Hi ha dues conclusions clares respecte les eleccions nord-americanes: Donald J. Trump serà el nou president dels Estats Units, i el sistema d'enquestes està tocat de mort. Els comicis del 8 de novembre no són el primer símptoma de malaltia dels sondeigs tradicionals. Amb el resultat del Brexit, ja se sentien les primeres estossegades; i amb el fallit 'sorpasso' podemita de les eleccions espanyoles, la febrada era més que evident. Ara, fins i tot el The New York Times, que havia arribat a donar un 85% de probabilitats de guanyar a Hillary Clinton, es pregunta què ha pogut fallar. Què ha fet que cap diari ni enquesta tradicional, a banda del Los Angeles Times, hagi predit la victòria republicana.
Davant d'aquesta situació, són molts els que miren cap al Big Data i les xarxes socials a la recerca d'un sistema infal·lible. I el cert és que no el trobaran. Ningú s'atreveix encara a predir 100% un resultat electoral amb l'anàlisi de la conversa online. Els forats del sistema són bastants: a les xarxes no hi és tothom, hi ha bots que esbiaixen la mostra, es menteix... Però tot i això, el fet que, per exemple, el volum d'informació sigui molt major o que les mateixes enquestes tradicionals també tinguin inconvenients, fa que molts especialistes s'aventurin a provar-ho. I aquests intents moltes vegades surten bé. O, al menys, millor que el sistema clàssic.
Richard Dron i Sanjiv Rai, dos casos d'èxit
Un cop passats els comicis és fàcil vendre's com el vident perfecte. Fins i tot Els Simpson semblen haver predit que Trump seria president. Richard Dron, cap d'Innovació Digital de la Universitat de Salford, al Regne Unit, és dels pocs que pot afirmar "jo ja ho vaig dir". En un article publicat al seu blog el mateix dia de les eleccions, Dron suggeria que l'impacte major dels missatges de Trump a Internet podien donar-li la victòria.
Richard Dron ja havia analitzat les dades del Brexit i n'havia tret una conclusió: "No deixis que la teva ment te la jugui i et faci creure allò que vols que sigui veritat." Amb la lliçó apresa, Dron va fixar-se tan sols en les dades. I aquestes deien que el patró dels resultats de Trump era molt semblant al dels euroescèptics mesos abans: més impacte, més influència i més comentaris a la xarxa.
Això, certament, no es tradueix automàticament en simpatia o vots per un candidat; però una àmplia difusió del missatge pot ser clau. De fet, opinava Dron, el més important és que el missatge arribi al votant. "Tot el que ell [Trump] necessita és inculcar els seus missatges centrals a les masses de desocupats dels Estats del mig oest", concloïa l'expert. I així ha estat.
Un altre dels analistes que va atrevir-se a fer un pronòstic Big Data i que ha acabat encertant és l'indi Sanjiv Rai, fundador de la startup Genic.ai. El seu programa MogIA va analitzar 20 milions de dades de Twitter, Facebook, Google i YouTube als Estats Units. Rai va pronosticar la victòria de Clinton a les primàries demòcrates; la de Trump a les republicanes; i el triomf final del multimilionari a les eleccions.
La principal característica del model de Sanjiv Rai és que aprèn del seu entorn. D'aquí el terme "MogIA", que combina les sigles d'Intel·ligència Artificial i el nom de Mogwli, el protagonista del Llibre de la Selva. El model de Sanjiv Rai ha anat millorant des que el va crear l'any 2004; però encara no és infal·lible. El sistema, per exemple, encara té problemes per distingir el sentiment dels missatges. Tot i això, un gran volum de missatges (encara que siguin negatius), diu molt de com aniran unes eleccions.
L'enquesta ha mort?
Com diu l'analista de Wired, Cade Metz, "la lliçó de la victòria de Trump no és que les dades hagin mort, sinó que les dades són defectuoses, i sempre ho seran". I afegeix que aquest "no és tant un fracàs de les dades, com un fracàs de les persones que utilitzen les dades." En aquest sentit, el columnista del The New York Times Jim Rutenberg opina que un dels problemes en les prediccions ha estat que "els periodistes no es van qüestionar les enquestes, ja que confirmaven la seva primera impressió que Trump ni en un milió d'anys podria guanyar."
Així doncs, al sistema d'enquestes tradicional li toca fer anàlisi dels seus errors i mancances. També haurà d'aprendre a recolzar-se en noves tècniques que s'estan demostrant útils, com és el Big Data. Aquest biaix produït per la subjectivitat dels mitjans o dels encarregats de 'cuinar' les enquestes pot desaparèixer en certa manera amb l'anàlisi de xarxes socials. Tot i que sempre serà necessari el cap humà per entendre les dades, i que aquest pot errar; el Big Data aporta dades molt importants per a l'anàlisi política. Potser ja és hora de confiar en les xarxes socials com a termòmetre electoral.
Davant d'aquesta situació, són molts els que miren cap al Big Data i les xarxes socials a la recerca d'un sistema infal·lible. I el cert és que no el trobaran. Ningú s'atreveix encara a predir 100% un resultat electoral amb l'anàlisi de la conversa online. Els forats del sistema són bastants: a les xarxes no hi és tothom, hi ha bots que esbiaixen la mostra, es menteix... Però tot i això, el fet que, per exemple, el volum d'informació sigui molt major o que les mateixes enquestes tradicionals també tinguin inconvenients, fa que molts especialistes s'aventurin a provar-ho. I aquests intents moltes vegades surten bé. O, al menys, millor que el sistema clàssic.
Richard Dron i Sanjiv Rai, dos casos d'èxit
Un cop passats els comicis és fàcil vendre's com el vident perfecte. Fins i tot Els Simpson semblen haver predit que Trump seria president. Richard Dron, cap d'Innovació Digital de la Universitat de Salford, al Regne Unit, és dels pocs que pot afirmar "jo ja ho vaig dir". En un article publicat al seu blog el mateix dia de les eleccions, Dron suggeria que l'impacte major dels missatges de Trump a Internet podien donar-li la victòria.
Richard Dron ja havia analitzat les dades del Brexit i n'havia tret una conclusió: "No deixis que la teva ment te la jugui i et faci creure allò que vols que sigui veritat." Amb la lliçó apresa, Dron va fixar-se tan sols en les dades. I aquestes deien que el patró dels resultats de Trump era molt semblant al dels euroescèptics mesos abans: més impacte, més influència i més comentaris a la xarxa.
Això, certament, no es tradueix automàticament en simpatia o vots per un candidat; però una àmplia difusió del missatge pot ser clau. De fet, opinava Dron, el més important és que el missatge arribi al votant. "Tot el que ell [Trump] necessita és inculcar els seus missatges centrals a les masses de desocupats dels Estats del mig oest", concloïa l'expert. I així ha estat.
Un altre dels analistes que va atrevir-se a fer un pronòstic Big Data i que ha acabat encertant és l'indi Sanjiv Rai, fundador de la startup Genic.ai. El seu programa MogIA va analitzar 20 milions de dades de Twitter, Facebook, Google i YouTube als Estats Units. Rai va pronosticar la victòria de Clinton a les primàries demòcrates; la de Trump a les republicanes; i el triomf final del multimilionari a les eleccions.
La principal característica del model de Sanjiv Rai és que aprèn del seu entorn. D'aquí el terme "MogIA", que combina les sigles d'Intel·ligència Artificial i el nom de Mogwli, el protagonista del Llibre de la Selva. El model de Sanjiv Rai ha anat millorant des que el va crear l'any 2004; però encara no és infal·lible. El sistema, per exemple, encara té problemes per distingir el sentiment dels missatges. Tot i això, un gran volum de missatges (encara que siguin negatius), diu molt de com aniran unes eleccions.
L'enquesta ha mort?
Com diu l'analista de Wired, Cade Metz, "la lliçó de la victòria de Trump no és que les dades hagin mort, sinó que les dades són defectuoses, i sempre ho seran". I afegeix que aquest "no és tant un fracàs de les dades, com un fracàs de les persones que utilitzen les dades." En aquest sentit, el columnista del The New York Times Jim Rutenberg opina que un dels problemes en les prediccions ha estat que "els periodistes no es van qüestionar les enquestes, ja que confirmaven la seva primera impressió que Trump ni en un milió d'anys podria guanyar."
Així doncs, al sistema d'enquestes tradicional li toca fer anàlisi dels seus errors i mancances. També haurà d'aprendre a recolzar-se en noves tècniques que s'estan demostrant útils, com és el Big Data. Aquest biaix produït per la subjectivitat dels mitjans o dels encarregats de 'cuinar' les enquestes pot desaparèixer en certa manera amb l'anàlisi de xarxes socials. Tot i que sempre serà necessari el cap humà per entendre les dades, i que aquest pot errar; el Big Data aporta dades molt importants per a l'anàlisi política. Potser ja és hora de confiar en les xarxes socials com a termòmetre electoral.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.