• Innovació
  • El compromís amb el propòsit, clau per a la competitivitat de les empreses socials

El compromís amb el propòsit, clau per a la competitivitat de les empreses socials

El propòsit no és només una declaració formal en paper, sinó que s’arrela en la cultura organitzativa i en el compromís personal dels empleats

La 'mission statement' d’una empresa reflecteix les creences i aspiracions | iStock
La 'mission statement' d’una empresa reflecteix les creences i aspiracions | iStock
decana de la Facultad de Ciencias Económicas y Sociales de UIC Barcelona
Barcelona
18 de Desembre de 2023
Contingut de marca

El món empresarial és cada cop més complex i competitiu. En aquest escenari, les empreses socials han d’afrontar un desafiament únic: ser financerament independents mentre generen un impacte social i ambiental positiu. En aquest context, la internalització de la missió per part dels treballadors té un paper crucial en la convivència dels objectius socials i el rendiment econòmic de l’organització.

 

La internalització de la missió social és un procés en què els treballadors d’una empresa assimilen i adopten el sentit del component social del propòsit de l’organització en què treballen. Això implica que el propòsit no és només una declaració formal en paper, sinó que s’arrela en la cultura organitzativa i en el compromís personal dels empleats, i influeix significativament en les actituds i els comportaments que tenen a la feina.

“La internalització de la missió social és el procés en què els treballadors d’una empresa assimilen i adopten el sentit del component social del propòsit de l'organització en què treballen”

Aquestes empreses -que es mouen per una missió centrada a oferir productes i serveis amb impacte social- han de ser mínimament rendibles per sobreviure en un mercat on s’estableix una clara competència amb empreses amb ànim de lucre que volen créixer i maximitzar els seus ingressos. Per tant, les empreses socials s’enfronten a un difícil desafiament a causa de la dualitat que integra dimensió social i econòmica. 

 

Les organitzacions híbrides d’aquest tipus barregen una lògica de contribució que lidera la seva missió social amb una lògica competitiva que requereix estratègies que explotin aquesta competitivitat. Això pot qualificar aquestes organitzacions com un nou tipus d'organització que posseeix regles i característiques pròpies i diferents de les ONG i la responsabilitat social corporativa de cada empresa. Tot i això, aquestes organitzacions semblen estar atrapades en un debat entre seguir la seva missió social o aconseguir beneficis econòmics, descuidant així aquest component social del propòsit, anant al que s’anomena la deriva del propòsit missiondrift. D’aquesta manera, l’organització es va apartant gradualment de la seva missió originària que donen sentit a la seva existència.

La mission statement com a guia de les empreses socials

La mission statement d’una empresa, el seu credo fonamental, reflecteix les creences i aspiracions de l’organització. Aquesta declaració, que va més enllà de ser un mer exercici de relacions públiques, inclou tant la lògica competitiva com el desig social. És un far que guia aquestes empreses en la resolució de problemes socials i a la seva sostenibilitat econòmica.

Molts estudis han assenyalat la rellevància de definir i comunicar la missió social per part de les empreses socials. Així mateix, mostren que l’impacte de la internalització i el compromís amb les missions dels treballadors està relacionat amb els resultats econòmics de l’organització.

La internalització no només beneficia els empleats, sinó que també impacta directament en el compromís i l’adhesió amb el propòsit. Quan els treballadors expressen la missió amb les seves pròpies paraules i senten que s’alinea amb els seus valors, es tornen una part nuclear de l’organització i reforcen el compromís. En aquesta línia, aquesta connexió profunda amb la missió és la que impulsa l’eficàcia i la rendibilitat econòmica de l'organització.

“És aquesta connexió profunda amb la missió la que impulsa l’eficàcia i el rendiment organitzatiu positiu”

Com a conclusió, la missió social funciona si realment s’internalitza. Només així les empreses socials poden evitar tensions entre els objectius socials i els econòmics, atès que s’integren i es fonen en un de sol, el més nuclear i important... Tot i això, la majoria d’estudis encara se centren en un sol objectiu, no preveuen aquesta dualitat.

Tres dimensions per internalitzar la missió social

Des de UIC Barcelona hem fet un estudi que constata que les tres dimensions principals per internalitzar la missió social són el lideratge, reconèixer la importància i el coneixement del propòsit de l’organització.

El lideratge hi juga un paper essencial, i l’exemple donat pels líders és un factor clau per a l’èxit de la internalització. Però no és només el lideratge, sinó el coneixement del propòsit i comprendre la importància també hi exerceixen rols crucials. Els treballadors necessiten comprendre la missió a un nivell profund i sentir que és fonamental per a connectar amb els seus valors personals.

Declaración formal de la misión | Cedida
Declaració formal de la missió | Cedida

Aquest procés, però, no està exempt de desafiaments. En el cas d’empreses socials, en les quals els empleats sovint treballen específicament per la seva contribució a la societat, la pressió per la sostenibilitat integral poden ser aclaparadores. Aquí és on la gestió de la missió i la implicació dels treballadors en la definició i desplegament de la missió entren en joc. En aquest sentit, aquest grau de participació no només augmenta la connexió dels treballadors amb la missió, sinó que també pot tenir un cost, ja que no tots els individus poden manejar la pressió que comporta.

Aquest enfocament integral també aborda la percepció de l’èxit de la missió social. No n’hi ha prou amb tenir una missió en paper; els treballadors necessiten percebre que l’organització està aconseguint els objectius per treballar de manera eficaç. Això destaca la importància de seguir i treballar de forma contínua sobre aquests temes, a més de comunicar els èxits relacionats amb la missió social. La transparència en aquest procés alimenta els resultats operatius i reforça la connexió dels empleats amb la missió.

La internalització de la missió social es revela com el fonament per a l’èxit sostenible en les empreses socials. Així mateix, la interconnexió entre lideratge, coneixement i importància impulsa la connexió dels treballadors amb la missió, i alimenta un compromís que va més enllà de les paraules en un paper. Aquest enfocament, recolzat per la percepció de l’èxit de la missió, no només beneficia les empreses socials des de dins, sinó que també crea un impacte significatiu en el rendiment econòmic i supervivència al mercat...

En conclusió, en un món empresarial que sovint enfronta la dicotomia entre allò social i allò econòmic, la internalització de la missió social sorgeix com un pont i demostra que tots dos objectius són no només compatibles, sinó interdependents per a l’èxit durador.