L’ecosistema emprenedor català de l’àmbit de la salut ha tancat el 2023 reunint una suma total de 220 milions d’euros d’inversió, xifra que suposa una gran davallada respecte de les dades d’un 2022 “històric”, en què la inversió total va ascendir als 445 milions d’euros. Malgrat que el context geopolític i econòmic global ha impedit al sector mantenir la creixent tendència dels darrers anys, l’ecosistema ha superat el sostre dels 200 milions per quart any consecutiu amb unes xifres molt similars a les del 2020 i 2021, on la facturació total es va situar en els 228 i els 238 milions, respectivament. “Aquest 2023 ha tingut lloc una previsible davallada, malgrat que les xifres han estat positives, ja que ha estat l’any de la consolidació del sector, que ha recuperat la tendència del 2020 i del 2021”, ha apuntat el director general de Biocat, Robert Fabregat, en la presentació de l’Informe de la BioRegió de Catalunya 2023. L’acte ha tingut lloc a l’Auditori Axa de Barcelona i ha comptat amb la presència del president de la Generalitat, Pere Aragonès, del conseller de Salut, Manel Balcells i de la directora de màrqueting i comunicació de Biocat, Sílvia Labé, i ha suposat el tret de sortida de la segona edició de la Barcelona Health Innovation Week, la setmana impulsada per Biocat dedicada a la innovació, l'acceleració i la tecnologia en salut, que tindrà lloc fins al pròxim 15 de febrer.
El director general de Biocat ha apuntat que el capital risc s’ha mantingut com la principal font d’inversió amb 114 milions d’euros, un 52% del total, destacant que l’any 2022 va ser “excepcional”, atès que es van concentrar tres grans operacions: una ronda de 122 milions d’euros d’Impress -que va suposar el 27% del total del finançament aixecat- i les dues rondes biotec més grans de la història de la BioRegió i de l’Estat, que van ser els 51 milions d’euros de Minoryx Therapeutics i els 50 milions d’euros de SpliceBio. Pel que fa a la resta de fonts de finançament, els ajuts competitius (27,5%) han estat la segona font amb 60,8 milions que, la xifra més gran registrada de la història que ha balancejat la caiguda del capital risc, així com ho han fet el venture debt (13%) amb 28 milions d’euros, el crowdequity (4%) i el mercat borsari (3,5%).
🔛 Ara és el torn del director general de #Biocat, @robertfabregat, que donarà a conèixer les dades 🔝 de l'#InformeBioRegió 2023.
— Biocat (@biocat_cat) February 12, 2024
💡 Innovació
📈 Inversió i finançament
🚀 Activitat empresarial
🔬 Actius en ciència i tecnologies
En directe:
👉https://t.co/jp2JCM05C7 pic.twitter.com/Nf2yw4Bvvl
Una BioRegió composta per 1.400 empreses i 91 entitats de recerca
L’informe assenyala que el sector de les ciències de la vida i la salut a Catalunya és un dels motors d’innovació i de desenvolupament econòmic i social de Catalunya, on Barcelona concentra el 94% del sector i està reconeguda com un dels pols de recerca i innovació en salut amb més projecció a Europa. Així, l’anomenada BioRegió està composta per 1.400 empreses i 91 entitats de recerca que generen un total de 263.927 llocs de treball, suposant un 6,5% de la població ocupada. Un 89% del teixit empresarial són pimes i, en conjunt, el resultat de les activitats de la indústria (4,1%) i les activitats sanitàries (3,8%) han generat un impacte sobre el PIB català del 7,9%. Per sectors, el Biotec és el que més pes té, aglutinant un total de 353 empreses. El segueixen el de serveis professionals i consultoria (227), el digital health (212), el Tecmed (210), les empreses proveïdores (194), el sector farmacèutic (126) i les empreses inversores (71).
El resultat de les activitats de la indústria (4,1%) i les activitats sanitàries (3,8%) han generat un impacte sobre el PIB català del 7,9%
“La captació i retenció de talent és un dels elements crítics per a la futura competitivitat del sector”, ha advertit Fabregat a l’hora de mostrar les dades de titulats universitaris de branques científiques del 2022, en què destaquen els més de 15.000 alumnes d’estudis de grau, els prop de 8.000 alumnes de màster i els 1.600 doctorats, amb un percentatge de dones gairebé idèntic al d’homes. En aquest context, s’afegeixen els més de 9.600 investigadors que treballen en la BioRegió a les 91 institucions de recerca distribuïdes arreu del país. "Tenim una barreja única de talent i actius singulars que ens permeten situar el nostre país en situació capdavantera en l'àmbit Mediterrani”, ha apuntat per la seva banda Aragonès, qui ha afegit que “tots els actius són necessaris per aconseguir que Catalunya sigui un dels hubs més importants d'Europa".
La consolidada reputació del sector català, sumada a la competitivitat científico-tecnològica dels centres de recerca i de les grans infraestructures, així com la proliferació de nous grans complexos de recerca i innovació, parcs científics i els programes públics de captació de talent, situen la capital catalana al punt de mira de la comunitat científica i emprenedora, oferint un ventall ple d’oportunitats al talent local que, amb l’atracció dels hubs de multinacionals, ha afavorit la creació de més de 5.000 nous llocs de treballs en el darrer període que comprèn els anys del 2019 al 2023. Amb uns 1.000 llocs de treball creats cadascuna, NTT Data i AstraZeneca, que ubicarà el seu nou hub europeu a l'antiga seu de Telefónica a Barcelona, són les empreses que més ocupació han generat seguides per altres firmes com ara Hipra (590), Boehringer Ingelheim (340) o VMWare (250).
Rècord d'inversió estrangera directa
Així mateix, Catalunya i l’àrea metropolitana de Barcelona reben l’aterratge constant de centres d’innovació internacionals i multinacionals, que en els darrers cinc anys han creat 25 nous hubs d’excel·lència, que han contribuït a batre rècords el 2023 en creació de nous llocs de treball i en atracció d’inversió directa estrangera. Pel que fa a la primera, la creació de llocs de treball ha estat fins a quatre vegades superior respecte de la del 2021, amb un total de 1.843. En relació amb la segona, aquesta ha estat impulsada en gran part per l’aposta de l’anglosueca AstraZeneca i Alexion, la seva divisió focalitzada en malalties minoritàries, disparant la inversió estrangera directa al sector als 1.025 milions d’euros, una xifra molt superior respecte de la del 2022, que va ser de 220 milions. Entre els països que més han invertit a Catalunya durant el 2023, destaca el Regne Unit amb 824 milions d’euros, seguit del Japó (216 milions), els Estats Units (192 milions), Suïssa (165 milions) i França (112 milions).
“El sector continua creixent i ho demostra l’evolució d’indicadors d’innovació en salut que incloem en l’Informe, de multitud d’iniciatives empresarials i de recerca de tots els agents i, també, de projectes estratègics de país, com el Programa d’adopció d’innovació al Sistema i la Xarxa de Teràpies Avançades i Emergents de Catalunya”, ha declarat Fabregat, qui ha detallat que el ritme de creació d’empreses continua estable: des del 2014, la ràtio de creació es manté entre entre 52 i 75 noves empreses a l'any, és a dir, 1 o 1,5 noves startups o spinoffs per setmana. El director general de Biocat ha afegit que es tracta d’iniciatives que suposen “un impuls per a la transformació digital, la millora dels tractaments i la sostenibilitat de l’ecosistema, i el motor de canvi cap a la medicina personalitzada del futur”.
En aquest sentit, Fabregat ha ressaltat la privilegiada posició de Catalunya com un enclavament preferent per a l’atracció i desenvolupament d’assajos clínics: el 88,5% dels assajos realitzats a l’Estat tenen lloc a Catalunya, una dada que es tradueix en 5.308 assajos clínics en actiu i que situen el territori català en cinquena posició a Europa i vuitena al món, en un rànquing liderat pels Estats Units (39.382 assajos), la Xina (13.334) i França (9.764). La contribució de Catalunya a l’Estat espanyol el situa en cinquena posició, amb 5.999 assajos clínics, tot just pel darrere del Canadà (6.815).
El 88,5% dels assajos realitzats a l’Estat tenen lloc a Catalunya
El paper de Catalunya en el marc internacional també es manifesta en el rànquing europeu de publicacions de teràpies avançades, on ocupa la tercera posició. En els darrers 10 anys s’observa com Catalunya és el territori que ha registrat un creixement percentual més elevat (156%) en aquest període quant al nombre de publicacions i de patents sol·licitades en teràpies avançades, situant-se només per sota de Suïssa i Països Baixos. Entre les institucions catalanes que més publicacions han realitzat destaca la Universitat de Barcelona (984), l’Hospital Clínic de Barcelona (578) i la Universitat Autònoma de Barcelona (531).
La IA, cada vegada més present en l’entorn hospitalari
Finalment, la intel·ligència artificial ha estat també un dels aspectes que han pres part de l’informe presentat per Biocat. Les 85 startups de l’àmbit de la salut de Catalunya que treballen en l’aplicació d’IA han aixecat més de 73 milions d’euros el 2023, una xifra que no ha parat de créixer en els darrers cinc anys així com ho ha fet aquesta tecnologia. Aquest darrer any, la Generalitat ha aprovat la creació del Programa Salut/IA amb l'objectiu de crear un entorn facilitador per a la innovació al sector que prioritzi la prevenció, lideri la implantació de solucions d’IA i contribueixi a la millora de la qualitat assistencial i la sostenibilitat del sistema.
En aquest context es recull que un total de 78 entitats tenen registrades 152 eines d’intel·ligència artificial, de les quals un 73% tenen aplicació a l’entorn hospitalari i estan distribuïdes entre centres de recerca, centres del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (SISCAT) i iniciatives privades. Tanmateix, un 38% es troben en la seva fase més avançada de maduresa i s’apliquen a l’entorn real. La resta es troben en fases intermèdies de validació (35%) o en etapes inicials de laboratori (27%).