Gamelab, videojocs, cultura, dones i catalanitat

La fira de videojocs acull la 'crème de la crème' de la indústria i otorga els premis a GRIS, un videojoc de proximitat que tothom hauria de conéixer

Gina gamelab videojocs disseny cultura
Gina gamelab videojocs disseny cultura

Hi ha dies que us parlo de tecnologia, avui us parlo de cultura, catalanitat i a sobre us proposo uns "planazos" per a l'estiu. Aquesta setmana s'està celebrant a l'Hotel Hesperia de l'Hospitalet del Llobregat la fira de videojocs professionals Gamelab. Ja portem 15 edicions d'aquesta fira que va començar tímida i que en els últims anys convida les grans figures del sector com Cory Barlog, director de l'últim God of War, David Cage, responsable de Detroit: Become Human o Brendan Greene, creador del famós PUBG, el pare no oficial de Fortnite. I evidentment també es parla de Fortnite (perquè ara mateix en aquest món tot és Fortnite, però aquest és un altre tema).

Per als més aliens al mitjà, l'equivalent seria com si en una mateixa fira s'hi ajuntessin Steven Spilberg, Peter Jackson i Martin Scorsese per parlar dels seus trucs i secrets de professió davant d'altres creadors que desitgen triomfar com ells.

Evidentment aquests convidats serveixen per explicar-se d'una manera més entenedora als mitjans tradicionals (i així intentar esgarrapar un article en algun diari), però és en els detalls quan el Gamelab sorprèn de veritat.

En aquesta edició s'ha parlat dels mateixos temes que preocupen la resta d'indústries culturals com el cinema, la literatura, les sèries o la música, però des d'una perspectiva de futur. Per exemple, com el 5G pot impactar l'oci electrònic ja sigui per tenir accés a connexions més ràpides per part dels usuaris o per part dels servidors que fan servir els usuaris. També hem escoltat per enèsima vegada com els videojocs deixen de ser un producte cultural per convertir-se en un servei, de la mateixa manera que està passant amb les sèries o la música amb productes com Netflix o Spotify respectivament. I com no podia ser d'una altra manera, hem tornat a posar sobre la taula el debat de com les dones en aquesta indústria sembla que tinguem un paper secundari perquè gairebé no se'ns veu i no hi som.

Més info: El 'hardware' com a servei

Segons dades de la Generalitat de Catalunya i el Departament de Cultura, les dones som un 17% en aquest sector, però si descomptem màrqueting i comunicació, aquest percentatge no arriba al 10%. Per tant, posar sobre la taula aquest debat és interessant, però hauríem de començar a aportar-hi solucions.

És important que la indústria del videojoc, que ara s'està gestant com a futur punt calent mundial a casa nostra, aixequi el cap de la pantalla i el teclat i decideixi mirar què fan els altres. Els grans i els petits. Hem de començar a caminar endavant, perquè la inèrcia ja la tenim de sèrie.

GRIS, proximitat i èxit

El Gamelab entrega cada any uns premis als millors productes fets a casa nostra, i ho fa molt bé. Reparteix bé les cartes, però aquest any era complicat, ja que hi havia un Ben-Hur, un Titanic, un Senyor dels Anells. Un videojoc que s'ho ha emportat tot, GRIS, de l'estudi català Nomada Studio amb l'artista Conrad Roset al capdavant. S'ha emportat vuit guardons entre els quals es troben Millor joc de l'any i Millor debut. Si hagués estat desenvolupador i m'hagués presentat aquest any hauria hagut d'assajar molt bé la cara de "perdedora-amb-dignitat". El millor joc per a mòbil se l'ha emportat un altre estudi català anomenat Alike Studio amb el seu joc per a iOS i Android Very little Nightmares, una preqüela d'un joc dels suecs Tarsier Studios que va deixar tothom amb la boca oberta. Però no patiu, que si hagués sortit GRIS per a mòbils, segurament també l'hagués guanyat (i Very little Nightmares seguiria sent un joc excel·lent).

Si us hagués de recomanar alguna cosa de cara aquesta segona meitat de l'any, seria que juguéssiu a alguna cosa més enllà del Candy Crush al metro. Algun joc fet a casa nostra. Oi que vam córrer tots a veure Pa Negre i Estiu 1993 quan començaven a guanyar premis per tot arreu? Doncs hauríem de descobrir abans totes les joies culturals, artístiques i disruptives que es fan a casa nostra, també amb els videojocs.

I si, l'excusa de "a mi és que no m'agrada jugar" ja l'he sentida, però és com dir que no t'agrada la música, la literatura o el cinema. Potser no fa falta començar per Dziga Vértov per a estimar el cinema, sinó amb alguna cosa més "fresqueta i fàcil" seria suficient, i GRIS n'és una bona excusa: un artista gràfic, que exposa a les millors galeries del món, ara ha fet un videojoc que és una obra interactiva. I si us agrada la música del joc, feta pel grup Berlinist, al juliol teniu el concert al Sónar.

Amb mi no només teniu tecnologia, gadgets, apps i videojocs: amb mi teniu una agenda cultural completa. Eh! I nostrada!

Més Informació
La bretxa digital involuntària
Per què una llanterna vol les teves dades?
Avui et destaquem
Comentaris