La batalla d'Apple contra l'FBI

La demanda dels policies federals nord-americans a la companyia de la poma perquè els permeti l'accés als seus telèfons es decidirà als jutjats

Les darreres setmanes s'ha parlat molt sobre el cas d'Apple contra l'FBI. Després d'una infinitat d'articles i informacions variades sobre el tema, des de VIA Empresa hem volgut posar ordre als fets –i els antecedents– per mirar de recapitular sobre l'assumpte d'una manera entenedora per al lector.

Tot va començar quan el 2 de desembre del 2015, a les 10:59 hores del matí, es va produir un tiroteig a l'Inland Regional Center de San Bernardino –California–, que va provocar 14 morts i 17 ferits de diversa consideració.

En el marc d'aquesta investigació, el dia 9 de febrer del 2016, l'FBI va anunciar que era incapaç d'accedir a la informació del telèfon fet servir per un dels tiradors –un iPhone 5C–, a causa de les seves sofisticades mesures de seguretat.

Per aquest motiu, les autoritats van posar-se en contacte amb Apple –el fabricant del telèfon–, per tal que els ajudés a accedir al seu contingut. Concretament, l'FBI va sol·licitar a l'empresa que desenvolupés una versió modificada del seu sistema operatiu iOS –que fa funcionar iPhones i iPads– capaç d'instal·lar-se en qualsevol dispositiu bloquejat i desactivar-ne les mesures de seguretat.

La companyia de Cupertino va respondre a les autoritats amb una taxativa negació, al·legant que aquesta petició obria una perillosa escletxa en la seguretat dels seus usuaris. Aquest fet va provocar que l'FBI ho tornés a sol·licitar mitjançant una ordre dictada per un jutge federal.

Actuació judicial
Actualment la situació ha arribat fins al Congrés, on Bruce Sewell, el màxim responsable legal d'Apple, defensarà la postura de la companyia plantejant algunes de les qüestions sobre les quals el mateix Tim Cook –CEO d'Apple– ha estat força crític en una carta oberta i un comunicat intern als treballadors de l'empresa.

Cook qüestiona si s'ha de limitar la tecnologia que protegeix les nostres dades –i per tant la nostra privacitat i seguretat– davant d'uns ciberatacs cada cop més sofisticats, si hem de permetre que l'FBI impedeixi que Apple –o qualsevol altra empresa– proporcioni al poble nord-americà els productes més segurs que puguin construir-se o si les autoritats tenen el dret d'obligar una empresa a desenvolupar un producte que no existeix.

Algunes veus han criticat que la postura d'Apple sembla més enfocada a acontentar l'opinió pública –dissenyada gairebé com una campanya de màrqueting– que a defensar els pilars bàsics de la seguretat dels seus usuaris.

Suport d'altres gegants tecnològics
No obstant això, altres gegants tecnològics com Amazon, Facebook, Google o Microsoft ja han anunciat públicament el seu suport a la companyia de la poma en la protecció de la privacitat.

Caldrà estar atents les setmanes vinents per determinar qui té més força en aquest pols entre l'administració nord-americana i Apple, un gegant tecnològic amb una capacitat econòmica i legal fora del comú.

El que sí que sembla clar és que la resolució d'aquest conflicte –cap a un costat o cap a l'altre– acabarà creant un precedent sobre el futur dels drets dels usuaris.
Avui et destaquem
El més llegit