17
de Desembre
de
2015
Act.
15
de Gener
de
2016
"Hi ha molts projectes que es queden a la banqueta del laboratori perquè a l'investigador li falta esperit emprenedor". El director de desenvolupament de negoci a Biocat, Jordi Fàbrega, es mostra així d'autocrític respecte a l'emprenedoria en el sector de les ciències de la vida. Calen ponts entre l'investigador i l'empresa, ho sap i ho reconeix, pel que jornades com la primera edició de l'Health & Bio Team Dating són iniciatives que cal fomentar.
Segons Fàbrega, la mesura més urgent és fer sortir dels espais de recerca els projectes amb potencial per arribar al mercat. "Cal facilitar la transferència tecnològica del laboratori al mercat", concreta. I és que durant el 2015, el sector de les ciències de la vida ha factuat prop d'11.500 milions d'euros, una xifra que avala el potencial de la recerca a Catalunya i que anima els emprenedors a apostar per aquest sector.
A Catalunya tenim 56 centres d'investigació sobre ciències de la vida, 560 empreses, 350 projectes que poden arribar al mercat, 6% del PIB català... És una bona situació?
Són bones xifres, bastant potents en comparació amb altres regions d'Europa, però sempre és millorable. Tenim una base científica molt sòlida i ara cal ajudar els projectes que surten del laboratori per fer-los arribar al mercat, com també s'ha de fer créixer les empreses que ja tenim i que estan investigant en nous productes, se les ha d'ajudar a créixer. I tot i que cada cop hi ha més vehicles d'inversió, encara hi ha una falta d'inversió. Estem intentant atreure inversors d'altres sectors cap aquí i inversions d'empreses estrangeres cap al nostre ecosistema donant a conèixer el nostre potencial arreu del món.
Amb quines altres regions d'Europa ens podem comparar?
Hi ha centres i bioregions potents com Medicon Valley a Copenhage, al Regne Unit, Alemanya, París... Potser tenen un ecosistema més madur en el sentit que porten més anys treballant, nosaltres som relativament joves, portem només 15 anys. Malgrat això, en aquest període hem avançat molt i ara podem dir que som un dels referents del sud d'Europa. És qüestió de temps que ens situem en el primer nivell.
Com s'ha format tot aquest teixit a Catalunya?
Tenim empreses potents i des de les administracions públiques hi ha hagut una aposta molt forta en inversió en recerca en ciències de la vida. S'han creat noves infraestructures necessàries, hi ha nous parcs i centres de recerca especialitzats i han aparegut programes d'acceleració; també nous vehicles d'inversió com business angels i venture capitals. Ara comencem a tenir els primers èxits de petites empreses que van néixer fa 10 o 15 anys i han aconseguit col·laboracions amb fàrmacs o grans rondes d'inversió. Ara veiem els resultats del que s'ha anat fent en els últims anys.
Quin percentatge del finançament prové de l'administració pública?
En temes d'investigació, encara diem que dos terços i és una xifra que intentem invertir. L'ideal seria fer que fossin dos terços d'inversió privada. Cada cop el sector privat està més implicat perquè veu que és un agent clau en la transferència tecnològica.
El 65% d'empreses de la BioRegió treballen en mercats internacionals. Néixer globals és bàsic?
Totalment. En l'àmbit de la salut s'ha de néixer amb aquesta concepció global perquè Catalunya i Espanya són mercats relativament petits en salut i les tecnologies cada cop estan més focalitzades. La població diana cada cop és més especialitzada i necessitem la concepció global per poder tenir una massa critica important perquè el negoci sigui rendible i arribar a donar un servei i producte al ciutadà per millorar la seva salut i benestar.
Costa atrevir-se a parlar de negoci quan es vincula amb recerca sobre salut?
Tenim un esperit tradicionalment molt emprenedor, tot i que en salut costa més i és més arriscat. Un exemple són els productes farmacèutics: necessiten una inversió de temps gran i això és el que a vegades als emprenedors els fa aturar-se. Però és un àmbit molt maco perquè té una implicació social molt important. Molta gent s'hi suma per poder fer arribar el producte als pacients i ciutadans. És un tipus d'emprenedor que té aquesta necessitat de generar un benefici social en el seu ADN.
I pel que fa als inversors, hi ha alguna diferència respecte altres sectors? Quins elements valoren?
La tecnologia, si és prou potent i si està enfocada al mercat; si realment respon a unes necessitats dels pacients o el sistema sanitari. També estudia si l'equip té habilitats i actituds i, evidentment, si el projecte té un retorn, és a dir, si és prou maco per invertir-hi. El sector és molt ampli, podem parlar de fàrmacs, de medical device, de digital health... cada sector té un risc. I és cert que el risc que té el medical device i el digital health és gran en etapes molt primerenques, però els inversors cada cop miren més el sector com un bon pool per invertir.
Com és actualment el camí per generar una spin-off?
Encara hem de millorar pel que fa a qüestions legals i administratives. Tenim traves i dificultats per ajudar l'emprenedor a crear una nova empresa, constituir-la i tota aquesta part. En tema més d'actitud, ara ja hem vist casos d'èxit i això ajuda molt. Veuen un èxit i que hi ha un retorn després de tot l'esforç, cosa que els anima. També comença a haver-hi molts programes i jornades que donen suport, fomenten el coneixement, i apropen altres agents cap al sector i animen els investigadors a emprendre. Evidentment, ara és més fàcil que fa uns anys, el sector ha crescut i ha madurat, hi ha més iniciatives en aquest sentit.
Quin és el paper de les universitats i els centres de recerca?
És molt rellevant. Allà hi ha molta ciència i el que hem de fer és ajudar els investigadors perquè siguin conscients del potencial del que estan fent i vulguin fer la transferència tecnològica cap al mercat. Igual que als hospitals, els quals també són un bon pool de foment de la innovació.
Una de les novetats de la que més es parla ara és l'eHealth.
És un tema de futur pel nostre sector i per a altres, les tecnologies de la informació i Internet ja s'estan aplicant a pràcticament tot el mercat. En salut és important perquè en la relació entre el pacient i el proveïdor o professional sanitari encara hi ha moltes millores a fer, sobretot hi ha d'haver una comunicació més fluida. Les eines eHealth ajuden bilateralment, al professional a conèixer al pacient, i al pacient, a conèixer la seva malaltia, comunicar-se millor amb el professional i ser més autoresponsable.
Quina serà la innovació que veurem primer en les ciències de la vida?
S'està avançant molt en medicina personalitzada, en Big Data, en malalties minoritzades... Hi ha molts sectors que despunten, i sí que hi ha unes tendències a escala internacional, però definir un àmbit concret és massa difícil, la ciència i la tecnologia avancen molt ràpid.
Segons Fàbrega, la mesura més urgent és fer sortir dels espais de recerca els projectes amb potencial per arribar al mercat. "Cal facilitar la transferència tecnològica del laboratori al mercat", concreta. I és que durant el 2015, el sector de les ciències de la vida ha factuat prop d'11.500 milions d'euros, una xifra que avala el potencial de la recerca a Catalunya i que anima els emprenedors a apostar per aquest sector.
A Catalunya tenim 56 centres d'investigació sobre ciències de la vida, 560 empreses, 350 projectes que poden arribar al mercat, 6% del PIB català... És una bona situació?
Són bones xifres, bastant potents en comparació amb altres regions d'Europa, però sempre és millorable. Tenim una base científica molt sòlida i ara cal ajudar els projectes que surten del laboratori per fer-los arribar al mercat, com també s'ha de fer créixer les empreses que ja tenim i que estan investigant en nous productes, se les ha d'ajudar a créixer. I tot i que cada cop hi ha més vehicles d'inversió, encara hi ha una falta d'inversió. Estem intentant atreure inversors d'altres sectors cap aquí i inversions d'empreses estrangeres cap al nostre ecosistema donant a conèixer el nostre potencial arreu del món.
Amb quines altres regions d'Europa ens podem comparar?
Hi ha centres i bioregions potents com Medicon Valley a Copenhage, al Regne Unit, Alemanya, París... Potser tenen un ecosistema més madur en el sentit que porten més anys treballant, nosaltres som relativament joves, portem només 15 anys. Malgrat això, en aquest període hem avançat molt i ara podem dir que som un dels referents del sud d'Europa. És qüestió de temps que ens situem en el primer nivell.
Com s'ha format tot aquest teixit a Catalunya?
Tenim empreses potents i des de les administracions públiques hi ha hagut una aposta molt forta en inversió en recerca en ciències de la vida. S'han creat noves infraestructures necessàries, hi ha nous parcs i centres de recerca especialitzats i han aparegut programes d'acceleració; també nous vehicles d'inversió com business angels i venture capitals. Ara comencem a tenir els primers èxits de petites empreses que van néixer fa 10 o 15 anys i han aconseguit col·laboracions amb fàrmacs o grans rondes d'inversió. Ara veiem els resultats del que s'ha anat fent en els últims anys.
Quin percentatge del finançament prové de l'administració pública?
En temes d'investigació, encara diem que dos terços i és una xifra que intentem invertir. L'ideal seria fer que fossin dos terços d'inversió privada. Cada cop el sector privat està més implicat perquè veu que és un agent clau en la transferència tecnològica.
El 65% d'empreses de la BioRegió treballen en mercats internacionals. Néixer globals és bàsic?
Totalment. En l'àmbit de la salut s'ha de néixer amb aquesta concepció global perquè Catalunya i Espanya són mercats relativament petits en salut i les tecnologies cada cop estan més focalitzades. La població diana cada cop és més especialitzada i necessitem la concepció global per poder tenir una massa critica important perquè el negoci sigui rendible i arribar a donar un servei i producte al ciutadà per millorar la seva salut i benestar.
Costa atrevir-se a parlar de negoci quan es vincula amb recerca sobre salut?
Tenim un esperit tradicionalment molt emprenedor, tot i que en salut costa més i és més arriscat. Un exemple són els productes farmacèutics: necessiten una inversió de temps gran i això és el que a vegades als emprenedors els fa aturar-se. Però és un àmbit molt maco perquè té una implicació social molt important. Molta gent s'hi suma per poder fer arribar el producte als pacients i ciutadans. És un tipus d'emprenedor que té aquesta necessitat de generar un benefici social en el seu ADN.
I pel que fa als inversors, hi ha alguna diferència respecte altres sectors? Quins elements valoren?
La tecnologia, si és prou potent i si està enfocada al mercat; si realment respon a unes necessitats dels pacients o el sistema sanitari. També estudia si l'equip té habilitats i actituds i, evidentment, si el projecte té un retorn, és a dir, si és prou maco per invertir-hi. El sector és molt ampli, podem parlar de fàrmacs, de medical device, de digital health... cada sector té un risc. I és cert que el risc que té el medical device i el digital health és gran en etapes molt primerenques, però els inversors cada cop miren més el sector com un bon pool per invertir.
Com és actualment el camí per generar una spin-off?
Encara hem de millorar pel que fa a qüestions legals i administratives. Tenim traves i dificultats per ajudar l'emprenedor a crear una nova empresa, constituir-la i tota aquesta part. En tema més d'actitud, ara ja hem vist casos d'èxit i això ajuda molt. Veuen un èxit i que hi ha un retorn després de tot l'esforç, cosa que els anima. També comença a haver-hi molts programes i jornades que donen suport, fomenten el coneixement, i apropen altres agents cap al sector i animen els investigadors a emprendre. Evidentment, ara és més fàcil que fa uns anys, el sector ha crescut i ha madurat, hi ha més iniciatives en aquest sentit.
Quin és el paper de les universitats i els centres de recerca?
És molt rellevant. Allà hi ha molta ciència i el que hem de fer és ajudar els investigadors perquè siguin conscients del potencial del que estan fent i vulguin fer la transferència tecnològica cap al mercat. Igual que als hospitals, els quals també són un bon pool de foment de la innovació.
Una de les novetats de la que més es parla ara és l'eHealth.
És un tema de futur pel nostre sector i per a altres, les tecnologies de la informació i Internet ja s'estan aplicant a pràcticament tot el mercat. En salut és important perquè en la relació entre el pacient i el proveïdor o professional sanitari encara hi ha moltes millores a fer, sobretot hi ha d'haver una comunicació més fluida. Les eines eHealth ajuden bilateralment, al professional a conèixer al pacient, i al pacient, a conèixer la seva malaltia, comunicar-se millor amb el professional i ser més autoresponsable.
Quina serà la innovació que veurem primer en les ciències de la vida?
S'està avançant molt en medicina personalitzada, en Big Data, en malalties minoritzades... Hi ha molts sectors que despunten, i sí que hi ha unes tendències a escala internacional, però definir un àmbit concret és massa difícil, la ciència i la tecnologia avancen molt ràpid.