Diu Victor Küppers que gràcies al personal sanitari estem veient que hi ha persones que ajuden molt a la resta. "Ajudar a la resta és molt gratificant, hem sigut creats per a ser bons", explica en un vídeo de YouTube en què contagia optimisme i bon rotllo. El conferenciant contesta a la pregunta "Què aprenem de la crisi del coronavirus?" que li ha formulat Leo Piccioli, speaker argentí i autor de dos llibres sobre lideratge i felicitat. I explica, amb molta pedagogia, les lliçons que està rebent del confinament: que la vida a vegades és insuportable; que cal viure sent més conscients de la nostra fragilitat, que el més important que tenim són les persones que estimem... "Necessitem reivindicar l'afecte", afegeix.
Küppers té una gran virtut, que és el poder de la paraula. El mateix discurs en una altra persona no té el mateix efecte, però ell aporta les inflexions, les conviccions, la credibilitat... El vaig veure en un BizBarcelona amb l'aforament complet i encara recorde aquella anècdota seua del cambrer que et serveix el café amb un somriure i el que ho fa amb desgana com a exemple de la importància de l'actitud en el dia a dia. En l'empresa, els negocis, en la vida. També en els confinaments.
"No tots eixirem enfortits, però eixirem, perquè no és un pou, és un túnel", apunta Küppers en el vídeo. Ja l'he vist dues vegades. Amb la meua segona visualització, el vídeo suma 61.262. Escollir bé les paraules no és una feina fàcil. Si les tries correctament, bingo! És el que li passa a l'emprenedora valenciana Lucia Be, que està esgotant les unitats d'una nova samarreta que llançava al mercat (online) el 25 de març perquè la il·lustració és un Arc de Sant Martí. El seu storytelling juga amb la casualitat: el disseny va néixer fa més d'un any, però amb el símbol d'aquesta crisi en què s'ha convertit l'Arc, la compra de la samarreta implica ara destinar una ajuda del 33% del preu a l'estudi Copérnico del centre d'investigació mèdica MedSIR que estudia els efectes del coronavirus. Ha aconseguit uns 35.000 euros.
"Ànim, veïns! Tots podem, ja queda menys!", escridassa la veïna de l'edifici d'enfront després de l'aplaudiment col·lectiu de les 20 hores. El poder de la paraula també el té ella, o la inquilina del pati del costat, que aquest migdia li ha deixat unes bosses de la compra a la veïna de dalt amb un "estigues tranquil·la, m'he rentat les mans, tot va bé!". L'ha escoltat tot el carrer, que ara només altera la seua pau sonora amb el càntic dels ocells i el soroll de les trucades dels videoporters quan arriben els repartidors de la compra. "Repartiment de Mercadona!", criden... El poder (tranquil·litzador) de la paraula, déiem.