Catalunya escala posicions i passa de la 82 a la 72 entre les regions més innovadores d'Europa, mantenint la seva classificació com a regió fortament innovadora, segons el Regional Innovation Scoreboard de la Comissió Europea. Aquest rànquing analitza 241 regions europees. El Departament de Recerca i Universitats ha valorat que aquesta progressió "consolida el lideratge de Catalunya en innovació al sud d'Europa", la posiciona clarament per sobre de la mitjana de la UE i dona continuïtat a la seva trajectòria ascendent en matèria d'R+D+I. De fet, la conselleria s'ha marcat situar Catalunya entre les 50 regions més innovadores d'Europa abans del 2030.
El Regional Innovation Scoreboard (RIS 2025) destaca especialment les fortaleses de Catalunya en indicador com la formació superior, les marques registrades, les copublicacions científiques internacionals i la capacitat d'introduir innovacions al mercat.
En el context europeu, les 50 regions amb millors resultats es concentren al nord i l'oest del continent. La conselleria destaca, però que Catalunya emergeix com una de les poques excepcions destacades al sud. A escala estatal, es manté com la regió amb millor rendiment, per davant del País Basc, Madrid, Navarra i el País Valencià.
A escala estatal, es manté com la regió amb millor rendiment, per davant del País Basc, Madrid, Navarra i el País Valencià
El Regional Innovation Scoreboard avalua 21 indicadors agrupats en cinc grans àmbits: condicions del sistema, inversió, activitats d'innovació, col·laboració i impacte. La classificació estableix quatre categories: líders en innovació, innovadors forts, innovadors moderats i innovadors emergents.
Suècia encapçala el rànquing del 2025 entre els estats membre de la UE, seguida de Dinamarca, Països Baixos i Finlàndia.
Mesures impulsades des de la conselleria
La consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, ha celebrat la notícia i ha considerat que és una prova que el Govern “avança amb pas ferm cap a l’objectiu de convertir Catalunya en una de les regions més innovadores d’Europa abans del 2030”. Ha opinat que no es tracta d’un reconeixement “casual”, sinó que “és fruit d'una estratègia compartida, sostinguda, amb iniciatives concretes per enfortir el sistema de recerca, de desenvolupament i d'investigació”.
Entre aquestes, ha destacat el suport estratègic i econòmic a les Factories d'IA, liderat des del Barcelona Supercomputing Center, amb l'objectiu de democratitzar l'accés a la IA i accelerar la seva adopció per part de les empreses, les institucions públiques i la societat. També la concepció i desplegament del Trident innovador, juntament entre els departaments de Presidència i d'Economia i Finances, per avançar cap a la sobirania tecnològica europea en àrees clau com la fabricació de xips, la fotònica avançada i la supercomputació. Alhora, ha recordat que s'ha ampliat el suport a les Oficines de Transferència del Coneixement i s'ha consolidat la convocatòria de Doctorats Industrials, que integra el talent jove investigador en reptes reals del sector productiu. Alhora, ha destacat també el Pla de Microcredencials Universitàries i la Crida de Regions del Coneixement.