Dani Pearson és director creatiu i cofundador d'una empresa difícil de catalogar: Domestic Data Streamers. Els seus projectes combinen el Big Data, l'art, la comunicació i la tecnologia amb l'objectiu de fer comprensibles els centenars de milers de dades que ens envolten. En formen part una vintena de persones (segons el projecte), amb edats que no sobrepassen els 30 anys. Els membres de l'equip provenen del món del disseny, la psicologia, l'antropologia o l'enginyeria.
Després d'uns dos anys de vida, ja han tingut com a clients organitzacions com UNICEF o la Qatar Foundation, empreses com Spotify o Nike, i museus com el CCCB i, des del novembre, el Cosmocaixa. És precisament al museu de la ciència de l'Obra Social La Caixa on Domestic Data Streamers participa en la conceptualització de l'exposició Sàpiens, ideada per Ferran Adrià, que estarà oberta fins al 31 de maig del 2017. L'empresa hi aporta diverses instal·lacions que, com en tots els seus projectes, juguen amb la interacció de les persones i les dades. Hi exposen des d'un sistema de votació interactiu amb llavors; a una infografia interactiva amb fils de cosir.
En què treballa a hores d'ara Domestic Data Streamers?
El nostre objectiu principal és mirar d'entendre quina és la forma en la qual ens relacionem amb la informació avui dia. Ens trobem en un punt on les dades generen gairebé tot el que ens envolta, però la majoria de vegades no tenim cap consciència cap a elles. Per això tenim aquests grans problemes d'empatia quan veiem les notícies.
Com quan no sentim res en veure el nombre de morts en un conflicte, no?
Exacte. En el moment que una realitat la converteixes en un número, aquest s'abstrau del seu context. La por, el dolor i tots aquests atributs que fan referència a una realitat, desapareixen. Avui dia, s'estan prenent milers de decisions basades en dades que no són emocionalment intel·ligents. Per això el nostre objectiu és veure si els mitjans i les formes amb les quals estem treballant són realment les més adequades per fer que les dades arribin d'una manera empàtica a les persones.
Per això treballeu amb representacions físiques? Perquè les dades també podríeu haver-les representat en un mapa o amb un gràfic de barres...
Nosaltres treballem molt amb l'entorn físic perquè, al cap i a la fi, som éssers humans i els nostres sentits són la millor manera per entendre el nostre entorn. Si només treballem amb l'input visual, si ho reduïm tot a icones i gràfics; fem que tota aquesta informació es quedi desproveïda de context.
Quin seria un bon exemple d'aquestes representacions que fan empatitzar?
Jo proposo un exercici als lectors de VIA Empresa: agafeu un gràfic qualsevol i intenteu empatitzar. Què sentiu? Res. Per tant, hem de buscar quines són les representacions que són capaces d'emocionar-nos. Un exemple és el pavelló dels cabells a Auschwitz. Allò és un gràfic que emociona. Aquella realitat, que són els cabells dels últims jueus que hi van passar, explica molt més i està molt més contextualitzada.
Teniu testat que la resposta emocional sigui diferent davant una manera o l'altra de representar les dades?
Tenim científicament comprovat que la nostra feina té un impacte en la vida de les persones. Que hi ha un canvi de comportament i de pensament. Ho hem vist molt en l'últim projecte que vam fer per UNICEF, durant l'Assemblea General de les Nacions Unides. La idea era que els decision-makers que hi assistien tinguessin en compte els nens en la seva presa de decisions. Vam crear una 'màquina del temps' en què fèiem que gent com el Ban Ki-Moon s'adonessin de la importància de ser nens i de deixar que els altres també ho fossin. I el fet és que en l'assemblea d'aquest any la pobresa infantil ha pujat moltes posicions en la llista dels Sustainable Development Goals de l'ONU.
I en projectes per empreses privades també ho heu vist?
Sí. Ara fa poc n'hem fet un per Absolut, la marca de Vodka. Era una instal·lació interactiva amb la qual preteníem entendre els nous perfils creatius que sorgeixen en les persones durant la nit. Aquest era un projecte de comunicació que també ajuda als usuaris a relacionar-se amb la informació a través d'un storytelling. Perquè, en el fons, el que nosaltres fem és això: explicar històries a través de les dades. Ja sigui per un projecte publicitari com per una organització. Ara mateix estem treballant molt amb empreses per poder introduir el llenguatge de les dades d'una forma molt més humana en la seva comunicació.
I què busquen les empreses en vosaltres?
Dues coses: primer potenciar la seva comunicació i després arribar a les masses a través del diàleg. Nosaltres oferim una conversa entre marques i públic objectiu a través de projectes d'impacte. I tenim clar que treballar la informació des d'un punt de vista més empàtic canvia la forma d'entendre aquesta informació, de percebre-la i d'interioritzar-la. Arriba a molta més gent i l'impacte que genera és real.
Tot i això, el vostre producte pot costar d'entendre i vendre perquè són dades, però també és comunicació i art. És difícil explicar el que feu?
Costa perquè fins ara s'ha tingut totalment separat el món científic del món de la comunicació. I el món de les dades s'ha treballat únicament des d'un punt de vista científic i racional. Però les dades no són només això. Les dades ens expliquen una part molt empàtica de nosaltres mateixos i ens poden ajudar a entendre'ns com a persones i saber relacionar-nos. A més, encara que nosaltres creguem que prenem decisions de manera racional, en tot el que fem també hi juga un paper la part irracional i empàtica. Això ens obre una gran via per entendre que l'entorn l'hem d'entendre també des del punt de vista emocional. I aquí és on entra la nostra feina.
Després d'uns dos anys de vida, ja han tingut com a clients organitzacions com UNICEF o la Qatar Foundation, empreses com Spotify o Nike, i museus com el CCCB i, des del novembre, el Cosmocaixa. És precisament al museu de la ciència de l'Obra Social La Caixa on Domestic Data Streamers participa en la conceptualització de l'exposició Sàpiens, ideada per Ferran Adrià, que estarà oberta fins al 31 de maig del 2017. L'empresa hi aporta diverses instal·lacions que, com en tots els seus projectes, juguen amb la interacció de les persones i les dades. Hi exposen des d'un sistema de votació interactiu amb llavors; a una infografia interactiva amb fils de cosir.
En què treballa a hores d'ara Domestic Data Streamers?
El nostre objectiu principal és mirar d'entendre quina és la forma en la qual ens relacionem amb la informació avui dia. Ens trobem en un punt on les dades generen gairebé tot el que ens envolta, però la majoria de vegades no tenim cap consciència cap a elles. Per això tenim aquests grans problemes d'empatia quan veiem les notícies.
Com quan no sentim res en veure el nombre de morts en un conflicte, no?
Exacte. En el moment que una realitat la converteixes en un número, aquest s'abstrau del seu context. La por, el dolor i tots aquests atributs que fan referència a una realitat, desapareixen. Avui dia, s'estan prenent milers de decisions basades en dades que no són emocionalment intel·ligents. Per això el nostre objectiu és veure si els mitjans i les formes amb les quals estem treballant són realment les més adequades per fer que les dades arribin d'una manera empàtica a les persones.
Per això treballeu amb representacions físiques? Perquè les dades també podríeu haver-les representat en un mapa o amb un gràfic de barres...
Nosaltres treballem molt amb l'entorn físic perquè, al cap i a la fi, som éssers humans i els nostres sentits són la millor manera per entendre el nostre entorn. Si només treballem amb l'input visual, si ho reduïm tot a icones i gràfics; fem que tota aquesta informació es quedi desproveïda de context.
Quin seria un bon exemple d'aquestes representacions que fan empatitzar?
Jo proposo un exercici als lectors de VIA Empresa: agafeu un gràfic qualsevol i intenteu empatitzar. Què sentiu? Res. Per tant, hem de buscar quines són les representacions que són capaces d'emocionar-nos. Un exemple és el pavelló dels cabells a Auschwitz. Allò és un gràfic que emociona. Aquella realitat, que són els cabells dels últims jueus que hi van passar, explica molt més i està molt més contextualitzada.
Teniu testat que la resposta emocional sigui diferent davant una manera o l'altra de representar les dades?
Tenim científicament comprovat que la nostra feina té un impacte en la vida de les persones. Que hi ha un canvi de comportament i de pensament. Ho hem vist molt en l'últim projecte que vam fer per UNICEF, durant l'Assemblea General de les Nacions Unides. La idea era que els decision-makers que hi assistien tinguessin en compte els nens en la seva presa de decisions. Vam crear una 'màquina del temps' en què fèiem que gent com el Ban Ki-Moon s'adonessin de la importància de ser nens i de deixar que els altres també ho fossin. I el fet és que en l'assemblea d'aquest any la pobresa infantil ha pujat moltes posicions en la llista dels Sustainable Development Goals de l'ONU.
I en projectes per empreses privades també ho heu vist?
Sí. Ara fa poc n'hem fet un per Absolut, la marca de Vodka. Era una instal·lació interactiva amb la qual preteníem entendre els nous perfils creatius que sorgeixen en les persones durant la nit. Aquest era un projecte de comunicació que també ajuda als usuaris a relacionar-se amb la informació a través d'un storytelling. Perquè, en el fons, el que nosaltres fem és això: explicar històries a través de les dades. Ja sigui per un projecte publicitari com per una organització. Ara mateix estem treballant molt amb empreses per poder introduir el llenguatge de les dades d'una forma molt més humana en la seva comunicació.
I què busquen les empreses en vosaltres?
Dues coses: primer potenciar la seva comunicació i després arribar a les masses a través del diàleg. Nosaltres oferim una conversa entre marques i públic objectiu a través de projectes d'impacte. I tenim clar que treballar la informació des d'un punt de vista més empàtic canvia la forma d'entendre aquesta informació, de percebre-la i d'interioritzar-la. Arriba a molta més gent i l'impacte que genera és real.
Tot i això, el vostre producte pot costar d'entendre i vendre perquè són dades, però també és comunicació i art. És difícil explicar el que feu?
Costa perquè fins ara s'ha tingut totalment separat el món científic del món de la comunicació. I el món de les dades s'ha treballat únicament des d'un punt de vista científic i racional. Però les dades no són només això. Les dades ens expliquen una part molt empàtica de nosaltres mateixos i ens poden ajudar a entendre'ns com a persones i saber relacionar-nos. A més, encara que nosaltres creguem que prenem decisions de manera racional, en tot el que fem també hi juga un paper la part irracional i empàtica. Això ens obre una gran via per entendre que l'entorn l'hem d'entendre també des del punt de vista emocional. I aquí és on entra la nostra feina.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.