Ford hauria pogut crear Uber; Sony hauria pogut llançar iPhone; Marriott hauria pogut idear Airbnb; i Disney hauria pogut donar lloc a Netflix. Són exemples de grans empreses a qui els ha sorgit competència amb models de negoci disruptius. El professor d'Esade Xavier Ferràs s'ha preguntat durant el primer Fòrum de l'Emprenedoria organitzat per la CEOE i Esade per què aquestes corporacions no van decidir prendre el camí de la innovació en el seu sector i crear un negoci que, tot i que seria competència per al seu mercat habitual, es quedaria en les seves mans. Serien exemples d'intraemprenedoria de gran èxit, és a dir, de projectes d'innovació en el si d'empreses que funcionen. De fet, el docent ha explicat un cas més extrem.
"Kodak va descobrir la càmera digital, però com que era una tecnologia que matava el seu negoci, el carret, va decidir no desenvolupar-la; fa vuit anys va entrar en concurs de creditors", ha explicat durant la seva intervenció en la trobada digital. Tot i que ara ha canviat el seu model de negoci per fabricar productes farmacèutics, una innovació que va desaprofitar va suposar gairebé la fi de l'empresa. Segurament ni aquesta ni les altres grans empreses que Ferràs utilitza d'exemple van emprendre en el si de la firma precisament perquè són grans corporacions.
"La innovació més disruptiva és un paràsit organitzatiu: com més grans són les corporacions, més adverses són a elements transformadors del nucli de negoci en si", ha afirmat Ferràs. De fet, el docent distingeix entre dues potes que ha de tenir tot gran negoci. Per una part, ha "d'explotar el negoci clàssic, rascar dècimes de marge dels mercats saturats", però per l'altra banda, ha "d'explorar noves oportunitats de negoci, combinar noves tecnologies i mercats". Ferràs avisa que no val deixar abandonada una d'aquestes línies, sinó que s'han de fer les dues coses a la vegada.
Quina és la recepta per aconseguir-ho? Informació, ecosistema, tecnologia, capital risc i talent en són els principals ingredients. Per començar, l'economista avisa que hi ha molts estudis que preveuen quines seran les oportunitats de futur de molts sectors. Estar envoltat d'un ecosistema amb universitats, centres de recerca i altres empreses del sector és sempre un avantatge, segons Ferràs. Sobre la tecnologia, apunta que algunes són habilitadores de models de negoci.
Afegeix que és necessari desenvolupar una mentalitat de capital risc, que a l'Estat espanyol encara costa de trobar i resumeix així el paper del talent: "S’ha d’atreure el millor talent i incentivar-lo. Si premiem el nucli de negoci i no la innovació, la gent no voldrà arriscar. S'ha de posar a gent bona i brillant a innovar". De talent per fomentar la intraemprenedoria també ha parlat Alberto Tornero, director de l'àrea d'empreses d'alt potencial i emprenedoria a PwC. "S’han de testar persones que es cregui que puguin assumir el repte i el risc de la innovació, els que ho estan fent molt bé a un altre càrrec", ha indicat.
Cultura i pimes
Però en un país en què la major part del teixit empresarial està format per pimes, també es pot aplicar aquest model? Segons Inés Juste, presidenta de la farmacèutica Grupo Juste i vicepresidenta de la CEOE, les empreses familiars tenen per definició un esperit emprenedor. A més, afegeix que "les estadístiques diuen que un 35% de les empreses familiars fomenten la intraemprenedoria" i que la clau rau en estendre uns valors dins la mateixa empresa que treguin importància a no tenir èxit en un projecte. Tornero afegeix que l'èxit és precisament el "principal enemic" de la innovació: "Bàsicament consisteix a dir a gent d'èxit què ha de fer per seguir tenint èxit".
"La innovació més disruptiva és un paràsit organitzatiu: com més grans són les corporacions, més adverses són a elements transformadors del nucli de negoci en si", segons Xavier Ferràs
El consultor és optimista amb la situació de la innovació i l'emprenedoria a l'Estat espanyol, com també s'hi ha mostrat durant la segona taula rodona Toni Roldán, director del Centre de Polítiques Econòmiques EsadeEcPol i exdiputat al Congrés per a Ciutadans. "El canvi cultural ja ha començat; sóc optimista", ha dit en referència a la visió que té la població sobre els empresaris. I ha afegit: "Sempre hi haurà una part de la població que tindrà una visió molt dolenta de les empreses i del capitalisme feixista i opressor, això no canviarà. Però ara hi ha joves d’èxit que porten bambes i creen empreses, i això és guai".
El president de la CEOE, Antonio Garamendi, ha començat la seva intervenció inaugural de la jornada amb una frase en el mateix sentit i contundent: "Hem de canviar radicalment la idea que no val la pena crear empreses". Com Roldán, considera que "s'ha de posar en valor la figura de l'empresari des de petits". L'educació jugarà un paper important en la part cultural, com també ha destacat el director general d'Esade, Koldo Echebarria: "Hem de prestar atenció al context institucional, amb un accent en l’àmbit educatiu. En aquesta situació de crisi, l’emprenedoria és extremadament important". Però el rol de l'educació també és essencial en la creació del talent.
"La innovació consisteix bàsicament a dir a la gent amb èxit què ha de fer per seguir tenint èxit", considera Alberto Tornero
"Hi ha un espai enorme per fer canvis: els fons europeus de NextGeneration EU són una gran oportunitat per atreure capital humà; és un espai per al reskilling i l'upskilling", segons Toni Roldán. Perquè el talent local té dos problemes principals, considera: l'abandonament escolar -que fa que "es perdi molt talent pel camí"- i l'"endogàmia" de les universitats.
Crear una empresa
Aquest talent jove són els empresaris del futur. "Altres cultures, com l’asiàtica o la nord-americana, són constants en emprendre i innovar; no tenen por", assegura Inés Juste. Segons Fermín Albadalejo, president de la comissió de foment de l'esperit empresarial de la CEOE, l'emprenedoria s'ha de tenir en compte com una sortida laboral més. El seu equip de treball de la patronal establirà les bases per impulsar una llei d'emprenedoria. "Estem analitzant les deficiències del model actual: identificarem els punts exactes de la normativa que limiten l’activitat emprenedora", ha explicat.
"Un emprenedor que comença de zero a sectors no digitals ho té molt més difícil", assegura Alex Carbonell
Roldán ha afirmat que "no és tan complicat crear una empresa a Espanya", però creu que "sí que hi ha problemes en el creixement de les empreses; hi ha barreres institucionals". Segons Alex Carbonell, col·laborador acadèmic d'Esade, això s'aplica a l'àmbit digital, però "un emprenedor que comença de zero en altres sectors ho té molt més difícil, perquè no té una infraestructura de suport; són emprenedories a llarg termini que requereixen més inversió".
La nova llei d'emprenedoria es va anunciar fa dos anys, però encara no s'ha tramitat ni l'avantprojecte d'aquesta regulació. Què ha d'incloure? Carbonell defensa que ha de dotar les inversions de seguretat jurídica i que s'ha d'arribar a un nivell de "flexibilitat sense abusos" en les relacions laborals de les startups i els treballadors. Posa d'exemple els riders i assegura que "no podem esperar una sentència per aclarir la seva situació: treballar a una startup ha de ser digne, però els empresaris han de tenir la flexibilitat suficient per permetre millorar l’empresa".
En definitiva, els economistes i empresaris participants al primer Fòrum de l'Emprenedoria organitzat per la CEOE i Esade han demanat menys burocràcia i facilitats fiscals per crear noves empreses. Ara, amb la crisi de la covid-19, veuen una oportunitat i alhora una necessitat d'alguns treballadors que s'han quedat sense feina per emprendre. Mario Lara, director d'Esade Madrid, ha conclòs la jornada amb una defensa del sector privat: "Si no hi ha empresaris, no hi ha feina".