15
de Setembre
de
2016 - 05:30
Act.
16
de Setembre
de
2016 - 17:10
La simplificació en la relació amb el comprador final que suposa el món digital ha fet créixer aquesta indústria paral·lela. La paraula "pirateria digital" forma part del nostre vocabulari des que serveis com Napster, Kazaa o eMule, a principis de segle, van permetre als usuaris descarregar desenes de gigues de música i vídeo de forma gratuïta i il·legal. Els governs nacionals van actuar amb lentitud, però contundència, contra aquestes plataformes. Però no va ser fins a l'aparició de serveis freemium alternatius que el problema no es va pal·liar.
Però la pirateria a Internet no està vinculada només als productes culturals. Aparells electrònics, merchandising de tot tipus, cosmètics, medicaments, joguines i, per descomptat, tèxtil, també són objecte de desig dels falsificadors.El fenomen de les falsificacions mou 1,3 bilions de dòlars a l'any, i no es limita a l'aparició de manters per les ciutats. Internet és un fons inabastable de jerseis, sabatilles, samarretes, pantalons i tot tipus de roba que vulneren els drets de propietat intel·lectual. I el sector estrella en les còpies del tèxtil és l'esportiu.
Segons les dades de la Unió Europea, les pèrdues del sector esportiu per falsificacions superen els 500 milions de dòlars. "A la xarxa trobem tot tipus de complements esportius, sabatilles, samarretes d'equips de futbol, etc. que es falsifiquen massivament i es distribueixen per Internet. És un risc que les empreses han d'entendre i afrontar", explica David Casellas, director de desenvolupament de negoci de la companyia Red Points, especialitzada en la protecció de marques i continguts online.
Les facilitats de la xarxa
Els productes esportius més falsificats són els que estan relacionats amb equips de primer nivell. El FC Barcelona va ser l'equip que més samarretes va col·locar al mercat durant l'última temporada amb 3,6 milions de vendes del seu model. El van seguir Bayern de Munic i Chelsea, amb 3,3 i 3,1 milions de samarretes venudes, respectivament, mentre que equips com el Manchester United o el Real Madrid es van quedar sobre els 2,9 milions. Però aquestes xifres només reflecteixen les vendes de productes oficials. El percentatge de falsificacions que es mouen al mercat és impossible de calcular.
Segons Casellas, un dels motius que ha permès la proliferació d'aquesta indústria paral·lela també a la xarxa és la simplificació del mercat que suposa el món virtual. "Vendre per Internet permet al fabricant de falsificacions interactuar directament amb consumidors de tot el món sense recórrer a intermediaris. Qualsevol es pot obrir un compte a una xarxa social i vendre falsificacions sense ni tan sols estar en contacte amb la mercaderia", explica Casellas, que també atribueix el creixement del "sector" a "l'anonimat amb què es pot actuar a Internet. Això dificulta les possibilitats d'identificar els infractors. Internet ha fet créixer tant el volum com la complexitat del problema", apunta.
Pàgines tan populars com eBay o Amazon són focus del problema, però l'oferta de falsificacions esportives s'ha fet extensiva a espais més difícils d'identificar, com webs especialitzades, perfils anònims a les xarxes socials, pàgines d'anuncis classificacions i aplicacions mòbils de tot tipus que permeten vendre productes entre particulars.
Tot i l'aparició d'aquests nous espais de vendes, Casellas identifica a les grans plataformes digitals de distribució amb origen a l'Àsia com el nou gran cau de falsificacions. "Pàgines com Alibaba permeten al fabricant de producte falsificat eliminar les complexes xarxes de distribució i importació als països de consum que necessitava abans. Ara pot vendre el seu producte directament a destí i amb un risc mínim. Venen els seus catàlegs a l'engròs, enviant milers d'unitats de falsificacions a preus molt baixos".
A més de les facilitats que ofereix el món virtual als fabricants de falsificacions, el creixement del mercat també té molt a veure amb la confiança dels usuaris, que han perdut la por a comprar per Internet, tant productes originals com falsificacions. "Tant les plataformes més conegudes com les especialitzades en productes falsificats incorporen mètodes de pagament comuns, com Mastercard o PayPal. Això juga a favor de la credibilitat de l'eina, i l'usuari hi confia per fer els seus pagaments".
Pla contra les falsificacions
Malgrat la constant aparició de falsificacions esportives a les seves pàgines, pràcticament cap de les plataformes digitals de venda de productes es preocupa de la seva detecció i eliminació. Així almenys ho entén l'executiu de Red Points, que, tot i això, concedeix que "sí que actuen eficaçment quan reben una notificació sobre la venda d'una falsificació a la seva pàgina", pel que entén que la clau està a "treballar en estreta relació amb aquests portals per a què col·laborin i s'impliquin en la protecció de les marques".
Red Points va començar a treballar en la detecció de productes falsificats a la xarxa el 2011 i ha desenvolupat una tecnologia que automatitza un procés que consta de quatre fases: detecció, documentació, validació i eliminació de les còpies que es poden trobar a Internet. En l'actualitat, l'empresa elimina més de 50.000 continguts il·legals al mes.
L'empresa col·labora amb regularitat amb entitats com la Societat d'Artistes AIE, empreses com Deloitte i diversos grups editorials i audiovisuals. El seu últim pas ha estat l'acord signat amb la Asociación Española de Fabricantes y Distribuidores de Artículos Deportivos (AFYDAD) per informar a les seves més de 350 marques afiliades sobre l'existència o no de còpies dels seus productes a la xarxa.
Però la pirateria a Internet no està vinculada només als productes culturals. Aparells electrònics, merchandising de tot tipus, cosmètics, medicaments, joguines i, per descomptat, tèxtil, també són objecte de desig dels falsificadors.El fenomen de les falsificacions mou 1,3 bilions de dòlars a l'any, i no es limita a l'aparició de manters per les ciutats. Internet és un fons inabastable de jerseis, sabatilles, samarretes, pantalons i tot tipus de roba que vulneren els drets de propietat intel·lectual. I el sector estrella en les còpies del tèxtil és l'esportiu.
Segons les dades de la Unió Europea, les pèrdues del sector esportiu per falsificacions superen els 500 milions de dòlars. "A la xarxa trobem tot tipus de complements esportius, sabatilles, samarretes d'equips de futbol, etc. que es falsifiquen massivament i es distribueixen per Internet. És un risc que les empreses han d'entendre i afrontar", explica David Casellas, director de desenvolupament de negoci de la companyia Red Points, especialitzada en la protecció de marques i continguts online.
Les facilitats de la xarxa
Els productes esportius més falsificats són els que estan relacionats amb equips de primer nivell. El FC Barcelona va ser l'equip que més samarretes va col·locar al mercat durant l'última temporada amb 3,6 milions de vendes del seu model. El van seguir Bayern de Munic i Chelsea, amb 3,3 i 3,1 milions de samarretes venudes, respectivament, mentre que equips com el Manchester United o el Real Madrid es van quedar sobre els 2,9 milions. Però aquestes xifres només reflecteixen les vendes de productes oficials. El percentatge de falsificacions que es mouen al mercat és impossible de calcular.
Segons Casellas, un dels motius que ha permès la proliferació d'aquesta indústria paral·lela també a la xarxa és la simplificació del mercat que suposa el món virtual. "Vendre per Internet permet al fabricant de falsificacions interactuar directament amb consumidors de tot el món sense recórrer a intermediaris. Qualsevol es pot obrir un compte a una xarxa social i vendre falsificacions sense ni tan sols estar en contacte amb la mercaderia", explica Casellas, que també atribueix el creixement del "sector" a "l'anonimat amb què es pot actuar a Internet. Això dificulta les possibilitats d'identificar els infractors. Internet ha fet créixer tant el volum com la complexitat del problema", apunta.
Pàgines tan populars com eBay o Amazon són focus del problema, però l'oferta de falsificacions esportives s'ha fet extensiva a espais més difícils d'identificar, com webs especialitzades, perfils anònims a les xarxes socials, pàgines d'anuncis classificacions i aplicacions mòbils de tot tipus que permeten vendre productes entre particulars.
Tot i l'aparició d'aquests nous espais de vendes, Casellas identifica a les grans plataformes digitals de distribució amb origen a l'Àsia com el nou gran cau de falsificacions. "Pàgines com Alibaba permeten al fabricant de producte falsificat eliminar les complexes xarxes de distribució i importació als països de consum que necessitava abans. Ara pot vendre el seu producte directament a destí i amb un risc mínim. Venen els seus catàlegs a l'engròs, enviant milers d'unitats de falsificacions a preus molt baixos".
A més de les facilitats que ofereix el món virtual als fabricants de falsificacions, el creixement del mercat també té molt a veure amb la confiança dels usuaris, que han perdut la por a comprar per Internet, tant productes originals com falsificacions. "Tant les plataformes més conegudes com les especialitzades en productes falsificats incorporen mètodes de pagament comuns, com Mastercard o PayPal. Això juga a favor de la credibilitat de l'eina, i l'usuari hi confia per fer els seus pagaments".
Pla contra les falsificacions
Malgrat la constant aparició de falsificacions esportives a les seves pàgines, pràcticament cap de les plataformes digitals de venda de productes es preocupa de la seva detecció i eliminació. Així almenys ho entén l'executiu de Red Points, que, tot i això, concedeix que "sí que actuen eficaçment quan reben una notificació sobre la venda d'una falsificació a la seva pàgina", pel que entén que la clau està a "treballar en estreta relació amb aquests portals per a què col·laborin i s'impliquin en la protecció de les marques".
Red Points va començar a treballar en la detecció de productes falsificats a la xarxa el 2011 i ha desenvolupat una tecnologia que automatitza un procés que consta de quatre fases: detecció, documentació, validació i eliminació de les còpies que es poden trobar a Internet. En l'actualitat, l'empresa elimina més de 50.000 continguts il·legals al mes.
L'empresa col·labora amb regularitat amb entitats com la Societat d'Artistes AIE, empreses com Deloitte i diversos grups editorials i audiovisuals. El seu últim pas ha estat l'acord signat amb la Asociación Española de Fabricantes y Distribuidores de Artículos Deportivos (AFYDAD) per informar a les seves més de 350 marques afiliades sobre l'existència o no de còpies dels seus productes a la xarxa.