01
de Febrer
de
2016
Act.
01
de Febrer
de
2016
La crisi econòmica ha reduït a més de la meitat el nombre d'empreses amb innovacions tecnològiques a Espanya en passar de 42.206 companyies en 2008 a 18.511 en 2014, el 56% menys.
Aquesta és la principal conclusió de l'informe "Les conseqüències de la recent crisi econòmica per a la innovació empresarial espanyola" elaborat pel doctor enginyer de Telecomunicacions i MBA, Juan Mulet, i que ha estat presentat per FEDEA.
L'estudi destaca que el nombre d'empreses innovadores en tecnologia representen el 0,6% del PIB, al mateix temps que les companyies innovadores no tecnològiques (les que milloren els seus processos organitzatius però no creen nous productes) han descendit un 40% fins a les 32.626 en 2014, i suposen el 1% del PIB.
Així mateix, la despesa en R D tant públic com a privat s'ha reduït en 6 anys el 13%, al mateix temps que la despesa empresarial en innovació ha baixat el 16%, i el 9% el públic.
"Les empreses que feien R D han intentat mantenir els salaris dels seus empleats i la capacitat d'innovació, però han disminuït les seves inversions", afirma Mulet.
L'estudi assenyala que la R D empresarial "ha sofert un daltabaix" ja que el nombre d'empreses amb activitat en aquest camp ha disminuït en un 32%.
Les que més han sofert han estat les empreses que empren entre 10 i 49 treballadors, que han caigut en un 47%, mentre que les microempreses han baixat el 4%.
Les empreses amb treballadors d'entre 50 i 249 empleats han disminuït en un 22% i les grans en un 16%.
Per a Mulet, la reducció de la inversió empresarial en innovació és "el més preocupant" perquè significa que "no els importa molt ser innovadores".
En aquest sentit, lamenta que el sistema d'incentius fiscals que aplica Espanya "serveixi per a molt poc", ja que la fiscalitat s'aplica sobre beneficis i si no hi ha suficients no poden executar el desgravament.
Quant als sectors empresarials més delmats per la crisi, quant a innovació tecnològica, la construcció ha sofert la retallada de major importància, amb una reducció durant aquests anys del 90% d'empreses innovadores.
En el sector primari, les empreses innovadores en tecnologia van disminuir en un 61%, mentre que les industrials i les dels serveis, van baixar en un 50% i en un 47% cadascuna.
Per Comunitats Autònomes, Catalunya i Madrid són les regions amb major nombre d'empreses innovadores en 2014 amb 3.801 i 2.809, respectivament, encara que aquesta xifra s'ha reduït des de les 8.184 i 5.216, que es registraven el 2008 en cada comunitat.
La despesa en innovació va baixar més a Madrid que a Catalunya i mentre en la comunitat madrilenya va caure en 2.918 milions d'euros, en la catalana va baixar en 662 milions.
País Valencià i Andalusia són les següents autonomies amb més companyies innovadores (4.073 i 4.850, respectivament) i mentre en la primera el nombre d'empreses es va reduir en 2.293 durant la crisi, en la segona la caiguda va ser encara major, de 3.135 empreses menys.
A País Basc el nombre d'empreses innovadores va passar de les 2.620 de 2008 a 1.656 en 2014, reducció que també es va produir a Galícia en comptabilitzar-se 1.930 a l'inici de la crisi i 973 al final de la mateixa.
En totes les Comunitats Autònomes va baixar la despesa en innovació, excepte a les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, on va pujar fins als 4 i 3 milions d'euros, respectivament, a causa que també es va incrementar el nombre d'empreses innovadores en registrar-se 14 a Ceuta i 19 a Melilla.
L'informe indica que actualment a Espanya hi ha 18.000 empreses innovadores tecnològiques, de les quals 10.275 són empreses de R D i 4.985 companyies amb departament de R D.
El nombre d'investigadors totals ascendeix a 122.235 dels 131.000 que hi havia abans de la crisi i segons Mulet, est ha estat l'efecte més negatiu de la crisi, ja que durant aquests anys no ha estat possible la incorporació de nous investigadors, "amb el que s'ha agreujat i problema de l'elevada edat mitjana d'aquest col·lectiu".
Per als experts és necessari "revitalitzar" les polítiques públiques de R D, que han estat reeixides en altres països a més de realitzar polítiques d'innovació que, segons Mulet, ajudarien al benestar del país "que no només pot dependre d'un model productiu basat en baixos costos". "A Espanya mai hi ha hagut polítiques d'innovació perquè són cares i difícils", ha dit.
Aquesta és la principal conclusió de l'informe "Les conseqüències de la recent crisi econòmica per a la innovació empresarial espanyola" elaborat pel doctor enginyer de Telecomunicacions i MBA, Juan Mulet, i que ha estat presentat per FEDEA.
L'estudi destaca que el nombre d'empreses innovadores en tecnologia representen el 0,6% del PIB, al mateix temps que les companyies innovadores no tecnològiques (les que milloren els seus processos organitzatius però no creen nous productes) han descendit un 40% fins a les 32.626 en 2014, i suposen el 1% del PIB.
Així mateix, la despesa en R D tant públic com a privat s'ha reduït en 6 anys el 13%, al mateix temps que la despesa empresarial en innovació ha baixat el 16%, i el 9% el públic.
"Les empreses que feien R D han intentat mantenir els salaris dels seus empleats i la capacitat d'innovació, però han disminuït les seves inversions", afirma Mulet.
L'estudi assenyala que la R D empresarial "ha sofert un daltabaix" ja que el nombre d'empreses amb activitat en aquest camp ha disminuït en un 32%.
Les que més han sofert han estat les empreses que empren entre 10 i 49 treballadors, que han caigut en un 47%, mentre que les microempreses han baixat el 4%.
Les empreses amb treballadors d'entre 50 i 249 empleats han disminuït en un 22% i les grans en un 16%.
Per a Mulet, la reducció de la inversió empresarial en innovació és "el més preocupant" perquè significa que "no els importa molt ser innovadores".
En aquest sentit, lamenta que el sistema d'incentius fiscals que aplica Espanya "serveixi per a molt poc", ja que la fiscalitat s'aplica sobre beneficis i si no hi ha suficients no poden executar el desgravament.
Quant als sectors empresarials més delmats per la crisi, quant a innovació tecnològica, la construcció ha sofert la retallada de major importància, amb una reducció durant aquests anys del 90% d'empreses innovadores.
En el sector primari, les empreses innovadores en tecnologia van disminuir en un 61%, mentre que les industrials i les dels serveis, van baixar en un 50% i en un 47% cadascuna.
Per Comunitats Autònomes, Catalunya i Madrid són les regions amb major nombre d'empreses innovadores en 2014 amb 3.801 i 2.809, respectivament, encara que aquesta xifra s'ha reduït des de les 8.184 i 5.216, que es registraven el 2008 en cada comunitat.
La despesa en innovació va baixar més a Madrid que a Catalunya i mentre en la comunitat madrilenya va caure en 2.918 milions d'euros, en la catalana va baixar en 662 milions.
País Valencià i Andalusia són les següents autonomies amb més companyies innovadores (4.073 i 4.850, respectivament) i mentre en la primera el nombre d'empreses es va reduir en 2.293 durant la crisi, en la segona la caiguda va ser encara major, de 3.135 empreses menys.
A País Basc el nombre d'empreses innovadores va passar de les 2.620 de 2008 a 1.656 en 2014, reducció que també es va produir a Galícia en comptabilitzar-se 1.930 a l'inici de la crisi i 973 al final de la mateixa.
En totes les Comunitats Autònomes va baixar la despesa en innovació, excepte a les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, on va pujar fins als 4 i 3 milions d'euros, respectivament, a causa que també es va incrementar el nombre d'empreses innovadores en registrar-se 14 a Ceuta i 19 a Melilla.
L'informe indica que actualment a Espanya hi ha 18.000 empreses innovadores tecnològiques, de les quals 10.275 són empreses de R D i 4.985 companyies amb departament de R D.
El nombre d'investigadors totals ascendeix a 122.235 dels 131.000 que hi havia abans de la crisi i segons Mulet, est ha estat l'efecte més negatiu de la crisi, ja que durant aquests anys no ha estat possible la incorporació de nous investigadors, "amb el que s'ha agreujat i problema de l'elevada edat mitjana d'aquest col·lectiu".
Per als experts és necessari "revitalitzar" les polítiques públiques de R D, que han estat reeixides en altres països a més de realitzar polítiques d'innovació que, segons Mulet, ajudarien al benestar del país "que no només pot dependre d'un model productiu basat en baixos costos". "A Espanya mai hi ha hagut polítiques d'innovació perquè són cares i difícils", ha dit.