En la recerca de la productivitat i el perfeccionament dels processos, tant empresarials com de la vida quotidiana, de vegades, als humans ens cal un cop de mà. En el transport, la indústria, la salut i molts altres àmbits quotidians, la robòtica, per exemple, ens allarga la mà que, tot i ser de ferro, acer, o qualsevol altre material llunyà a l’humà, no només facilita el nostre dia a dia, sinó també el nostre progrés. Tant és així que, segons l’informe elaborat per ACCIÓ La robòtica a Catalunya, la facturació mundial de les indústries vinculades a aquest sector va passar dels 22.000 milions d’euros el 2018 a superar els 50.000 milions el 2020. A més, Catalunya ocupa un paper considerable a Europa Occidental: les 147 empreses que treballen amb robòtica a Catalunya situen el territori com la quarta regió en nombre de projectes i la cinquena en quantitat de llocs de treball creats. Però és que, en el rànquing de ciutats, Barcelona ocupa la segona i la tercera posició respectivament.
Tenint en compte que dels 22.000 milions d’euros facturats pel sector de la robòtica l’any 2018, la robòtica industrial va representar un 75% del total, és a dir, 16.500 milions, es pot afirmar que des de sempre ha estat el sector més avançat. Així i tot, amb els darrers avenços en tecnologia s’estan obrint pas nous àmbits, com el de la robòtica assistencial, un sector en creixement destinat a ajudar els professionals dels hospitals, centres de rehabilitació i residències, així com a capacitar les persones que necessiten assistència a la seva llar, perquè puguin realitzar de forma autònoma les seves activitats quotidianes. Si bé el sector de la robòtica sempre s’ho ha qüestionat, molts dels usuaris de la robòtica assistencial no poden evitar preguntar-se: estem preparats per conviure amb els robots?
La facturació mundial de les indústries vinculades al sector de la robòtica va passar dels 22.000 milions d’euros el 2018 a superar els 50.000 milions el 2020
Què és un robot?
“És una qüestió complicada perquè, per començar, amb la definició de robòtica ja no ens posarem d’acord”, apunta a VIA Empresa Guillem Alenyà, director de l’Institut de Robòtica Informàtica i Industrial (IRI), qui afegeix que “si preguntes a cinc persones que treballen al sector, tothom et donarà una definició diferent i, de fet, els organismes internacionals ja proposen definicions que difereixen una mica, per tant, definir la robòtica assistencial és encara més complicat”.
Així i tot, malgrat que la robòtica esdevingui un camp multidisciplinari i pugui ser entès des de diversos punts de vista, hi ha un seguit de factors en comú que poden, com a mínim, apropar les diferents definicions que existeixen: “Un robot ha de tenir impacte en l’entorn que l’envolta, ha de poder canviar-lo”, comenta Alenyà, qui afegeix que un altre factor amb què “tothom ja està d’acord” és que un robot “ha d'entendre la situació actual i, d'alguna manera, adaptar-se o canviar les decisions depenent del que veu. Ha de ser programable, ha de tenir una certa autonomia i ha de poder moure elements del seu entorn”.
La robòtica va sorgir a l’entorn industrial fa aproximadament uns 50 anys
Malgrat que la robòtica va sorgir a l’entorn industrial fa aproximadament uns 50 anys, en forma de grans braços mecànics programats per desenvolupar tasques repetitives, ha continuat evolucionant per posar-se a disposició del sector dels serveis, on s’origina la robòtica assistencial. “A diferència de la robòtica tradicional, els robots no es desenvolupen en un entorn tan controlat, aquests han d’interactuar amb una persona i, per tant, han de tenir una capacitat adaptativa a uns entorns molt variables i altament desestructurats”, explica Pere Homs, director general d'Enginyers Industrials de Catalunya.
Estem preparats per conviure amb ells?
“No, no estem preparats perquè hem vist moltes pel·lícules que ens han generat unes expectatives molt altes”, assenyala Alenyà. “Actualment, nosaltres, tècnicament o per qüestions de preu, no som capaços de produir els robots que tots ens imaginem gràcies o per culpa de les pel·lícules”, afegeix.
L’expert destaca que, a més, la privacitat dels usuaris és una de les qüestions que més debat genera: “Amb els mòbils estem regalant molta informació a companyies privades i, de vegades, no ens adonem perquè aquests no tenen aquest component de cosa que es mou i que està al nostre voltant. Com que el robot sí que la té, comença a despertar aquestes qüestions, i ja està bé que ho faci, però en el cas del mòbil també ens les hauria de despertar”.
En aquesta mateixa línia, Homs considera que la intel·ligència artificial encara és “molt justeta”, ja que ens trobem en l’inici d’una gran revolució. En aquest sentit, fer el pas del món digital al món físic suposa un pas que requereix encara més avenços: “Quan surts de la pantalla i t’has de bellugar per un entorn on hi ha una escala, o hi pot haver una sabata pel mig, el robot té dificultats que no té un algoritme que es troba dins d’un ordinador”, explica el director general d’Enginyers Industrials de Catalunya.
I els robots, estan preparats per conviure amb nosaltres?
“Aquesta és la frontera de coneixement del món de la robòtica”, apunta Homs. Efectivament, aconseguir que els robots disposin de capacitats sensorials i cognitives bàsiques per prendre decisions en un entorn constantment canviant és un repte, a hores d’ara, lluny de ser assolit. “Segurament, la resposta canviarà dràsticament d’aquí a dos anys, quan la intel·ligència artificial hagi evolucionat més que no pas ara. Els canvis es produiran de forma continuada, a mesura que incorporem els avenços en els diferents àmbits del nostre dia a dia”.
La robòtica assistencial a Catalunya: viure en un pis sense ascensor
Tots dos experts consideren que, a Catalunya, la robòtica assistencial té un teixit “molt bo”: “Existeix una xarxa d’associacions de persones grans i de cuidadors que tenen moltes ganes de rebre ajut de la tecnologia, tenim una xarxa d’hospitals que estan molt acostumats a fer experimentació amb noves tecnologies, tenim una bona oportunitat perquè som un país de pimes que aprofita el coneixement. El que no tenim, però, és el suport de l‘administració pública”, assenyala Alenyà, qui destaca que, per aquest motiu, “costa molt” engegar nous projectes en comparació amb altres països com ara Alemanya o el Regne Unit: “En aquests territoris estan invertint molts diners, i nosaltres encara som a temps de ser capdavanters, però necessitem aquest cop de mà per poder impulsar projectes de la mateixa magnitud”.
De fet, la Nit de la Robòtica, que el passat 19 d’octubre va celebrar la seva novena edició, suposa un punt de trobada i un reflex dels diversos actors del sector i de la situació a Catalunya, que fa un mes va reunir més de 200 professionals amb la robòtica assistencial com a protagonista de la Nit. “Des del Col·legi Enginyers Industrials de Catalunya, cada any traiem pit d’un sector petit, però molt potent, i totes les grans empreses del sud d’Europa tenen la seva veu aquí”, explica Homs.
El robot, una eina per a les tasques quotidianes
Alenyà, qui no es va perdre la cita del passat mes d’octubre, explica que malgrat el debat generat entorn de l’adopció de la robòtica assistencial, l’adopció és positiva. “No hem de veure els robots com a substituts de les persones que cuiden a la gent, sinó com a eines d’aquests professionals”.
Alenyà: “No hem de veure els robots com a substituts de les persones que cuiden a la gent, sinó com a eines d’aquests professionals”
L’expert ho exemplifica amb els professionals que, en funció del grau de dependència d’un determinat pacient, acudeixen amb més o menys freqüència a les llars: “Amb el futur que ens espera, amb cada vegada més gent gran i menys professionals per poder cuidar-nos, no podem substituir els cuidadors per robots, sinó que aquests han de complementar la seva tasca”.
En aquest sentit, la robòtica assistencial passa a un primer pla desenvolupant tasques com ara l’emissió de recordatoris o afavorir les interaccions socials amb el nucli familiar: “No hem d’imaginar un robot com una màquina amb qui converso, sinó com una eina que em facilita parlar amb els meus coneguts, els meus fills o els meus nets”. Així, en les petites accions de la nostra quotidianitat es troba el paper que ha d’adoptar la robòtica assistencial per tal de permetre a les persones quedar-se més temps a casa seva. “Perquè l’alternativa si no hi ha prou professionals, és fer-te fora de casa i enviar-te a una residència”.