El centre tecnològic Eurecat celebra aquest 2025 els 10 anys de vida amb l'objectiu de continuar sent “l'aliat tecnològic estratègic en R+D per a les pimes” catalanes. Així ho ha expressat el president d'Eurecat, Daniel Altimiras, en una trobada amb periodistes on s'ha passat revista dels indicadors i principals fites que la fundació ha assolit durant aquesta dècada.
En aquests 10 anys, Eurecat ha impulsat 15.823 projectes i serveis d’innovació tecnològica, dels quals uns 15.000 han estat amb empreses i organitzacions i uns 800 dins de consorcis catalans, estatals o europeus. Aquests projectes han permès al centre tecnològic accelerar la tecnologia de més de 3.200 companyies “de totes les mides i sectors”. “Anem a veure moltes empreses i utilitzem tots els instruments de finançament possibles”, ha explicat el director general de l'entitat, Xavier López, qui ha mostrat la voluntat d'Eurecat d'arribar un pas més enllà i acostar-se encara més al gruix del teixit econòmic català, conformat majoritàriament per pimes.
Els projectes d'innovació tecnològica d'Eurecat poden néixer a través de tres vies principals: com a idees sorgides dins del mateix centre, fruit del monitoratge de les noves tecnologies i les seves possibles aplicacions útils; com a necessitats traslladades per companyies externes, o bé com a projectes europeus o internacionals en què el centre actua com a coordinador de diverses entitats. Sigui quina sigui la font, i deixant de banda els encàrrecs privats, tota idea tecnològica sorgida al centre neix amb l'objectiu d'arribar d'alguna manera a la societat. La metodologia més emprada i buscada d'entrada és la cessió de la innovació a alguna empresa en forma de llicència, i d'aquí sorgeixen les més de 230 patents que acumula Eurecat. Però hi ha ocasions en què la tecnologia és massa innovadora per a ser explotada per altres companyies, moments en què s'explora la possiblitat de crear una nova empresa derivada o spinoff. Així han sorgit ja una desena d'empreses de base tecnològica, com Air-Fi, Aracne Textile Solutions, Dipneo o Ephion Health, de les quals Eurecat manté un percentatge minoritari de l'accionariat i en les quals participa activament als organismes de govern.
14 seus i més de 850 professionals
Eurecat duu a terme la seva activitat a través de les múltiples seus corporatives que té repartides pel territori: 10 centres de recerca aplicada a Catalunya (a Amposta, Barcelona, Canet, Girona, Lleida, Manresa, Mataró, Reus, Tarragona i Vila-seca), tres seus a altres territoris (la seu d'Eurecat LATAM a Santiago de Xile, la de Màlaga i la recentment estrenada a Madrid) i la seu fiscal a Cerdanyola del Vallès, dins de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Cadascuna d'elles neix com un centre especialitzat en una tecnologia específica (per exemple, Eurecat Reus acull la Unitat de Nutrició i Salut), però que també incorpora experts d'altres disciplines per poder actuar com a “punt de connexió” i referent tecnològic per a les empreses del territori en qüestió.
El talent especialitzat és un altre dels punts forts del centre, que avui dia compta amb una plantilla de més de 850 professionals de 34 nacionalitats diferents, dels quals al voltant d'un 25% tenen estudis de doctorat. Una aposta clara per la “transferència de coneixement” que s'identifica com un altre dels objectius estratègics de l'entitat de cara a la pròxima dècada. “Volem consolidar-nos com el millor lloc on treballar”, ha subratllat López.
Duplicar la inversió en infraestructures
Eurecat va tancar l'any 2024 amb un volum d'ingressos de més de 69 milions d'euros, més del doble que el que es va registrar el 2015, i amb un impacte econòmic multiplicador del 9,37 (és a dir, que per cada euro invertit, en genera 9,37 a la societat). El nou Pla estratègic de l'entitat es mostra encara més ambiciós, i té l'objectiu de créixer un 40% en tres anys, fins a assolir els 100 milions d'ingressos el 2027.
Paral·lelament als ingressos, Altimiras i López han destacat també la voluntat del centre a expandir les inversions econòmiques en noves infraestructures que permetin impulsar els projectes d'innovació tecnològica. Fins ara, la mitjana se situava en uns quatre milions d'euros anuals, i l'objectiu ara és doblar aquesta xifra i arribar als vuit milions per exercici. La voluntat d'aquestes inversions és la de crear espais que permetin fer proves altament especialitzades i que vagin més enllà del laboratori i assoleixin una escala preindustrial, un dels requisits habituals entre les empreses amb què treballen. “No volem replicar estructures ja existents”, ha deixat clar López.