Francesca Bria: "Les dades haurien de ser una infraestructura pública, com l'aigua o el transport"

La comissionada de Tecnologia i Innovació Digital de l'Ajuntament de Barcelona considera que una 'smart city' és aquella que utilitza la tecnologia al servei dels ciutadans

Francesca Bria, comissionada de tecnologia i innovació digital de l'Ajuntament de Barcelona | Cedida
Francesca Bria, comissionada de tecnologia i innovació digital de l'Ajuntament de Barcelona | Cedida

Barcelona vol liderar la revolució tecnològica i convertir-se en una de les primeres smart cities del món. I va pel bon camí. Ho demostren rànquings, que situen la capital catalana com la tercera ciutat intel·ligent després de Singapur i Londres, i la celebració del Smart City Expo World Congress, que arrenca la seva vuitena edició aquest dimarts. Ja ho apunta també Xavier Ferràs quan diu que "Barcelona és una ciutat reptadora, una ciutat que es prepara per entrar en la lliga selectiva de les millors smart cities del planeta". Ara bé, tal com assenyala la comissionada de Tecnologia i Innovació Digital de l'Ajuntament de Barcelona a VIA Empresa, Francesca Bria, "una smart city ha de ser aquella que posi als ciutadans en el centre i utilitzi la tecnologia per millorar problemes socials". Un repte que té Barcelona per davant.

Què és per a Francesca Bria una smart city?

Des del meu punt de vista, i també des del de Barcelona, una smart city és una ciutat que posa primer a les persones en lloc de la tecnologia. L'enfocament tradicional de les ciutats intel·ligents és començar per la tecnologia, ja sigui la connectivitat, el big data, sensors... i després preguntar perquè necessites una smart city. En canvi, per a nosaltres, una smart city de veritat és una ciutat que posa l'enfocament en els reptes socials que el municipi està intentant solucionar, i només després ens preguntem com la tecnologia i les dades ens poden ajudar a fer front a aquests reptes. En el cas de Barcelona, les prioritats són aspectes tan importants com l'accés a l'habitatge, una mobilitat sostenible i integrada, la transició energètica i la lluita pel canvi climàtic i implementar una democràcia molt més participativa.

"Quan demanem als ciutadans què és una smart city, la majoria no en té ni idea"

Aquest és el punt de vista de Barcelona, però altres ciutats coincideixen també amb aquesta visió del que hauria de ser una ciutat intel·ligent?

Quan va començar el concepte de smart city, la idea s’enfocava totalment a la tecnologia. De fet, moltes d'aquestes tecnologies van ser proposades a les ciutats per grans proveïdors com IBM o Cisco amb l’objectiu que les ciutats solucionessin problemes tecnològics. Però si primer poses els sensors al carrer o als pàrquings i no saps realment quin objectiu tens, què vols millorar, com vols gestionar el servei, o no ets conscient de com pots utilitzar les dades o accedir a elles, tot això és inútil. Tanmateix, cada cop hi ha més ciutats que estan pensant com Barcelona i que busquen alinear la tecnologia amb les polítiques municipals i implicar molt més els ciutadans amb les decisions del govern mitjançant la tecnologia. Això és molt important en una smart city perquè, davant la manca de confiança i la por que genera la poca privacitat i el control de les dades, si no poses a la població primer i la involucres en la presa de decisions, generes rebuig cap aquest tipus de tecnologies.

Podem dir que Barcelona és avui en dia una smart city?

No necessitem utilitzar la paraula smart city com a tal, però podem dir que Barcelona utilitza tecnologies i dades amb l'objectiu de millorar la vida a la ciutat. Si això és el que anomenem per a smart city, doncs sí, Barcelona és una de les ciutats intel·ligents més avançades del món. Però no per la quantitat de tecnologia que tenim a la ciutat, sinó perquè hem aconseguit integrar-la amb la democràcia participativa i amb serveis que milloren la vida dels ciutadans. Quan demanem als ciutadans què és una smart city, la majoria no en té ni idea. I després la gent comença a parlar de 5G, blockchain, el núvol o la intel·ligència artificial, però aquestes no són les preguntes que interessen als ciutadans, ja que el que els interessa és com podem utilitzar tot el que tenim a la nostra disposició, que també inclou la tecnologia però no únicament, per millorar el seu dia a dia. M’agradaria fugir una mica de la idea que tu crees una app i ja estàs lluitant contra el canvi climàtic i la contaminació a l'aire. Així no és com funcionen les coses. La tecnologia és només una part de la solució per aconseguir-ho.

Què ens pot proporcionar la smart city més enllà d’endolls per a cotxes elèctrics o apps per trobar aparcament?

En el camp de la mobilitat, la solució no és tan apps per aparcar o el 5G en el cotxe connectat. Jo crec que la pregunta és com podem donar una millor i més integrada mobilitat. Barcelona està invertint molt en mobilitat, ara introduirem 1.000 noves bicicletes elèctriques i també hem incrementat fins a 500 el nombre d'estacions de càrrega elèctrica que permeten la interoperabilitat, és a dir, sigui quin sigui el cotxe que tu tinguis, pots carregar-lo a l'estació. A més, estem fent una transició per canviar tots els cotxes municipals a vehicles elèctrics. D’altra banda, des de l’Ajuntament col·laborem amb companyies com Seat en el Barcelona Mobility Lab, en el qual es treballa per avançar cap al cotxe elèctric, els vehicles sota demanda o els cotxes sense conductor. Tot això amb l’objectiu de reduir un 40% les emissions de CO2, eliminar la contaminació i controlar la congestió del trànsit. També tenim en marxa una prova pilot que fem juntament amb els ciutadans i que consisteix en posar sensors a les seves cases i ells mateixos poden mesurar la qualitat de l'aire o la contaminació sonora. Llavors les dades s'integren a la plataforma d’internet de les coses de Barcelona, anomenada Sentilo, i els ciutadans les poden compartir de forma encriptada de tal manera que ells decideixen qui pot accedir a aquestes dades. Al final es tracta d’implicar a la població.

Quin paper juga la tecnologia en altres àmbits com l’habitatge social o el turisme, per exemple?

L'habitatge accessible és una de les prioritats per a l’Ajuntament de Barcelona, i és per això que hem creat l’Observatori d'Habitatge de Barcelona per treballar els problemes d'habitatge utilitzant les dades. D’aquesta manera, els analítics de dades poden tenir un control de l’habitatge i veure, per exemple, quins són els apartaments buits que es poden destinar a habitatge de protecció oficial o veure quin és el preu mitjà del lloguer a Barcelona. Així, els ciutadans són més conscients que si el preu mitjà hauria de ser 800 euros al mes però s’està pagant un lloguer de 1.000 euros mensuals de mitjana, això no pot ser sostenible en el futur. I és que molts ciutadans no poden pagar el seu lloguer en alguns districtes a causa de plataformes com Airbnb. És per això que aquests tipus d'iniciatives són importants perquè la població té la possibilitat de saber què està passant a la ciutat i utilitzar aquestes dades per proposar models alternatius que siguin més justos.

"Facebook, Amazon, Google o Microsoft controlen la majoria de les dades. Hi ha d'haver un control democràtic sobre elles"

Arran de la tecnologia i encara més en una smart city es fa ús d’una gran quantitat de dades dels ciutadans que estan en mans de grans empreses tecnològiques. Com podem protegir aquestes dades?

Les ciutats avui tenen el 90% de les dades existents, però d’aquest total, no totes són obertes. Hi ha dades privades, que són les que tenen moltes companyies sobre els ciutadans, i dades personals, que són les més delicades perquè moltes vegades els ciutadans comparteixen dades o accepten termes i condicions de les aplicacions que acaben proporcionant informació sobre ells mateixos. Així que el que està fent Barcelona és, primer de tot, crear la City Data Commons, amb l'objectiu d'impulsar iniciatives que promoguin la seguretat de les dades i la privacitat de les persones. Una d'elles és el Decode, un projecte que pretén millorar la manera com les ciutats gestionen les dades i encriptar-les de tal manera que els ciutadans puguin controlar la seva informació. Hi ha d'haver un control democràtic sobre les dades, ja que poques companyies com Facebook, Amazon, Google o Microsoft controlen la majoria de les dades existents. Les dades han de ser vistes com una infraestructura pública, com l'aigua o el transport, i han de ser controlades democràticament per tal que siguin els ciutadans, i no les companyies, els que decideixin quines dades volen mantenir privades i quines compartir i sota quines condicions.

Aquest any és el primer cop que un congrés com el Sharing Cities Summit ve a Barcelona després d’haver passat per Amsterdam i Nova York. Què suposa això per a Barcelona?

Que Barcelona aculli un esdeveniment tan important significa que la ciutat està tenint un paper de líder dins de les ciutats que lluiten per a una millor economia col·laborativa. Hem d'assegurar-nos que desenvolupem una economia col·laborativa real, que respecti la sobirania de les ciutats i els drets dels treballadors, i no una economia on poques plataformes agafen el pastís i imposen regulacions que no són compatibles amb les regulacions locals. Hi ha molts problemes amb companyies com Airbnb o Uber i des de l'Ajuntament s'està lluitant activament per regular el nombre de dies que es poden llogar els apartaments turístics o fer front a la precarització laboral que es pateix en algunes d'aquestes noves plataformes digitals. Hem d'assegurar-nos que aquestes empreses compleixen la llei, paguen taxes i apliquen la protecció de dades de les persones, per tal d'oferir una millor seguretat i privacitat als nostres ciutadans.

Què podem esperar del futur en un moment en el qual la tecnologia avança tan de pressa?

El que podem esperar, i confio que passi, és que les ciutats puguin controlar i liderar aquest canvi tecnològic i puguin dirigir la revolució tecnològica cap a una revolució molt més democràtica. Espero que les ciutats siguin capaces de construir un futur on posin els ciutadans en el centre de la transformació digital. La revolució tecnològica ha de servir per lluitar contra el canvi climàtic, millorar la transició energètica, tenir un habitatge més accessible, crear una democràcia més participativa, democratitzar el control de les dades... En resum, fer de la revolució tecnològica un benefici per a la majoria i no només per a uns pocs.

Més Informació
Bria: "Les pimes són el cor de la innovació catalana"
Smart cities, mite o realitat?
Carlos Grau: “L’any clau del 5G és el 2020”
Avui et destaquem
Comentaris