05
de Juny
de
2014 - 06:45
Catalunya és la regió europea que capta més finançament de la Comissió Europea per projectes d'R D i. Entre el 2007 i el 2013, va rebre 915 milions d'euros en subvencions, una tercera part de les ajudes que va aconseguir el conjunt de l'Estat espanyol.
Bona part d'aquests fons estan destinats a Universitats i instituts públics de recerca, però cada vegada més creix el nombre d'empreses catalanes que també guanyen licitacions per projectes europeus. Grans companyies, però també pimes que tenen clar que el futur passa per la internacionalització.
Els 915 milions d'euros que Catalunya va rebre entre 2007 i 2013 suposen un 2,1% del total dels fons disponibles. Segons la directora d'Acció a Brussel·les, Anna Coelho, les oportunitats que ofereix la UE són "immenses", sobretot als sectors de l'agro-indústria i del medi ambient, però cal saber detectar-les. "Hi ha moltes empreses que estan dins la roda i guanyen contractes però n'hi ha moltes més que tenen potencial però no es presenten per desconeixement", explica Isidre Sala, gerent de Contractació Pública Internacional de la Generalitat de Catalunya.
La delegació de la Generalitat de Catalunya a Brussel·les organitza regularment missions per orientar les empreses a identificar les oportunitats de negoci que ofereix la UE. De fet, aquests dies hi ha un total de 40 empresaris desenvolupant una d'aquestes formacions per a conèixer quins programes té en marxa la Unió Europea i les convocatòries específiques que encaixin en el seu àmbit de treball.
Durant les trobades també celebren reunions amb actors clau per posicionar les empreses catalanes com a proveïdores potencials, sobretot dins del programa d'innovació i recerca Horitzó 2020, que té un pressupost de 80.000 milions d'euros pels propers set anys.
Empresaris en busca d'oportunitats exteriors
Núria Pous, que representa una pime catalana de Manlleu especialitzada en serveis ambientals (que dóna feina a 150 persones) participa a la formació. Assegura que a Brussel·les vol "aprendre com moure't si tens un projecte i necessites finançament" i a "detectar oportunitats de negoci". La seva empresa ha obert recentment una seu a Colòmbia i no descarta que en un futur opti a alguna beca, subvenció o concurs per un projecte internacional impulsat per la UE.
Altre exemple és de l'empresa de Joan Cardona, una consultoria acústica de Sant Cugat del Vallès amb quatre empleat. Ell ja ha col·laborat alguna vegada amb la Comissió Europea i ara pretén optar a un concurs amb dos partners alemanys relacionats amb infraestructures. "A Catalunya i Espanya hi havia hagut molta feina, però ara ha baixat molt i hem de buscar mercats exteriors, que n'està ple", explica.
Bona part d'aquests fons estan destinats a Universitats i instituts públics de recerca, però cada vegada més creix el nombre d'empreses catalanes que també guanyen licitacions per projectes europeus. Grans companyies, però també pimes que tenen clar que el futur passa per la internacionalització.
Els 915 milions d'euros que Catalunya va rebre entre 2007 i 2013 suposen un 2,1% del total dels fons disponibles. Segons la directora d'Acció a Brussel·les, Anna Coelho, les oportunitats que ofereix la UE són "immenses", sobretot als sectors de l'agro-indústria i del medi ambient, però cal saber detectar-les. "Hi ha moltes empreses que estan dins la roda i guanyen contractes però n'hi ha moltes més que tenen potencial però no es presenten per desconeixement", explica Isidre Sala, gerent de Contractació Pública Internacional de la Generalitat de Catalunya.
La delegació de la Generalitat de Catalunya a Brussel·les organitza regularment missions per orientar les empreses a identificar les oportunitats de negoci que ofereix la UE. De fet, aquests dies hi ha un total de 40 empresaris desenvolupant una d'aquestes formacions per a conèixer quins programes té en marxa la Unió Europea i les convocatòries específiques que encaixin en el seu àmbit de treball.
Durant les trobades també celebren reunions amb actors clau per posicionar les empreses catalanes com a proveïdores potencials, sobretot dins del programa d'innovació i recerca Horitzó 2020, que té un pressupost de 80.000 milions d'euros pels propers set anys.
Empresaris en busca d'oportunitats exteriors
Núria Pous, que representa una pime catalana de Manlleu especialitzada en serveis ambientals (que dóna feina a 150 persones) participa a la formació. Assegura que a Brussel·les vol "aprendre com moure't si tens un projecte i necessites finançament" i a "detectar oportunitats de negoci". La seva empresa ha obert recentment una seu a Colòmbia i no descarta que en un futur opti a alguna beca, subvenció o concurs per un projecte internacional impulsat per la UE.
Altre exemple és de l'empresa de Joan Cardona, una consultoria acústica de Sant Cugat del Vallès amb quatre empleat. Ell ja ha col·laborat alguna vegada amb la Comissió Europea i ara pretén optar a un concurs amb dos partners alemanys relacionats amb infraestructures. "A Catalunya i Espanya hi havia hagut molta feina, però ara ha baixat molt i hem de buscar mercats exteriors, que n'està ple", explica.