21
de Juny
de
2014 - 05:30
Act.
04
de Juliol
de
2014 - 9:55
La recança a comprar productes per Internet ja ha quedat definitivament enrere. De fet, se'ns fa molt difícil pensar a adquirir productes com ara viatges, hotels, o lloguers de vehicles per un altre canal que no sigui virtual. Els supermercats són un clar exemple d'un sector que, a poc a poc, ha anat reconvertint-se per adaptar-se a les necessitats d'una societat canviant que prefereix rebre la compra a casa a perdre temps fent-la en una gran superfície.
Empreses com Ulabox, per exemple, són un clar model d'èxit de com un supermercat virtual, sense botigues físiques, pot fer-se un lloc enmig de tants gegants.
Tots aquests supermercats, però, es basen en la mateixa mecànica d'ús: Fer la llista d'anar a comprar navegant pel seu catàleg de productes, perquè un repartidor ens porti els productes en una franja horària acordada. Aquest escenari, però, podria estar a punt de canviar gràcies a, un nou actor que ha entrat en escena i que pretén revolucionar el sector del retail d'alimentació afegint-li certs tocs de consum col·laboratiu.
Instacart, una star-tup amb seu als Estats Units, proposa un sistema molt curiós per anar a comprar. D'entrada, fent servir la seva web o app, podem navegar pels catàlegs de productes de diferents supermercats. Un cop realitzada la tria, qui prepararà els productes i ens els portarà a casa, no serà personal dels mateixos supermercats si no altres clients d'Instacart que ja siguin a la botiga o tinguin previst anar-hi.
El benefici sembla clar per totes les parts implicades: les grans superfícies estalvien costos en distribució i logística, el client pot comprar productes de diferents supermercats alhora i els usuaris que actuen com a repartidors guanyen diners.
La plataforma, que trasllada el model P2P, punt a punt, a un sector tan tradicional com l'alimentari, acaba de tancar una ronda de finançament de 55 milions de dòlars de diferents fons de capital risc i està disponible en 10 ciutats dels Estats Units, tot i que asseguren que a final d'any ja en seran 17.
Empreses com Ulabox, per exemple, són un clar model d'èxit de com un supermercat virtual, sense botigues físiques, pot fer-se un lloc enmig de tants gegants.
Tots aquests supermercats, però, es basen en la mateixa mecànica d'ús: Fer la llista d'anar a comprar navegant pel seu catàleg de productes, perquè un repartidor ens porti els productes en una franja horària acordada. Aquest escenari, però, podria estar a punt de canviar gràcies a, un nou actor que ha entrat en escena i que pretén revolucionar el sector del retail d'alimentació afegint-li certs tocs de consum col·laboratiu.
Instacart, una star-tup amb seu als Estats Units, proposa un sistema molt curiós per anar a comprar. D'entrada, fent servir la seva web o app, podem navegar pels catàlegs de productes de diferents supermercats. Un cop realitzada la tria, qui prepararà els productes i ens els portarà a casa, no serà personal dels mateixos supermercats si no altres clients d'Instacart que ja siguin a la botiga o tinguin previst anar-hi.
El benefici sembla clar per totes les parts implicades: les grans superfícies estalvien costos en distribució i logística, el client pot comprar productes de diferents supermercats alhora i els usuaris que actuen com a repartidors guanyen diners.
La plataforma, que trasllada el model P2P, punt a punt, a un sector tan tradicional com l'alimentari, acaba de tancar una ronda de finançament de 55 milions de dòlars de diferents fons de capital risc i està disponible en 10 ciutats dels Estats Units, tot i que asseguren que a final d'any ja en seran 17.