Les xarxes socials propicien la propagació de fake news. Principalment es donen en l’àmbit polític, com ja s’ha vist durant la campanya electoral de les eleccions generals del passat abril. Ara bé, en el món de la ciència també han arribat les notícies falses. Tant que fins i tot s’ha batejat com fake science.
No obstant això, la desinformació en l’àmbit de la ciència no és un fet nou. L’any 1998, el metge Andrew Wakefield va presentar una recerca preliminar i publicada en la revista científica The Lancet que afirmava que 12 nens vacunats de xarampió, galteres i rubèola havien desenvolupat comportaments autistes i malalties intestinals. Una informació falsa que va provocar una onada de desconfiança internacional en les vacunes que encara perdura avui, vint anys més tard.
Però per què apareixen aquestes informacions falses? Segons el professor de la UOC, Alexandre López-Borrull la fake science (ciència enganyosa) representa un problema en un entorn cada cop més competitiu i amb més necessitat de publicar de manera ràpida i freqüent en revistes d’alt impacte.
Els perills de la fake science
Tota desinformació pot suposar un perill si es fa viral entre la societat, però en l’àmbit de la ciència i quan afecta la salut de les persones, encara és més perillós. El sociòleg i professor de la UOC, Francesc Núñez, alerta que els individus, de manera habitual, s’adhereixen a teories o informacions que els van bé o que volen sentir, i si a sobre es presenten com a coneixements científics encara hi dediquen una mirada menys crítica.
I és que, a més, les notícies falses en la ciència juguen amb el desconeixement de l’usuari sobre certs temes, el contingut dels quals pot estar relacionat amb la salut o amb qüestions que es poden fer virals. Com els ja coneguts exemples de l’estudi que relaciona el consum de bròcoli i altres vegetals amb menys risc de càncer publicat a la revista Science o bé que una copa diària de vi redueix la mortalitat. Dos casos que, en realitat, són fake science.
Però com es colen aquestes desinformacions en revistes científiques que, suposadament, compten amb la revisió d’experts? Com que els revisors no reben una compensació econòmica per aquesta feina, el que se’ls ofereix normalment és un reconeixement a canvi de les hores que hi dediquen. Un fet que provoca que molts articles científics s’hagin de retirar després de la seva publicació per difondre falses veritats o per falta de contrast de les seves dades.