21
de Febrer
de
2015 - 05:30
Act.
30
de Març
de
2015 - 16:40
L'espionatge arriba als telèfons mòbils de mig món. Segons s'ha pogut saber a partir de la documentació filtrada per Edward Snowden, les agències de seguretat americana i anglesa –NSA i GCHQ respectivament- van robar les claus de xifrat deGemalto, el primer fabricant mundial de targetes SIM.
A la pràctica, disposar d'aquestes claus significa que els governs americà i anglès serien capaços d'interceptar de manera remota –sense accedir físicament al telèfon- i sense necessitat d'intervenció judicial, comunicacions i missatges de la gran majoria de mòbils del món. Gemalto, l'empresa a qui han estat sostretes aquestes claus d'encriptació, actualment ven targetes SIM a més de 450 operadores de telecomunicacions d'arreu del món –entre les quals hi ha les grans AT&T, Sprint, Verizon o T-Mobile-.
Actualment, agències com la NSA duen a terme tasques de vigilància passives que consisteixen a recollir i analitzar les dades que s'envien a través dels grans troncals de fibra òptica, ones de ràdio o dispositius sense fils. Per fer-ho, col·loquen antenes en posicions estratègiques que s'encarreguen de capturar informació a tot hora.
Les companyies de telecomunicacions, a qui òbviament no agraden massa aquestes pràctiques, han creat xarxes més segures –com ara les noves 3G, 4G o LTE- que xifren les dades que s'hi transmeten. El fet de disposar d'aquestes claus significa que les agències de seguretat no necessiten dur a terme costoses tasques de desencriptat per escoltar una simple trucada de telèfon, sinó que, simplificant-ho força, tan sols han d'aixecar l'auricular.
Aquesta nova filtració no és només una mala notícia per als usuaris finals, sinó que implica que els governs de tercers països –que no siguin els Estats Units o el Regne Unit- podrien convertir-se en objectius d'espionatge molt més assequibles.
Cal esperar a veure quines seran les reaccions tant del govern nord-americà com de la mateixa Gemalto, que haurà d'aclarir com una empresa centrada en la seguretat a les telecomunicacions pot patir una errada de seguretat d'aquesta magnitud.
A la pràctica, disposar d'aquestes claus significa que els governs americà i anglès serien capaços d'interceptar de manera remota –sense accedir físicament al telèfon- i sense necessitat d'intervenció judicial, comunicacions i missatges de la gran majoria de mòbils del món. Gemalto, l'empresa a qui han estat sostretes aquestes claus d'encriptació, actualment ven targetes SIM a més de 450 operadores de telecomunicacions d'arreu del món –entre les quals hi ha les grans AT&T, Sprint, Verizon o T-Mobile-.
Actualment, agències com la NSA duen a terme tasques de vigilància passives que consisteixen a recollir i analitzar les dades que s'envien a través dels grans troncals de fibra òptica, ones de ràdio o dispositius sense fils. Per fer-ho, col·loquen antenes en posicions estratègiques que s'encarreguen de capturar informació a tot hora.
Les companyies de telecomunicacions, a qui òbviament no agraden massa aquestes pràctiques, han creat xarxes més segures –com ara les noves 3G, 4G o LTE- que xifren les dades que s'hi transmeten. El fet de disposar d'aquestes claus significa que les agències de seguretat no necessiten dur a terme costoses tasques de desencriptat per escoltar una simple trucada de telèfon, sinó que, simplificant-ho força, tan sols han d'aixecar l'auricular.
Aquesta nova filtració no és només una mala notícia per als usuaris finals, sinó que implica que els governs de tercers països –que no siguin els Estats Units o el Regne Unit- podrien convertir-se en objectius d'espionatge molt més assequibles.
Cal esperar a veure quines seran les reaccions tant del govern nord-americà com de la mateixa Gemalto, que haurà d'aclarir com una empresa centrada en la seguretat a les telecomunicacions pot patir una errada de seguretat d'aquesta magnitud.