El Sónar D es fa gran

Per als amants de la conjunció que formen creativitat, art i tecnologia, el Sónar D és un petit tresor que, enmig d'un dels festivals de música electrònica més importants del món, permet als sibarites del sector gaudir d'una quantitat d'innovació difícil de processar en tan poc temps.

A VIA Empresa hi hem anat, n'hem seguit les principals ponències i us n'hem preparat un petit resum amb les lliçons d'innovació imprescindibles.

Spotify presenta Discover Weekly i Taste Profiles
La primera conferència del Sonar D a les 10 del matí ja ha arrencat plena de gom a gom. Mattew Ogle i Ajay Kalia, de Spotify, han explicat als assistents com funcionen els algorismes de recomanació del popular servei de música en streaming. El bagatge de tots dos joves dins el sector és impressionant: Ogle, responsable de Spotify Discover Weekly, ha treballat a Last FM i The Echo Nest, abans que fos adquirida per Spotify, va crear Drinkify, un servei que crea còctels personalitzats en funció de la música que escoltem, i This is My Song, una plataforma de recomanació musical basada en la cançó preferida d'una comunitat d'usuaris.

Kalia, a càrrec de Spotify Taste Profiles, compta amb 10 anys d'experiència en el desenvolupament de tecnologia musical i, igual que el seu company Mattew Ogle, treballava a The Echo Nest quan Spotify la va adquirir. En començar la xerrada, Kalia ha explicat que en els darrers anys la quantitat de música que tenim al nostre abast ha crescut exponencialment i que aquest fet sovint pot abromar certs usuaris que es veuen sobrepassats per la quantitat d'artistes que no coneixen. És per aquest motiu que la personalització és absolutament necessària.

El problema amb la recomanació musical és que la relació que té cadascú amb la música és única i complicada de predir i per tant no hi ha un únic mapa del panorama musical. De fet, com a exemple il·lustratiu, Kalia ha explicat que un 5% dels usuaris que escolten James Brown també escolten Limp Bizkit, un grup nord-americà de metal.

Quan Mattew Ogle va arribar a Spotify li van encarregar que s'ocupés de la pestanya "Discover", que proporcionava recomanacions genèriques a la plataforma. Explica que la primera dada que va poder constatar és que ningú la feia servir –aproximadament un 1% dels usuaris. I a partir d'aquí va néixer el tret diferenciador de Discovery Weekly: una llista generada per ordinador, diferent per a cada usuari que s'omple amb els temes que usuaris similars a nosaltres han afegit a les seves llistes personals.

Són llistes relativament curtes, d'aproximadament un parell d'hores, buscant l'analogia amb el CD o cinta que un amic podia enregistrar per tu i donar-te. I el resultat no podria haver estat millor. Segons un estudi dut a terme sobre les piulades que els usuaris de Spotify fan a Twitter, la gran majoria de comentaris contenen paraules positives com ara Knows Me –em coneix– o On point –Ho ha encertat–.



Curating the curators
La següent conferència pretenia aprofundir en el motiu pel qual els diferents serveis de música en streaming –com el propi Spotify o Youtube– no han aconseguit substituir la tradicional ràdio-fòrmula com a mitjà prescriptor. Per discutir-ho, Joe Muggs, un conegut periodista musical britànic, ha entrevistat Jeff Smith, director musical de BBC Radio 2 i BBC 6 Music i extreballador de Capital FM i Napster.

Durant la xerrada, Smith ha parlat de la importància de la demografia en els gustos musicals, concepte que ha batejat amb el nom de Psychografics. Segons el seu punt de vista, els serveis de música en línia com Apple Music, Deezer o Spotify només són complements a la ràdio tradicional on, en el cas de la BBC, una dotzena de persones escolten música tot el dia per decidir que recomanen.

Smith afirma que "les dades són interessants, però en última instància cal escoltar la música" i que "allò que fa importants a les emissores de ràdio és la química que s'estableix entre el locutor i l'audiència, el contacte entre humans. Preguntat pel futur de la ràdio, la seva resposta ha estat contundent: "El seu futur és brillant, no necessites mirar cap pantalla ni estar atent a res. Pots fer altres coses mentre l'escoltes".


Joe Muggs i Jeff Smith.

Art policial: Vigilància i la ètica de les dades
Segons el meu parer, la ponència més interessant del primer dia de Sonar D. Presentada per Kate Crafword, investigadora principal a Microsoft Research, professora del MIT i membre sènior de l'Information Law Institute de Nova York, ha començat ensenyant una diapositiva amb les cares de Elon Musk, CEO de Tesla, Nick Bostrom, filòsof de la Universitat d'Oxford i altres CEOs a qui els preocupa la "singularitat" –aquell moment en què les màquines fossin capaces d'auto-millorar-se fins a superar la intel·ligència humana.

Segons Crawford, la singularitat pot ser percebuda com un gran problema... d'homes rics i blancs. A més , la investigadora ha parlat del programa conjunt d'IBM amb el Govern nord-americà –batejat com a I2– que fa servir el superordinador Watson per predir furuts criminals –no us sona a la pel·lícula Minority Report?.

Crawford ha denunciat el biaix d'aquest tipus de prediccions en termes de raça o origen. Per acabar, ha explicat com la ciutat de Boston va dur a terme un experiment de reconeixement facial a gran escala –sempre al·legant motius de seguretat anti-terrorista– aprofitant els assistents a un macro-festival musical.
 
 
Kate Crafword al Sónar D 

Why We Play
I al migdia ha arribat el moment més esperat: la conferència inaugural del músic britànic Brian Eno. El multidisciplinar artista ha parlat de termes tan distints i alhora tan interrelacionats com la filosofia, la política, l'art, la tecnologia i l'economia. Començant per la una descripció de les societats ultraliberals actuals des del punt de vista de l'economia i de l'educació –el sistema educatiu britànic només ensenya els alumnes a aprovar, pots graduar-te amb les millors notes. Els sistemes educatius actuals premien les aptituds en STEM –Ciència, Tecnologia, Enginyeria, Matemàtiques– en detriment de les disciplines humanístiques fet que condueix a una major especialització.

És precisament per aquesta especialització que el cervell humà actual és un 15% més petit que fa 20.000 anys: els nostres rebesavis havien de tenir tot el coneixement del món al seu cap mentre que nosaltres deleguem en el coneixement d'altres cervells. –"Que jo sigui a Barcelona és un miracle. Només en l'avió que m'ha portat fins aquí hi ha 4 milions de peces i mig milió de persones involucrades i el meu cervell no ha hagut de fer res". És aquesta col·laboració entre persones el que ens uneix: la dansa és el principi de la col·laboració i això ho podríem estendre a d'altres disciplines artístiques.

"Art és tot allò que no cal que facis. Si tothom deixés de cantar, l'economia continuaria funcionant". De fet qualsevol elecció estilística –roba, pentinat, maquillatge, llenguatge, to, etc.– és una tria a favor del món en detriment d'una altra. L'artista crea allò que del que li agradaria estar envoltat i en general ho fan també les societats.

Finalment ens ha regalat amb una frase per la reflexió: "La cultura és el lubricant de l'evolució, l'evolució és revolucionària i la revolució és caòtica". 

 
Brian Eno