de debat. És una nova demoscòpia o una nova manera d'escoltar la societat. Fins ara s'utilitzaven els mètodes com ara l'enquesta on s'escull una mosta representativa de la població, se'ls hi fa unes preguntes i n'extreuen unes conclusions. Nosaltres no entrevistem, observem, captem l'espontaneïtat; l'escoltem. L'anàlisi de dades t'està donant una informació de la qual no es disposava abans: el que realment dius espontàniament i del que fas. Ni els serveis secrets haurien somiat mai tenir tantes dades sobre tanta gent a la seva disposició. Nosaltres hem donat permís però el que no tinc tant clar és si en som conscients.


Aquest mètode d'escolta activa de la xarxa, substitueix els mètodes tradicionals o els complementa?
Els complementa. Les mostres tenen un biaix, amb el nostre mètode l'investigador no interfereix. Els estudis d'opinió tenen una mostra representativa de 3.000; nosaltres tenim l'opinió de 700.000 usuaris. A partir d'aquesta observació, podem extreure informació no només de tendències, sinó també de moltes altres coses... Fer estimació de vot, si els missatges de les marques arriben al públic objectiu, les preocupacions dels ciutadans a partir d'un estudi semàntic, quin polític genera més rebuig, l'impacte d'una vaga en un esdeveniment ... Durant l'edició 2016 del Mobile World Congress vam recollir més de 300.000 missatges de Twitter vinculats a l'esdeveniment i més de 62.000 notícies de mitjans digitals d'arreu del món. Els mitjans locals van tractar la vaga de transport públic en una de cada quarte informacions publicades, però si un ampliava la perspectiva, descobria que en la conversació a la xarxa, la incidència de la vaga va ser irrisòria (el 0,91% de les notícies i el 0,4% dels tuits). Conclusió: allò que tant preocupava els mitjans catalans, a la xarxa va passar desapercebut, sobretot perquè el MWC és un esdeveniment mundial i l'idioma més utilitzat és l'anglès. Tot això són exemples que podem veure amb el mètode d'anàlisi de xarxes i que no mostra l'enquesta tradicional.

"Els estudis d'opinió tenen una mostra representativa de 3.000; nosaltres tenim l'opinió de 700.000 usuaris"

És una anàlisi qualitativa? Qui conversa amb qui? Les opinions més sinceres les tens a les aplicacions de missatgeria...
És cert que la xarxa social no monitorable està acaparant molta d'aquesta informació, igual que també és cert que no és el mateix un article d'opinió d'un economista amb 20.000 seguidors a Twitter que una pàgina de fans de Facebook... És a dir, sabem que la categoria de conversa espontània no vol dir que no siguin interessades, és un tipus de conversa que no saps fins a quin punt està adulterada. Nosaltres el que fem és dotar-nos d'eines per saber quina part de la conversa està apadrinada, quina part és externa...


marc argemi viaempresa
Foto: Àngel Bravo


Com evites l'efecte bombolla? La sensació que tothom pensa com tu.
L'efecte bombolla és dona, és un fet, ja que la major part de la gent segueix el següent patró de comportament: seguir a actors amb els quals sintonitzo. En el cas de Twitter és un patró que apliques tu com a usuari, en el cas de Facebook és una bombolla que tu mateix has generat al llegir i compartir informació. Curiosament la Internet que t'obria a tot arreu, en realitat t'està tancant cada vegada més en les teves pròpies preferències i et fa un món a mida. Això en el camp de la informació està generant bombolles. S'està privatitzant el negoci de la desinformació; abans només ho podien fer els governs perquè eren els únics que tenien capacitat de muntar instruments que arribessin a grans audiències. Amb les xarxes qualsevol pot aconseguir els mateixos volums d'audiència amb una diferència: pot arribar a definir el públic amb un detall i una precisió quirúrgica.

"La Internet que t'obria a tot arreu, en realitat t'està tancant cada vegada més en les teves pròpies preferències"


Ideal per convèncer un consumidor o un votant indecís...
Sí, amb l'anàlisi Big Data pots identificar el col·lectiu d'indecisos, saber quins temes els preocupen i quin grau de rebuig tenen respecte de cada partit o marca. La utilització del Big Data en les campanyes electorals ja no és que sigui un avantatge competitiu, és que no utilitzar-lo és un cost d'oportunitat massa alt, qui no fa servir dades?? És a dir, si vols que el teu candidat tingui l'astúcia d'un alcalde de poble, fes servir Big Data.

Marc Argemí entrevista Laia Corbella

Foto:Àngel Bravo

Avui et destaquem
Comentaris