"Abans eres el que tenies, ara ets el que comparteixes". Aquesta és una crítica més a l'allau de comentaris que es posicionen en contra de la dèria que té la societat d'acumular títols formatius i creure que amb un currículum de moltes pàgines el terreny està guanyat. No obstant això, aquesta alerta inclou una variable que sovint queda oblidada: les xarxes socials. L'encarregada de situar en primera línia de la discussió l'entorn digital és la directora associada de Humannova i consultora en Recursos Humans, Eva Collado Durán, amb algunes conclusions que demostren que el futur demana integrar el 2.0 en el dia a dia social i empresarial i que ha exposat a l'Evento Blog Barcelona 2014.
"Qualsevol dia pots rebre un missatge privat a Twitter dient-te que estàs dins d'un procés de selecció"
Humannova aposta per deixar de dir headhunters i usar un nou terme que s'adequa molt més al canal online: nethunters. Ells són els qui fan recerca per tota la xarxa buscant nous talents que incloure a les empreses, els qui tenen un ull especial per detectar promeses de l'àrea digital. "Seleccionen els candidats per conversa", revela Collado, "pel que una persona que vol trobar feina ha de saber dialogar, respondre, compartir i començar a generar valor i continguts". Tanmateix, la conversa no es pot fonamentar amb crítiques i atacs, sinó el resultat serà ser descartats. "S'ha de ser coherent i creïble per a què el nethunting sigui favorable".
També s'ha d'identificar el que volem i saber alinear-nos en un sector: "Si al final el que volem és que ens considerin com un professional d'una àrea determinada, hem de dedicar les nostres energies a allò que som bons de debò. Els qui busquen talent, quan veuen el teu recorregut, acaben enamorant-se de tu i et contacten per dir-te que et volen a l'equip".
"No es pot esperar a estar a l'atur per crear una marca personal, s'ha de treballar cada dia"
La marca personal necessita feina constant. Ho demostra Twitter, on Collado Duran assegura que estar dos dies sense tuitejar implica passar a l'oblit. L'experta considera que un dels errors més habituals és deixar d'interactuar quan la recompensa arriba i s'obté un lloc de treball. Aconsella seguir sent actius, però avisant a l'empresa: "Si comencem a créixer a la xarxa, necessitarem invertir part del nostre horari laboral a fer algun tuit o algun post. És important explicar tant als caps com a la resta de companys què s'està fent i per què, igual que cal revisar el contracte per evitar conflictes". L'empresa pot creure que aquesta actitud és deslleial i que l'empleat dedica més temps a gestionar la seva pròpia marca que a fer d'ambaixador de la companyia, quan no és del tot cert si aquest usuari influent té a la descripció l'empresa per a la qual treballa.
"En el futur no ens pagaran pels títols que tinguem, sinó per la reputació i influència a la xarxa"
Es tracta d'un nou perfil emergent que les companyies busquen i que ja es coneix com a social networker. El seu bagatge inclou una reputació social important i una empremta digital potent. La directora associada de Humannova situa en un 10% el pes de la formació en la selecció d'aquest, mentre que el 90% restant es troba en el coneixement i experiència adquirida a la xarxa. I en funció de què anirà el sou? "De la influència social que es pugui aportar a l'organització i la xarxa de contactes que es pugui posar al servei de l'empresa". Es tracta d'una tendència etiquetada ja com a nou capital social i que consisteix a capitalitzar tot allò que doni valor digital a una empresa.
"El repte de les empreses no és contractar talent, és aconseguir que el talent intern faci el pas cap a la digitalització"
De la mateixa manera que el social networker ha de construir la vessant 2.0 d'una companyia, també ha d'ajudar-les a fer aquest trànsit al digital i compartir el seu coneixement amb tot l'equip. Si, fins al moment, el talent intern ha sigut bo per a la marca, ho pot continuar sent si se'l prepara. "El social networker ha sabut desaprendre per aprendre de nou a través de la xarxa. I això tothom pot fer-ho".
Però pujar aquest graó implica, en paral·lel, que el funcionament intern de la corporació s'adapti a les noves necessitats. "Anem cap a un model d'empresa oberta que admet que un treballador surti de la feina per anar a un esdeveniment o que estigui connectat en tot moment a Internet", exemplifica.
"Encara hi ha molta empresa retrògrada al nostre país"
Malauradament, la realitat no s'assembla a l'ideal. Només cal veure les xifres de directius en línia: "Un 20% dels CEO espanyols estan a la xarxa. I que ho facin bé, en són 16. Cal aprendre sobre l'ús del social media". Collado Duran és contrària a la prohibició del mòbil i les xarxes a la feina, defensant que augmenten el benestar en l'entorn laboral i potencien una imatge moderna de les companyies.
"Els influencers no són un màrqueting amb cames"
"Què passa quan et converteixen en un influencer? Que passes a tenir una comunitat que et reconeix com un referent d'un sector concret. Tens autoritat i la capacitat d'influir en els altres". Aquest és el posicionament virtual que busquen les marques i del que sovint s'aprofiten.
Les empreses han d'estudiar el camp en el qual conversen aquests mediàtics de les xarxes, quins són els seus seguidors i comprovar si els seus productes els poden interessar. "No pots prendre que, de cop, un usuari es posi a parlar de coses que no són del seu camp, perquè la comunitat marxarà".
"Tampoc es pot esperar que l'influencer parli de tu simplement per haver-lo convidat a un congrés. No són instruments del màrqueting", alerta l'especialista en Recursos Humans, qui remarca que tot l'esforç en forma de tuits o entrades als blogs sobre l'esdeveniment requereix una contrapartida en forma de diners, "perquè no deixa de ser feina".