El negoci de les apps

L'Apple Store ha estat l'origen d'un negoci que des del 2008 ha generat més de 25.000 milions de dòlars de beneficis per als desenvolupadors

L'App Store va iniciar el negoci de les aplicacions mòbils
L'App Store va iniciar el negoci de les aplicacions mòbils
quico domingo
Soci i director de Mortensen
13 de Juny de 2016
Amb l'aparició de l'iPod, Apple va descobrir que la venda de contingut –si aconseguia reinventar-lo–, podia ser tan o més interessant i lucrativa que la venda de hardware. I tal i com ens té acostumats, l'empresa de Cupertino va ser capaç de trobar la clau d'un nou negoci que canviaria el mercat.

Primer amb l'iTunes Music Store i posteriorment amb l'App Store –i amb una fórmula que després van aplicar altres empreses– , Apple va ser capaç de fer-nos entendre que el contingut es paga.

La clau segurament va ser el fet que, tot i ser de pagament, les botigues de la companyia ofereixen una infinitat de contingut gratuït. Si a això li sumem que els preus de compra d'articles són realment econòmics –apps des de 0,89 € i cançons des d'1,29 €– i que l'experiència de compra està perfectament dissenyada i integrada en els dispositius de la companyia, ja tenim la recepta de l'èxit.

Fent una mica d'història, Apple va introduir el concepte d'App Store juntament amb el sistema operatiu iOS –llavors iPhoneOS– 2.0 l'any 2008. Des de llavors s'han publicat més d'un milió i mig d'aplicacions per iPhone, iPad i iPod que han generat més de 25.000 milions de dòlars en benefici per als desenvolupadors.

Uns anys després, passada la febre dels seus inicis, el gran èxit de l'App Store és el d'haver aconseguit que desenvolupadors independents i petits estudis siguin capaços de produir aplicacions i jocs que poden competir de tu a tu amb les creacions de grans companyies multinacionals.

Així doncs, l'App Store ha esdevingut un model de negoci en si, amb el naixement i consolidació de companyies que la fan servir com a canal de distribució principal –o únic–, per als seus productes.

Un clar exemple que tenim ben a prop de casa és Kerad Games, l'empresa de vídeojocs socials esportius fundada per Gerard Piqué l'any 2011.

La història de la companyia és ben curiosa. Segons explica el seu CEO Alberto Guerrero, a finals del 2011 Joan Piqué, pare del futbolista, el va trucar per explicar-li que el seu fill tenia una idea de negoci que volia explicar-li.



I a partir d'aquí va néixer Kerad Games, amb l'objectiu de crear un simulador de "manager" de futbol –de l'estil FIFA o PC Futbol, que els més veterans recordaran–, repensat i adaptat als temps i canals actuals.

L'any 2012, amb la participació del propi Gerard Piqué, es van dissenyar les diferents seccions del joc, batejat com a Golden Manager i es va començar a muntar l'equip humà que havia de dur el projecte a la realitat. Finalment, el febrer del 2015 es va presentar la primera versió de Golden Manager per iOS (iPhone i iPad), a l'App Store.

Des de llavors, l'empresa no ha parat de créixer, en xifres i estructura. Actualment hi treballen més de 50 empleats, dels quals pràcticament la meitat són desenvolupadors i la resta es reparteixen entre equips de màrqueting, negoci, administració, art i controls de qualitat.

Ingressos
Totes les versions de Golden Manager –iPhone, Android o Facebook– són gratuïtes. I doncs, d'on provenen els ingressos de la companyia? D'una banda, el joc incorpora compres integrades dins de l'aplicació –anomenades inApp Purchases–, que permeten millorar diversos aspectes de l'equip. A més, existeixen els anomenats "vídeos amb recompensa", petits clips publicitaris que recompensen el jugador per veure'ls.



Per tant, salvat el furor inicial en què tota gran empresa "necessitava" ser a l'App Store, encara que fos sense saber com recuperaria la inversió de desenvolupament o manteniment del seu producte, la plataforma de venda de continguts ha aconseguit crear un ecosistema de desenvolupadors i petits estudis que, gràcies a disposar d'un canal de distribució que no els costa diners –recordem que Apple es queda un percentatge de les vendes, però que en cap cas fa avançar diners als publicadors–, han pogut fer arribar els seus productes a una quantitat de públic ingent.