14
de Novembre
de
2015 - 05:31
Tots recordem l'època en què la indústria musical va entrar en la deriva... El plantejament havia quedat del tot desfasat per a l'època d'Internet que ja era absolutament imparable. Les grans megastores de discs en carrers cèntrics tancaven una rere l'altra i serveis com Napster o eMule feien tremolar els alts executius de les multinacionals del sector.
El què aquells homes amb corbata no entenien, asseguts rere les seves taules, era que els usuaris ja no estaven disposats a pagar 20 euros per un CD de 12 cançons de les quals possiblement la meitat no els agradarien. Amb dues aproximacions diferents –i uns quants anys de diferència– van aparèixer dos actors en joc que ho canviarien tot: iTunes i Spotify.
La primera, propietat d'Apple, es posicionava com a acompanyant dels nous iPod, que més aviat esdevindrien el buc insígnia de la companyia de Cupertino. La idea darrera d'iTunes seguia sent la venda directa de música, tot i que se n'eliminava el suport físic i l'usuari tenia la possibilitat de comprar només aquelles cançons que li interessaven.
Més tard, l'any 2008, una empresa sueca seria la que realment canviaria el paradigma. Spotify va plantejar un software que permetia escoltar tanta música com volguéssim de manera gratuïta i legal. A canvi, el sistema introduïa publicitat entremig de les cançons. Aquells usuaris que ho desitgessin, a més, podien pagar una subscripció per fer-la desaparèixer.
El domini de Youtube
A partir d'aquí, res va ser el mateix. Ara ben poca gent s'imagina escoltar les seves cançons preferides de cap altra manera que no sigui via Spotify, Deezer, Apple Music o, fins i tot, Youtube. En aquesta línia, el portal de vídeos propietat de Google és segurament la font de clips musicals més important d'Internet, tot i que fins ara s'havia especulat molt amb un possible llançament d'una versió dedicada exclusivament a la música, la cosa sembla més aviat aturada.
No obstant això, el potencial de Youtube en aquest sector és indiscutible: estrelles com Eminem o Psy –amb el Gangnam Style– han d'agrair la seva fama al portal de vídeos, i d'altres artistes més consagrats veuen en aquest servei una manera de fer arribar els seus vídeos a una ingent massa de públic potencial.
Arriba Youtube Music
Finalment, fa només un parell de dies Youtube va fer el cop de cap i ha presentat oficialment Youtube Music, un servei similar a Spotify però basat en vídeos. A més, segons ha explicat el seu màxim responsable, Jay Fowler, la idea és que el nou servei de música sigui un viatge per l'infinit catàleg de Youtube, en el que a més, en lloc de comptar amb programadors musicals humans, el sistema es basa totalment en els algorismes de Google.
D'aquesta manera, cal només que un usuari faci play a un vídeo, i la intel·ligència del cercador s'encarregarà d'anar-li suggerint allò que consideri més adient. Sembla doncs, que el tema musical està força resolt.
Ara és el torn del vídeo i els llibres. De ben segur que ara per ara, serveis com Netflix –que acaba d'implantar-se al nostre país– o la botiga de llibres digitals d'Amazon també deuen tenir més d'un alt executiu preocupat al seu despatx.
El què aquells homes amb corbata no entenien, asseguts rere les seves taules, era que els usuaris ja no estaven disposats a pagar 20 euros per un CD de 12 cançons de les quals possiblement la meitat no els agradarien. Amb dues aproximacions diferents –i uns quants anys de diferència– van aparèixer dos actors en joc que ho canviarien tot: iTunes i Spotify.
La primera, propietat d'Apple, es posicionava com a acompanyant dels nous iPod, que més aviat esdevindrien el buc insígnia de la companyia de Cupertino. La idea darrera d'iTunes seguia sent la venda directa de música, tot i que se n'eliminava el suport físic i l'usuari tenia la possibilitat de comprar només aquelles cançons que li interessaven.
Més tard, l'any 2008, una empresa sueca seria la que realment canviaria el paradigma. Spotify va plantejar un software que permetia escoltar tanta música com volguéssim de manera gratuïta i legal. A canvi, el sistema introduïa publicitat entremig de les cançons. Aquells usuaris que ho desitgessin, a més, podien pagar una subscripció per fer-la desaparèixer.
El domini de Youtube
A partir d'aquí, res va ser el mateix. Ara ben poca gent s'imagina escoltar les seves cançons preferides de cap altra manera que no sigui via Spotify, Deezer, Apple Music o, fins i tot, Youtube. En aquesta línia, el portal de vídeos propietat de Google és segurament la font de clips musicals més important d'Internet, tot i que fins ara s'havia especulat molt amb un possible llançament d'una versió dedicada exclusivament a la música, la cosa sembla més aviat aturada.
No obstant això, el potencial de Youtube en aquest sector és indiscutible: estrelles com Eminem o Psy –amb el Gangnam Style– han d'agrair la seva fama al portal de vídeos, i d'altres artistes més consagrats veuen en aquest servei una manera de fer arribar els seus vídeos a una ingent massa de públic potencial.
Arriba Youtube Music
Finalment, fa només un parell de dies Youtube va fer el cop de cap i ha presentat oficialment Youtube Music, un servei similar a Spotify però basat en vídeos. A més, segons ha explicat el seu màxim responsable, Jay Fowler, la idea és que el nou servei de música sigui un viatge per l'infinit catàleg de Youtube, en el que a més, en lloc de comptar amb programadors musicals humans, el sistema es basa totalment en els algorismes de Google.
D'aquesta manera, cal només que un usuari faci play a un vídeo, i la intel·ligència del cercador s'encarregarà d'anar-li suggerint allò que consideri més adient. Sembla doncs, que el tema musical està força resolt.
Ara és el torn del vídeo i els llibres. De ben segur que ara per ara, serveis com Netflix –que acaba d'implantar-se al nostre país– o la botiga de llibres digitals d'Amazon també deuen tenir més d'un alt executiu preocupat al seu despatx.